Des de ja fa alguns anys, sovint sentim parlar als mitjans de comunicació del nostre país –tant públics com privats– sobre el terme ‘ciutadans anònims’ per referir-se a un grup o una congregació popular de gent, especialment si aquests individus no han assolit una projecció pública a través de mitjans de comunicació o xarxes socials. Tanmateix, aquest terme –o aquesta etiqueta, si hom prefereix– d’‘anònims’ sempre m’ha semblat poc respectuosa i que no fa justícia a la seva importància i contribució a la nostra societat. Potser hauria de ser l’hora de reconsiderar com ens referim a aquestes persones i reconèixer una evidència: que totes elles tenen nom i cognoms, com qualsevol de nosaltres, tinguem o no una projecció pública.
Tinc la ferma convicció que seria bo que en comptes de parlar de ‘ciutadans anònims’ empréssim l’expressió ‘persones’ per descriure un col·lectiu de manera més respectuosa i precisa. Aquest canvi de terminologia ens hauria de fer pensar i recordar que tots tenim una identitat única, un nom i una història darrere nostre. Cadascuna d’aquestes persones contribueix a la societat d’una manera o altra, tot i que potser no ho fan de manera mediàtica o pública.
Aquestes ‘persones’ poden ser amics o veïns nostres que es manifesten per causes justes, s’impliquen activament en la comunitat, voluntaris que dediquen el seu temps a causes solidàries o treballadors que fan la seva feina de manera excepcional sense buscar un reconeixement públic. Totes elles fan la diferència en la vida de les persones que les envolten i hauria de ser important que hom reconegui la seva importància i respectem les seves contribucions, sense considerar-los uns simples ‘anònims’, sense identitat pròpia.
“L’ús de la paraula ‘persones’ en lloc d’‘anònims’ seria una contribució positiva per als mitjans de comunicació i la llengua, ja que canvia la perspectiva i ens convida a valorar les accions individuals i col·lectives de cada persona”
En un moment en què es proposen autèntiques estupideses en l’àmbit lingüístic, tinc la plena convicció que l’ús de la paraula ‘persones’ en lloc d’‘anònims’ seria una contribució positiva per als mitjans de comunicació i la llengua, ja que canvia la perspectiva i ens convida a valorar les accions individuals i col·lectives de cada persona. Cadascuna d’aquestes ens aporta a la construcció d’una societat més rica i diversa, hi estem o no d’acord amb ells. És moment de celebrar la diversitat de les contribucions i reconèixer que cadascú té un paper essencial en la teixidura del nostre entorn social.
Caldria que els mitjans de comunicació –que són els qui empren més aquest calc del castellà que no tenia cap mena de tradició a casa nostra– recordessin que l’etiqueta d’‘anònim’ no té en compte l’impacte positiu que moltes d’aquestes persones tenen en les vides dels altres. Per això, soc del parer que és essencial que comencem a referir-nos a aquestes persones amb el respecte i la dignitat que es mereixen: tots tenim un nom i una identitat, i tots som part de la gran trama social que conforma la nostra societat.
Així doncs, anomenar ‘ciutadans anònims’ a aquells que es mouen, que lluiten per un món més just o que simplement fan bones accions no fa justícia a la seva contribució. Cal canviar aquesta terminologia i començar a reconèixer i dignificar aquestes persones, ja que cadascuna d’elles té un nom i un paper vital en la construcció del nostre món. Deixem enrere l’anonimat i abracem la riquesa de la diversitat d’aquelles persones que mouen el món en silenci.
Josep Solano, corresponsal d’El Punt Avui a l’Àsia i al Pacífic.
