Truman Capote hauria accelerat el seu alcoholisme si fos contemporani nostre. Els excessos que ell retratava amb la mestria d’un singular fotògraf de l’ànima humana es quedarien curts davant l’allau insondable que voreja l’atordiment. “L’estupefacte” que ens trobem en el perfil de WhatsApp de l’Esther Vera ho resumeix a la perfecció, i el diccionari també: “Absència de resposta de la qual només es pot sortir mitjançant una estimulació física vigorosa”. On és el límit?
Putinejant la secció d’internacional d’alguns diaris em ve a la memòria un altre qualificatiu: convulsió. I si busquem altres seccions ens trobem una sobredosi d’allò que l’admirat Josep Pla va deixar escrit: “És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa, tothom opina”.
Mentrestant, els fets –noticiables o no, reals o alternatius– ens envaeixen a la velocitat de la llum, amb una acumulació ingestionable per a les ments i les redaccions. El límit sembla ja no existir: és un principi calvinista, un constructe mental caduc o un armari buit? Però com diria un afable vicari a la seva parròquia un diumenge de sol i bonança, el límit, i posats a fer, l’últim llibre suposadament inconclús de Capote, de què ens parlen?
Pregàries ateses seria la culminació de tota una carrera dedicada a desdibuixar els límits entre la realitat i la ficció. Amb l’excepció que els seus cignes serien avui més negres encara que els retrats de la buidor existencial d’aquelles magnífiques senyores de l’alta societat novaiorquesa. I que la dicotomia ja no seria entre realitat i ficció, sinó entre realitat i falsedat, molt sovint grollera falsedat.
Proposo que Pregàries ateses sigui llibre de capçalera dels nostres estudiants de secundària i interpreto –segurament amb massa lleugeresa i desconeixement– que ja ho és a les facultats de periodisme. Però em sembla que primer l’hauran de llegir els professors i, ja de pas, tots els polítics.
“Más lágrimas se derraman por las plegarias respondidas que por las no respondidas”.
No, la frase no és de Capote, sinó de Santa Teresa de Jesús.
David Centol, editor del Grup Comunicació 21.
Petita història d’una bala
