El món anglosaxó s’ha imposat. Noves paraules, nova tecnologia i tot amb denominador comú en anglès, continental o a ultramar. Els amos de les xarxes socials pensen i parlen en anglès, des dels Estats Units, i si els seus avanços perjudiquen un tercer i cal donar-los-hi la mà ho fan primer als que tenen seu social en el seu món peculiar. Aquest és, vet aquí un exemple, el cas de la premsa local nord-americana.

Darrerament, i amb freqüència, se’ns recorda que una gran quantitat de periòdics locals dels Estats Units van morir després del canvi de segle. Segons el laboratori de periodisme Nieman, de la Universitat de Harvard, els mètodes de distribució de contingut a través de les xarxes socials afavoreixen la distribució massiva per crear virals –i generar més dades–, enlloc d’una distribució individual dirigida al segment d’audiència que es pot beneficiar d’aquesta informació.

Els guanyadors de la transformació digital, a més de les xarxes socials, són les grans publicacions de referència –digui els diaris més coneguts– i els mitjans digitals. Els tres dominen l’ecosistema publicitari del web, deixant amb poques o nul·les possibilitats als mitjans de comunicació locals de dur a terme una eficaç transició digital i, per tant, generar recursos suficients per continuar fent la seva feina. És un fet, allà i aquí.

El Columbia Journalism Review va anotar que, als EUA, una gran quantitat de periòdics locals han deixat d’existir i que hi ha regions senceres sense periodisme de proximitat. Es reconeix que els periodistes enfocats en les seves comunitats són un esglaó vital en la piràmide de la comunicació massiva, atès que la seva absència pot provocar la ignorància sobre abusos de poder de menor escala que repercuteixen en les altres esferes de la vida pública. I l’acció preocupa, allà i aquí.

Amb això en ment –i assumint que és si més no corresponsable d’aquesta situació–, Facebook inverteix 300 milions de dòlars (uns 265 milions d’euros) per enfortir el periodisme local amb una sèrie de projectes en els tres anys vinents, el que vol dir que Facebook assumeix que els seus usuaris volen més notícies locals. Igual que aquí.

Mark Zuckerberg segueix l’esperit de Google, que es va aliar amb WordPress per impulsar nous models de periodisme. Tot i que les pretensions periodístiques de les grans tecnològiques són diferents, en el fons suposen un esforç per esborrar el mal que les xarxes socials i els nous mitjans de comunicació han causat a l’exercici periodístic. Hi ha càrrec de consciència?

Part del problema és que als editors locals els és difícil cridar l’atenció i monetitzar les visites en un ambient de sobreoferta noticiosa en l’esfera digital. Ho escriu un mitjà de prestigi com Futurism. Però és també una forma de redimir-se amb la professió a nivell general, sent Facebook un dels responsables de l’auge de les fake news i la influència electoral negativa dels últims anys. Igual allà, que aquí.

Aquestes inversions “poden fer molt bé al món, assumint que els diners són un regal i no una manera d’influir en la cobertura de notícies”, afegeix el mitjà especialitzat en tecnologia i assumptes futuristes. “Però una millor cobertura noticiosa és un tractament, no una cura per als problemes en el panorama mediàtic que sovint semblen originar-se en el mateix Facebook”. Aquí, Futurism rebla el clau. D’allà i d’aquí.

Buscant a Google hi ha un fotimer d’entrades sobre el “gest” de Facebook de repartir els seus 300 milions de dòlars d’inversió en tres anys. “Les persones volen més notícies locals, i els diaris locals estan buscant més suport. Per això, anunciem un esforç per ajudar els mitjans locals en els pròxims anys”, va dir la vicepresidenta d’associacions de notícies globals de Facebook, Campbell Brown, segons copio de Google.

A què ajuden? “Hi ha dues àrees clau: donar suport als periodistes i les redaccions locals amb les seves necessitats de recopilació de notícies en el futur immediat, i ajudar a les organitzacions de notícies locals a construir models de negoci sostenibles”. Paraula de Campbell Brown mirant cap allà, no pas cap aquí.

Juan F. Samaniego, a Nobbot, titula: “I ara Facebook també vol salvar el periodisme local”. Ja en som dos. Quin periodisme local, el d’allà, només? Samaniego reconeix sense embuts que el periodisme està en crisi, allà i aquí. Aquí fa dècades que porta instal·lat, entre EROs, tancaments i advertències dissortades. I escriu el periodista: “Alguns dels seus mals són externs i altres són de collita pròpia. Que si rumors, que si titulars clickbait, que si els diners de la publicitat escassegen i ningú vol pagar per notícies, que si la qualitat del contingut s’ha desplomat… El cercle viciós en què han caigut molts mitjans –però no tots– gira sense remei al voltant de les noves estrelles de la comunicació: les xarxes socials”. Totalment d’acord.

D’entre totes elles, estarem d’acord en dir que Facebook és la que major força de gravetat exerceix. La seva relació amb els mitjans ha estat complicada des del principi. Hi han crescut les fake news i els discursos de l’odi –encara que no són un invent seu–. És la xarxa social més gran i, com a tal, una font important de trànsit per als webs de notícies. Alhora, es nodreix del contingut dels mitjans en una relació que no molts consideren justa. Els canvis en el seu algoritme afecten directament a la visibilitat i els ingressos dels mitjans. I, per si no fos prou, prioritza el vídeo enfront del contingut escrit.

Però com intento explicar, Mark Zuckerberg vol arreglar les coses. Fins i tot, Facebook, a més dels 300 milions de dòlars, prepara noves mesures per reduir el pes de la informació de baixa qualitat. Bàsicament allà, perquè de moment Facebook vol contribuir de manera positiva a la situació dels mitjans locals exclusivament als Estats Units. D’una banda, vol donar suport als periodistes en la tasca d’investigació i recopilació de notícies. De l’altra, ajudar els mitjans a trobar un model sostenible. Tot amb l’objectiu final de fomentar l’interès i la participació dels usuaris de Facebook, com no es podria imaginar d’altra manera.

És a dir, la xarxa social vol, d’una banda, donar un cop de mà als mitjans de comunicació locals la situació dels quals és delicada, en gran mesura, per l’impacte que han tingut les grans plataformes digitals en el seu model de negoci (la publicitat). I, per l’altra, vol tenir cura que se segueixi produint el tipus de contingut que més activitat genera en la seva plataforma. Allà i aquí. Els diners es destinen a cinc iniciatives: Pulitzer Center (suport a la publicació de notícies i reportatges sobre assumptes de tot el món que habitualment no apareixen als mitjans); Report for America (iniciativa que busca posar en valor el periodisme local com a eina per reforçar la democràcia); Knight Lenfest Local News Transformation Fund (un fons per reforçar i transformar el periodisme local en l’era digital); Local Media Association & Local Media Consortium (les dues associacions agrupen la majoria dels mitjans locals i seran ajudades amb l’objectiu, de nou, d’aprofundir en formes d’ingressos alternatives), i American Journalism Project (beques i subvencions per a aquells mitjans que apostin per exercir un servei públic a la ciutadania).

Totes aquestes iniciatives per donar suport al periodisme local s’engloben en un projecte llançat ja fa dos anys: Facebook Journalism Project. Al mateix temps que renta la seva imatge després d’anys de conflictes amb els mitjans, la xarxa social busca amb això fomentar la creació de nous productes informatius de qualitat i formar els periodistes i altres professionals dels mitjans en l’ús d’eines digitals. Però allà, no pas aquí. I a Catalunya, que patim el problema de manera semblant, no hi caurà res? La força del periodisme de proximitat és aquí tan forta –si no més– que als Estats Units, potencialment i tradicionalment.

Estimo necessari que a Catalunya es jugui una partida semblant d’aquest joc dels escacs periodístics. Fem una crida a la Generalitat i a les associacions de premsa a què posin el tauler damunt la taula, deixant triar blanques o negres al senyor Mark Zuckerberg. Els peons d’escacs presentarien la història d’una premsa local catalana els orígens de la qual se situen a finals del segle XVIII. Els alfils enarborant les banderes de l’arribada de la República, on es viu el primer gran esclat de la premsa de proximitat, i la caiguda d’aquesta, que significa un atrinxerament. Les torres indicaran dues represes, la immediata el 1939, i la nascuda durant i després de la transició, ja mort el dictador i enfilant la democràcia. El rei i la reina, finalment, participen en la construcció d’una nova història de la premsa local catalana amb l’objectiu d’una nova república.

La premsa de proximitat catalana mereix que sigui presentada oficialment als senyors que manen a Facebook. Al senyor Zuckerberg i companyia se’ls ha de recordar que la llibertat de premsa, una de les bases de totes les democràcies modernes, és un pilar fonamental per garantir el dret a la informació dels ciutadans. Que l’accés a una informació diversa i de qualitat, que pugui reflectir múltiples opinions i generar un debat públic i en plena llibertat és imprescindible per al manteniment d’una societat lliure i plural.

Per altra banda, en un món globalitzat on els mitjans de comunicació exerceixen de transmissors de la cultura, qualsevol país que aspiri a mantenir la seva identitat cultural davant les nombroses influències externes ha de comptar amb un espai de comunicació propi, fort i consolidat. A Catalunya, a més, aquesta identitat cultural està estretament lligada a la seva llengua pròpia, la catalana, que cal protegir i fomentar en totes les àrees de la societat.

I també els hem de dir que, sense la força de la iniciativa privada i l’empenta del teixit social i empresarial del país, aquests objectius no es podrien assolir. Catalunya compta amb un sector privat de la comunicació sòlid i emprenedor, que contribueix dia a dia a la construcció i el manteniment de l’espai català de comunicació.

Finalment, se’ls ha de comunicar que el Govern de la Generalitat dona suport a aquest sector recolzant els mitjans de comunicació catalans, per tal de garantir la seva continuïtat i la del seu important paper com a garants del dret a la informació de tots els ciutadans i la consolidació de la identitat nacional del país. I que la seva contribució ara com ara és modesta i que requereix de suport extern, com el que ens pot donar Facebook. Igual que el d’allà. Tenim els mateixos problemes i virtuts amb les xarxes, tant aquí com allí.

Diguem-nos-hi que fem nostres les paraules de la seva Campbell Brown: “Les persones volen més notícies locals i les redaccions de notícies locals busquen més suports”. Doncs això. Qui convenç Facebook perquè també ajudi la premsa de proximitat catalana?

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.