Quan un projecte urbanístic aixeca polseguera i el millor seguiment el fa el periòdic de casa, és una petita victòria. Quan els que l’han tirat endavant et critiquen, també ho és. “No hi ha res més periodístic que resistir la vanitat o la ira de l’ídol del poble”, escrivia ja fa uns anys Ramon Besa en un article titulat Fugint de la notícia, un text que hauria de ser de lectura obligatòria a les universitats on s’ensenya aquest ofici, en hores crítiques, del Periodisme.
Sobretot en aquelles on es tracta la premsa de proximitat com es mereix. On tenen clar que ja fa anys que les publicacions locals, almenys les que estan ben fetes i tenen empreses editores compromeses al darrere, han deixat de conformar-se a ser una escola de periodistes. On saben que s’han consolidat com una opció igual de vàlida per fer carrera i guanyar-se un sou explicant històries, que no és poca cosa.
“De periodismes se’n fan molts, però pocs que valguin la pena”
Cada cop som més els que fem premsa de proximitat digna. També a la ciutat de Barcelona, on el periodisme local no sempre ha estat valorat com caldria. Penso en els que ens resistim a rebaixar el llistó que ens autoimposem. Els que, sent conscients que els recursos donen pel que donen, també sabem que les coses sempre es poden fer millor. Els que som autoexigents i ens emmirallem en els grans, malgrat tocar de peus a terra. Els que creiem en el periodisme més genuí. En aquest que, lluny de l’anonimat de la premsa generalista, t’exigeix aguantar la mirada del regidor o de la regidora que has fet emprenyar amb el reportatge crític.
Escombrant cap a casa, avui m’agradaria destacar el cas de Línia Sants, ara que ja ha arribat al número 500 i que segueix sumant anys. Una capçalera que continua bolcada en el districte de Sants-Montjuïc amb la mateixa ambició que el primer dia. I ho fa fent PERIODISME. Sí, en majúscules. Perquè de periodismes se’n fan molts,
Arnau Nadeu, director editorial dels diaris Línia.
