La iniciativa de Mediàtic Marketing Communication que va trobar un còmplice vital en l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació de Catalunya, l’AMIC, s’encamina ben valenta cap a un esdeveniment que posarà damunt la taula la discussió necessària de les perspectives: el I Congrés Interpirinenc de Mitjans de Proximitat, del qual ja se n’ha fet ressò Comunicació 21. Mitjans catalans, bascos i navarresos dels dos costats dels Pirineus i altres d’andorrans i aragonesos, tots ells, dins el terreny de la comunicació local, obriran la finestra a noves formes de fer periodisme, amb alternatives desafiants i nous reptes per a l’exercici d’aquesta activitat, la qual cosa ens condueix a no deixar de mirar cap a la direcció mundial de globalització.

Associacions de mitjans de tots aquests territoris pirinencs uniran esforços en aquesta aproximació del generalitzat per discutir diferències en aquest i altres punts de trobada que permetin als mitjans de proximitat –premsa, ràdio, televisió– no perdre la seva personalitat.

Davant l’evidència que avui dia hi ha més informació, el que no significa l’existència d’una societat més informada, els mitjans locals i de proximitat volen reviure les figures de l’editor-empresari i la figura del periodista: aquest que compta, que interpreta i tradueix, que narra i que dona compte de què passa, no centrat només en la figura d’aquell reporter que recull una informació i reprodueix la notícia, que és el denominador comú dels diaris nacionals i estatals.

Empresaris i periodistes són avui plenament conscients que el diari i qualsevol altre mitjà de comunicació en línia adquireix característiques diferents del mitjà tradicional, que el converteixen pràcticament en un nou mitjà, i encara que la majoria de les publicacions a la xarxa a Catalunya i els altres territoris esmentats, particularment lluny de les grans metròpolis, són buidats literalment de les redaccions tradicionals a un format al web, ja han pres consciència que hauran de modificar els seus esquemes per ser competitius en la guerra per les audiències.

Ara ja són pocs els mitjans impresos que no es troben a la xarxa; de fet alguns editors estimen la possibilitat de desaparèixer en paper, a causa que el mitjà electrònic ofereix altres alternatives que reduirien no només els costos de producció, sinó que a més reduirien el nombre de treballadors.

Aquesta gran trobada que es farà el mes d’octubre a La Seu d’Urgell també estudiarà la greu crisi de credibilitat, la baixa circulació del paper i inclús, pel que fa al mitjà imprès, la seva discutida utilitat com a producte, i debatrà el plantejament del periodisme alternatiu enfront de la globalització o la mundialització informativa.

Els mitjans de la zona interpirinenca coincideixen en l’afectació que reben dels respectius estats des que es van començar a encunyar nous termes periodístics, com a resultat de les tendències internacionals per obrir els mitjans informatius a la participació ciutadana. Amb la presència del periodisme comunitari, cívic, de serveis o públic no es busca pas desplaçar cap gènere informatiu, sinó que la proposta va encaminada a complementar la informació que es presenta al lector de proximitat, clarament diferenciada de la que ofereixen els mitjans nacionals i estatals.

La revitalització de l’actuació dels mitjans impresos és urgent, no solament davant del repte més gran d’aquest moment que representen els mitjans alterns de difusió o propagació de notícies com ho és internet, sinó en la intensa recerca de formes i models nous per presentar un treball millor elaborat, de qualitat i utilitat per al lector. D’aquí que el congrés vol debatre sobre un camí que no tindrà retorn: la multiplataforma en els mitjans de proximitat; el periodisme en estat pur a premsa, ràdio, televisió en totes les plataformes possibles avui i les ja dibuixades pel demà.

La proposta de l’AMIC, dinamitzada per Mediàtic, pretén fer una dissecció de les perspectives del periodisme local, avui. Davant la indefinició d’alguns models com el periodisme cívic, s’han fet algunes semblances i comparacions amb el periodisme públic que busca escoltar sistemàticament les històries i idees dels ciutadans mantenint, al mateix temps, llibertat per elegir a quines d’aquestes històries ha prestat atenció, a més d’examinar les maneres alternatives d’emmarcar les històries a partir dels temes que resulten importants per a la comunitat.

Investigadors i estudiosos de Comunicació de les universitats interpirinenques han treballat i bussejat tots els models. Es destaca que el periodisme públic escull aquells enfocaments en la presentació dels temes, per estimular la deliberació ciutadana i la comprensió, per prendre la iniciativa a l’hora d’informar sobre possibles solucions i valors compromesos en els cursos d’acció alternatius i presta una atenció sostinguda i sistemàtica per saber si la relació comunicativa amb el públic és creïble i de bona qualitat. I en aquest punt neix el dilema: periodisme professional o periodisme participatiu. El congrés de referència no podrà obviar una qüestió d’aquesta transcendència.

En els dos darrers mesos, el comitè organitzador del Congrés Interpirinenc de Mitjans de Proximitat ha rebut inquietuds que ja enriqueixen per endavant la iniciativa. Per exemple, com a proposta de la greu crisi de credibilitat, baixa circulació i poca utilitat com a producte, hi ha un plantejament del periodisme alternatiu enfront de la globalització o la mundialització informativa.

Som davant nous escenaris mundials en tots els sectors, i un dels temes que ocupen els comunicadors és el referent a la qualitat en els continguts que es difonen en els mitjans de comunicació en general i als locals en particular i la possibilitat d’un replantejament en la funció periodística moderna.

Segons les investigacions dels acadèmics –que no només són escoltats, sinó que participen en l’organització del Congrés– s’assegura que el periodisme convencional està a punt debloquejar-se. No així, en canvi, el periodisme de proximitat, a l’alça arreu i relligat amb el periodisme participatiu. La suma d’ambdós per oferir el millor model per a un projecte d’informació s’hi sumem el periodisme d’investigació, el periodisme especialitzat i el nou periodisme. La suma de models portarà al periodisme de proximitat a fer front amb èxit als reptes actuals i els que estan en capella.

A partir del que he exposat es pretén assolir l’excel·lència en el periodisme del futur, amb el convenciment que els mitjans de proximitat es poden batre amb qualsevol model amb el convenciment que sempre estaran més a prop del ciutadà que cap altre. Un cop es tinguin clars els elements bàsics del periodisme que avui dia necessitem, els mitjans de comunicació de proximitat han d’apuntar-se a la carrera de recerca d’un model de mètriques.

El diari Berria és pioner en aquesta qüestió i cerca respostes a preguntes fonamentals: quines són les mètriques adequades per a un mitjà de comunicació basat en la comunitat? Què és imprescindible mesurar? Quines són les eines necessàries? Com es pot mesurar el compromís d’una comunitat? Quins són els índexs principals per fer el seguiment d’una comunitat? El Congrés de la Seu d’Urgell pot ser la plataforma indicada per a respondre a aquesta sèrie de preguntes, tenint en compte l’experiència del mateix diari en èuscar en el desenvolupament del model de mesurament en el qual treballa actualment.

Sumats tots els elements que he exposat, les dades apunten que les publicacions locals i comarcals –de proximitat– estan en bones condicions per explicar els antecedents i les conseqüències dels esdeveniments que informen, però sobretot, compten amb la col·laboració del moviment de dinamització sociocultural existent. Arribem al periodisme actiu i diferenciat de la comunicació de proximitat.

Ja ho deia el 1993 l’estimat professor Jaume Guillamet: “Aquest model de periodisme popular ha trobat suports en sectors locals, encara que també el rebuig, almenys en alguna ocasió, de grups que es consideren perjudicats per la línia informativa d’aquestes publicacions”. La proximitat als poders locals, sempre amb estratègies dirigides a aconseguir el control dels continguts, obliguen als empresaris de comunicació local a mantenir una política informativa de cert distanciament, tot i que allunyada de la confrontació –malgrat que en alguns casos no és així–. Sens dubte, es tracta de la lluita d’aquests mitjans per una independència respecte dels poders locals, sempre difícils i controvertits.

El Congrés Interpirinenc que prepara l’AMIC –amb la complicitat d’associacions germanes basco-navarreses– serà exemplar si sap difondre el seu missatge, inicialment tan bàsic: la notícia local amb tractament de profunditat, precisió i especial va guanyant terreny, i tot i que encara no rep el reconeixent que es mereix, la seva qualitat informativa es veu cada vegada més incrementada, per la qual cosa la seva manera de fer periodisme –fins i tot alternatiu– guanyarà terreny en els anys vinents. I no hi ha dubte que això preocupa cada cop més als grans grups de comunicació, aquests que darrerament tornen a intentar copiar i pressionar un model que fora del seu espai natural mai aconseguirà la confiança i credibilitat del mitjà “de casa”. Penseu que ens volen vendre mitjans d’àmbit provincial com a locals. Encara avui no ho entenen.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.