En el meu anterior article a Comunicació 21 buscava el camí del futur de la premsa de proximitat. Els canvis, els mètodes, els nous models de negoci, tot transmuta i a cuitacorrents… Aleshores és evident que els canvis no són exclusius dels mitjans, locals o no. I els gabinets de premsa i/o comunicació, una de les fonts d’informació dels mitjans? Hem posat al dia la seva relació amb els periodistes, tan evident en aquestes dates preparatòries de les eleccions espanyoles? Obro un nou camí.
La relació entre periodistes i gabinets de premsa és antiga i arrelada en el temps: una relació simbiòtica de necessitat mútua. Els periodistes requereixen les comunicacions que arriben des dels gabinets de premsa i, en general, de les diferents agències especialitzades, per poder treballar d’una manera més segura, ràpida i fiable. Al mateix temps, els gabinets de premsa han de fer arribar els seus continguts i les seves comunicacions als mitjans, i l’única manera de fer-ho és a través dels periodistes. Una relació do ut des (és a dir, dono perquè donis), una comparació basada en un interès mutu per obtenir el màxim i donar una informació útil.
Tanmateix, la societat està vivint moments de grans canvis. I aquests, inevitablement, es fan un forat en la relació dels periodistes i els mitjans amb els comunicadors dels gabinets de premsa, cada vegada més professionals i més avesats amb les xarxes socials, tot sigui dit.
L’arribada de les xarxes socials, les noves plataformes de comunicació personal, les noves dinàmiques que regulen l’elecció dels temes a tractar i els missatges a passar o filtrar, sense risc de contradicció, han canviat la feina tant dels periodistes com dels gabinets de relació amb els mitjans i els seus periodistes. Arribats aquí, és bo preguntar-nos: en quin punt està la relació entre aquests dos mons? Què pensen especialment els periodistes del que reben dels gabinets de premsa? I aquests últims, què han de tenir sempre en compte perquè els seus continguts siguin rebuts positivament, com a recurs i no com a molèstia, cosa que passa sovint? O la seva preferència ja són les xarxes amb milions de seguidors? Aquest fora un debat interessant que brindo a l’Espai Línia per si estima oportú fer-lo realitat, reunint les tres branques: business, institucions/partits polítics i periodistes.
No fa molt, Mediadress (la base de dades de periodistes i mitjans espanyols i mundials) va llançar un ambiciós projecte internacional, The Eye of Journalists on PR; és a dir, l’ull dels periodistes sobre les relacions públiques. Han analitzat 14.000 respostes rebudes de periodistes i una de les conclusions del treball és: “periodistes i gabinets de premsa tenen una relació complicada“.
Segons els autors del treball, el seu objectiu és reunir informacions i opinions per tal de fer cada cop més eficaç i rendible la comunicació entre els gabinets de premsa i els periodistes, partint de la base d’un aspecte fonamental: la nota de premsa encara és considerada pels periodistes com un element clau per dur a terme la seva tasca. Si el llegiu des de l’accés de més amunt, fa l’efecte que cal posar al dia la relació entre periodistes i gabinets de premsa. Per exemple, les dades mostren clarament que els periodistes troben excessiva la quantitat d’informació que reben. Més del 90% rep més de 10 notes de premsa cada dia, mentre que fins i tot el 40% supera les 50. Massa, sens dubte. En realitat, el resultat final d’aquesta quantitat excessiva d’informació és tan senzill com intuïtiu: acaben a la paperera… Quatre de cada cinc versions s’eliminen després d’una lectura ràpida. El motiu principal és la manca d’interès, tal com afirma el 83% de la mostra.
A més de la qüestió quantitativa, hi ha un altre element crític que sorgeix: la qualitat de la nota de premsa. Només un 6% dels entrevistats considera molt exhaustiu el contingut de les notes de premsa, l’eficàcia de les quals es basa sobretot en la inclusió de fotografies i contactes directes del gabinet de premsa, tot això, òbviament, en un entorn ben redactat i estructurat.
Ara bé, el 89,6% dels professionals entrevistats per Mediadress afirma que utilitzen materials d’aquest tipus per escriure un article. I el 82,2% els considera una font fiable.
L’ús de les noves eines es detecta pràcticament en exclusiva en gabinets de les companyies de l’Ibex i grans empreses en general, conscients de la imperiosa necessitat d’augmentar la seva reputació i prestigi. Marquen la diferència amb una comunicació més eficaç.
Pel que fa als periodistes, també és evident la necessitat de noves eines per a l’agregació de continguts corporatius i informació oficial. Al mateix temps, els gabinets de premsa precisen conèixer millor les necessitats de l’altra part i intentar arribar a aquells que realment puguin estar interessats en el contingut de la informació. Perquè sigui útil, efectiva i, sobretot, publicada.
En conclusió, és millorable la relació entre periodistes i gabinets de comunicació. Ambdós tenen una relació d’interès mutu tradicional. Ha arribat el moment de portar-la al següent nivell.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
