L’1 de maig ens va deixar, en silenci, un S-E-N-Y-O-R de la publicitat, un dels meus grans referents de l’ofici. Quan identifico, amb els dits d’una mà, les persones que m’han marcat en aquesta vida, una és l’amic Josep Guerrero.
El Pepe, ‘fill’ de l’agència MMLB dels anys 70, va ser qui va apostar per mi fa 40 anys per començar professionalment a McCann, quan jo acabava les meves pràctiques a Nestlé. Vam seguir connectats tot i separar-nos, ell en passar a dirigir TBWA i jo a coordinar les campanyes de Fira de Barcelona. Va ser ell qui em va animar a unir-me a Seat per gestionar el patrocini olímpic de la marca de cara a Seul ‘88 i treballar en el gran repte posterior: Barcelona ‘92. Sempre he dit que els estius de 1988 i 1992 van ser les meves dues grans vivències personals i professionals. Pel mig, el juny de 1991, el meu casament i el Pepe (i la Maite, sempre al seu costat, amb aquell saber estar tan elegant) allà amb mi, amb nosaltres, a la taula dels amics publicitaris.
Després de la seva etapa a TBWA muntaria Guerrero & Partners, i presidiria el Gremi de Publicitat, des d’on va impulsar el Rethink the bases of communication entre 2004 i 2008. En paral·lel, jo creixia a Delvico i RBA per acabar muntant (a finals del 99) també un projecte propi, ASdePIC (AS d’Albert Saludes i PIC de Picola), el qual evolucionaria cap a l’actual DreiBlau, nascut el 2010. Sempre que tenia moments de crisi o de dubtes, cafè o dinar reposat amb el Pepe i sant tornem-hi, era ‘oli en un llum’. Això sí, per acabar sempre parlant del nostre estimat Barça.
“Quan penso en les persones que m’han marcat professionalment, una és l’amic Josep ‘Pepe’ Guerrero. Pel que ha fet per l’ofici de la publicitat i per com ho ha fet. Descansi en pau, sempre amb nosaltres”
Els darrers anys del Pepe en actiu els he pogut gaudir convidant-lo a avaluar treballs finals de grau a la Facultat Blanquerna, aportant sempre als tribunals el seu toc de saviesa i, per sobre de tot, de respecte i educació, quelcom malauradament cada cop més car de trobar. Els nostres darrers missatges de WhatsApp segur que anaven del Barça de Xavi o del VAR de Florentino.
Evidentment no va fallar (mai no fallava als seus amics) per Sant Pere de 2021, en la meva defensa de la tesi doctoral a Blanquerna, com no ho havia fet aquell 29 de juny de 30 anys enrere. Allà estava per abraçar-me, satisfet, de manera sincera, gens impostada. Em quedo amb el missatge que em va escriure després: “Josep Maria, gran dia el passat 29! Va estar molt bé i va ser una gran demostració d’amistat. Estic orgullós de ser el teu amic. Una abraçada”.
Pepe, allà on siguis, no ens deixis del tot, amic. Persones com tu, aquelles que sempre hi sou, mai no heu de deixar-nos del tot, sempre heu de seguir sent-hi. Gràcies, de veritat, gràcies per tant! Ah, i visca el Barça, sempre!
Josep Maria Picola, soci director de DreiBlau Comunicació i director del Grau en Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting de la Facultat Blanquerna.
Article publicat al número d’estiu 2024 de la revista Comunicació 21.
