Qui vulgui trobar una sortida al tancament de les emissions de TV3 al País Valencià, no ha d’agafar l’Euromed, ha d’anar a Madrid. La mateixa CMT ha recordat novament que l’ordenament de les telecomunicacions correspon a l’Estat espanyol, que és el propietari de tot l’espai radioelèctric. Es tracta, ara més que mai, que el govern de l’Estat posi a disposició un canal sencer de la TDT (un MUX) de cobertura per als tres territoris de parla catalana, on encabir les principals emissions de cadascuna de les televisions públiques.
I s’ha intentat des de Catalunya? Sí i en diverses ocasions. El 2005 quan el primer govern Zapatero va planificar els canals de l’actual TDT. I la penúltima oportunitat es va produir durant el debat de la Llei General de l’Audiovisual. Oportunitat a la brossa, ja que durant les negociacions de l’article sobre la reciprocitat, finalment no s’inclogué que l’Estat facilitaria un canal específic per aquestes emissions (el paper dels diputats catalans en aquest episodi mereixeria un altre article). I l’últim, és la tramitació de la ILP Televisió sense Fronteres, aturada per un vet del Govern espanyol. Per quin motiu? Doncs el mateix que ha expressat fa poc el ministre Jáuregui: que no hi ha espai per a més canals de la TDT.
I és veritat? Rotundament no; hi ha espai per això i per a moltes coses més. Però diuen que no n’hi ha perquè han decidit destinar una part important dels actuals canals disponibles de la TDT per a les companyies telefòniques. De fet, volen vendre l’explotació d’aquest estratègic espai radioelèctric en els propers mesos via subhasta. Si això passa abans que algú des de Catalunya decideixi exercir les pressions necessàries, ja no hi haurà res a fer. I resta molt poc de temps.
Som on som avui perquè Madrid continua negant-se a oferir més espai radiolèctric, i l’executiu valencià repetirà un cop i un altres que vol un altre MUX sota la seva gestió, abans de asseure’s a parlar de res. Culpables? És evident que especialment uns. Ara, responsables d’haver arribat a aquesta barbaritat antidemocràtica, a aquest atemptat a la cultura? Els colors polítics s’amplien. Queda però, una darrera oportunitat… si es vol.
