La irrupció de Ciutadans a les eleccions al Parlament del 2006 ens la vam “menjar amb patates”. Els periodistes no vam saber preveure que alguna cosa s’estava movent. Va ser el primer partit nascut amb Facebook i va saber aplicar a la perfecció l’anomenada “política de l’atenció”.
El primer partit nadiu digital va despullar Albert Rivera en una imatge d’impacte que va recórrer Facebook. El partit va néixer el mateix any de Twitter, però aleshores la xarxa social de l’ocellet era una xarxa on la gent hi posava com a estat una frase personal: “Estic
prenent el sol. Dia feliç!”. Recordo que em va costar d’entendre que l’estat no era un país.
L’ideòleg del trumpisme Steve Bannon és qui va saber entendre des del primer moment la manera de comunicar via xarxes socials. L’exassessor populista de Donald Trump ara és a la presó per haver obstruït la investigació parlamentària de l’assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021. Un assalt mem ple d’imatges a viralitzar, per cert. Steve Bannon va ser qui va ajudar Vox a confeccionar la seva estratègia digital. El populisme s’entén molt bé amb els algoritmes que actualment funcionen a les xarxes socials. La indiferència i l’argumentari no provoca comentaris. Les frases radicals, contundents i populistes es comparteixen i arriben molt més lluny.
Aquest és l’hàbitat de les fake news i el motiu pel qual es mouen de forma tan ràpida i perillosa. Però no ens enganyem: les fake news no només són de dretes.
“A les xarxes es barreja la informació, l’opinió, el pamflet i la reacció, i ho mirem tant en diagonal que tenim informació esbiaixada”
Actualment, captar l’atenció des de les xarxes socials seguint l’estela de l’algoritme ja és fora de control tant per les dretes com per les esquerres. Un clar exemple és la campanya de guerrilla dels cartells sobre l’Alzheimer de Maragall.
La pregunta és: es pot resoldre això des de la política? Jo crec que no. Els mitjans de comunicació haurien de ser els agents neutrals que moderin aquest percal, però haurien de tenir independència política. Molt naïf pensar que la tenen.
L’única solució que li veig és que ens empoderem de forma individual. Més continguts de qualitat que ens ajudin a ser proactius per poder contrastar la informació i buscar moltes mirades per tenir criteri.
Fàcil de dir i difícil de fer. A les xarxes es barreja la informació, l’opinió, el pamflet i la reacció, i ho mirem tant en diagonal que tenim informació esbiaixada. Hem de practicar el “anar més a poc a poc” buscant informació i informant.
Els meus lemes ja fa temps que són: “Menys és més” i “no vull ser la primera a dir-ho, vull ser la que ho expliqui millor”. Espero haver-ho aconseguit. Avui és difícil.
Mariola Dinarès i Quera, periodista i SMM.
