Quan mesos enrere en Joan Camp, com a editor de La Mira, i jo com a director de Catalunya Ràdio i dels Mitjans Digitals de la CCMA vam decidir impulsar els Premis Sonor per al pòdcast en català no ens imaginàvem que la primera edició comptaria amb més candidats que els que rep habitualment el certamen de la ràdio en català consolidat després de tants anys. Joan Camp va tenir la visió i l’energia per arremangar-se davant d’un fenomen de moda al nostre país, el del pòdcast, amb la voluntat de visibilitzar-lo enfront dels continguts d’àudio en llengua castellana i, de retruc, amb l’objectiu d’aixecar el llistó qualitativament. Quan a Joan Camp se li fica una idea al cap, l’acaba duent a terme. I les seves idees habitualment tenen el país, la cultura i la llengua en l’entorn digital entre les coordenades i prioritats.

Diuen que Catalunya és un país de ràdio per excel·lència, i que històricament ha estat una referència per al conjunt de l’Estat amb professionals de primer nivell i formats exitosos. Curiosament, amb el pòdcast no s’ha reproduït aquest esquema i resulta que el pòdcast en castellà té més quantitat, qualitat i repercussió que els continguts en el mateix format en llengua catalana. Probablement ens trobem, per primera vegada en la història de la xarxa i dels formats digitals, en un canvi de tendència i Catalunya ja no és pionera (o no té prou empenta) respecte de la resta de l’Estat. Només cal avaluar què fan els pòdcasters independents i què fan els mitjans de comunicació tradicionals espanyols amb l’àudio per comprovar que els nostres creadors i els nostres mitjans es troben a una certa distància.

Els Premis Sonor que s’han celebrat aquest dilluns a l’Antiga Fàbrica Damm, amb la col·laboració de Catalunya Ràdio i el patrocini de Tram i iVoox, pretenen estimular més producció i més qualitat del pòdcast en la llengua que es parla al Principat, el País Valencià i les Illes Balears. El primer balanç és més que satisfactori, perquè hi ha hagut moltes candidatures i perquè entre els premiats destaca l’equilibri territorial. Estiguem atents als pòdcasts del País Valencià i de les Illes perquè alguna cosa es mou més enllà del Principat. La gala dels Premis Sonor van ser una bona recàrrega d’optimisme pel que representa la unitat de la llengua i la seva connexió amb els creadors més joves. Diversitat territorial i temàtica, joventut i atreviment en algunes de les propostes, així com una gala dinàmica, entretinguda i respectuosa amb el temps del públic assistent, van marcar l’acte que suposa el quilòmetre zero del hub del fenomen pòdcast en català.

Des de la direcció de Catalunya Ràdio vam sumar-nos als Premis Sonor des del primer moment. A la segona edició estaria bé que altres emissores nacionals i també moltes més de comarcals i locals, així com empreses i institucions públiques, s’hi afegeixin presentant candidatures i donant la volada que l’esdeveniment es mereix en justícia amb el creixement que el pòdcast està experimentant i l’oportunitat que suposa per captar públic jove a la causa de l’àudio en català.

Un Joan Camp institucional, uns professionals Quim Morales i Magda Gregori a l’escenari, i un àcid però saludable Marc Sarrats (quantes veritats va dir des de l’humor i la ironia!) van intervenir en una gala en què els premiats semblaven realment sorpresos perquè, tal i com va evidenciar Maria Rovira, no sabien que havien guanyat fins al mateix moment de rebre el guardó. Enhorabona a tot l’equip de La Mira, als membres del jurat per la dura tria entre tants aspirants i, òbviament, als merescuts guanyadors en totes les categories. Llarga vida als Premis Sonor i a l’àudio en català!

Saül Gordillo, periodista.