Les circumstàncies han estat favorables a posar en el seu lloc les llengües cooficials de l’Estat espanyol al Congrés de Diputats i, al mateix temps, s’està treballant per fer el mateix a la Unió Europea. Això és fonamental per a la representació de la diversitat cultural i lingüística d’un estat que es fa dir plurinacional. És crucial per assegurar la participació equitativa i una comprensió plena de les diferents realitats territorials. A més a més, la inclusió d’aquestes llengües en els debats legislatius garanteix la representació justa i la protecció dels drets lingüístics dels milions de ciutadans que les tenen com a pròpies.
Hi ha molt camí per fer, és llarg i amb molts esculls pendents. Encara n’hi ha un que no s’ha aconseguit, tot i insistir des d’entitats com l’AMIC: es tracta de la inclusió de la publicitat institucional del Govern de l’Estat als mitjans de proximitat, en aquest cas catalans. Això vol dir des dels ministeris fins als organismes i empreses públiques estatals. A banda dels diaris provincials, mai els nostres mitjans locals han entrat en la programació de campanyes; mai vol dir mai.
Tots els polítics s’omplen la boca amb el paper fonamental dels mitjans propers a la gent, precisament per això, per la proximitat i per la confiança dels ciutadans de pobles i ciutats cap a capçaleres que se senten com a pròpies i que només elles els parlen d’allò que ningú més ho fa. Hi ha la confiança, que està ratificada per les contundents dades d’audiència, que en el conjunt de l’AMIC estem parlant de més 3 milions de lectors en premsa en suport paper i més de 13 milions d’usuaris únics en mitjans digitals. No hi ha cap mitjà a l’Estat que disposi d’aquest arrelament i d’aquestes dades.
“L’AMIC representa 550 mitjans bàsicament de proximitat, que mereixen tenir accés a la publicitat institucional del Govern de l’Estat”
Com deia, des de l’AMIC hem reclamat el nostre paper a diversos estaments a Madrid, i no tan sols hem demanat que s’incloguin els nostres mitjans a les campanyes estatals, també hem demanat ajuts concrets en el cas dels efectes de la pandèmia o de la pujada del preu del paper i dels costos de l’energia. Ajuts que sempre arriben als de sempre, que són els grans mitjans estatals i bàsicament en castellà.
El nostre sector està obligat des de fa temps a reinventar-se davant els canvis dels hàbits de lectura i tecnològics, uns canvis difícilment assumibles sense l’ajut públic. La premsa del territori ha de tenir accés als ajuts que hem demanat, per exemple per crear un Banc de Continguts amb les llengües cooficials, català, eusquera i gallec; dinamitzar la digitalització dels mitjans, incorporar la intel·ligència artificial a les redaccions, atraure el públic jove amb nous formats, fomentar la lectura i la participació, etc.
L’AMIC representa 550 mitjans bàsicament de proximitat, que mereixen tenir accés a la publicitat institucional i als ajuts sectorials, adaptats a la nostra realitat. No és qüestió que l’Estat i les administracions públiques siguin magnànims amb els nostres mitjans, és sobretot per a benefici i eficàcia de les mateixes campanyes.
Quan els missatges es fan en la proximitat i en la llengua pròpia, desperten molta més confiança en qui els rep. I no parlem del paper que tenen els mitjans més propers en el foment de la cohesió territorial i la participació ciutadana, a banda de preservar i respectar una riquesa lingüística diversa, reforçant la seva importància cultural. Els mitjans de proximitat, a més a més, contribueixen a enfortir la democràcia local i a evitar els deserts informatius. Confiem que, finalment, qui decideix reflexioni i valori l’eficàcia d’invertir en proximitat.
Ramon Grau i Soldevila, president de l’AMIC.
