He repassat les notes preses un parell d’hores després de mantenir una xerrada-col·loqui amb estudiants de primer de Periodisme. Ho he fet així durant molt de temps, una mena d’investigació endegada davant els meus dubtes de fa una pila d’anys sobre la premsa gratuïta. No he encarat encara un treball seriós, però afirmo que, sobretot a comarques, aquesta premsa s’ha consolidat com una alternativa per mantenir el públic informat de l’esdevenir diari, més que no pas la ràdio local. I sempre amb universitaris, ara ja estem immersos de manera imparable en el transvasament d’aquest jovent cap a la lectura del digital local.

He comprovat que la premsa gratuïta causa un gran impacte entre els joves lectors, que prefereixen invertir poc temps per estar al dia sense gastar un sol cèntim. No obstant això, crec que encara queda molt camí per recórrer perquè la premsa gratuïta digital representi una amenaça per a la tradicional en paper, atès que en molts casos, segons alguns dels resultats obtinguts en les meves preguntes, són encara munió els lectors que prefereixen llegir el paper a casa o al bar. I també n’hi ha una bona colla que estan disposats a pagar els seus diaris comarcals per rebre una informació més completa.

Alguns aspectes a destacar d’aquestes publicacions gratuïtes són la imparcialitat informativa, l’objectivitat i la independència, convertint aquestes en les tres grans banderes que onegen en aquests periòdics, per intentar lliurar-los de l’estigma de la gratuïtat, que hi és.

Majoritàriament, la premsa gratuïta catalana opta per sintetitzar els continguts informatius pel que fa a redacció, portant això com a conseqüència la publicació d’un alt volum d’informacions, però amb escassa profunditat informativa. Això es deu al fet que precisament les notícies són presentades de manera resumida, mostrant només els detalls més bàsics de la informació sense necessitat d’aprofundir-hi molt en el seu contingut, i a més estan presentades amb un llenguatge clar i senzill. Cosa que els joves agraeixen perquè “ja en tenim prou”.

En força ocasions he opinat que un bon motiu pel qual la premsa gratuïta de comarques, primer impresa i ara també des de la xarxa, està contribuint a una transformació de l’espai informatiu-comunicacional. Aquestes publicacions de proximitat han fet que els lectors joves s’interessin per llegir diàriament, setmanalment o quinzenalment aquests productes i incentivar el seu hàbit de la lectura.

Aquesta tesi meva, agafada amb pinces –perquè s’ha de treballar més i a fons–, reforça que el model informatiu dels periòdics de circulació gratuïta de pobles, viles, ciutats i, també, barris de la capital del país, ha soscavat en certa mesura el mercat de la premsa tradicional de pagament i està començant a provocar –i ho farà més a mitjà o llarg termini– un desplaçament de la mateixa cap al prototip informatiu de qualitat o de referència, deixant el nínxol del mercat popular en mans dels gratuïts i, de moment, a internet.

Insisteixo, amb el meu contacte amb joves alumnes no m’és difícil determinar que les publicacions gratuïtes fomenten l’hàbit de la lectura, atraient nous lectors. És un fet que pocs joves llegeixen notícies, però quan ho fan (esment a part per a les xarxes socials) les llegeixen a internet i en periòdics gratuïts locals, que requereixen menys esforç que el diari d’informació general o el de casa de pagament, i a més les donen amb un llenguatge planer, que ells busquen.

En resum, l’actitud dels joves universitaris catalans davant la premsa està motivada, primer, per l’escàs atractiu que exerceixen per a ells els diaris d’informació general a causa d’uns continguts massa “institucionals” i “oficialistes” i a un llenguatge allunyat de la dinàmica juvenil. En segon lloc, tampoc és fàcil crear hàbits de lectura entre els qui no els han heretat dels seus majors, circumstància molt més determinant que la del poder adquisitiu quan s’analitzen les pràctiques informatives de les noves generacions.

Reconeixement especial per a la vitalitat de la premsa catalana de proximitat a la xarxa. Així, ja sigui en paper (en un carrer, bar, en el trànsit o fins i tot en el transport públic de camí al treball o a la universitat o l’escola) o a través d’internet mitjançant una tauleta o smartphone, la joventut aconsegueix mantenir-se informada d’una manera ràpida, amb un llenguatge senzill i en qualsevol lloc i suport.

Ara amb nova oferta: iQuiosc.cat. Veurem quin us en farà, aquest jovent, perquè es pot escollir.

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.