Raquel Ejerique (València, 1979) és periodista i directora d’informatius d’À Punt Mèdia. Llicenciada en Ciències de la Comunicació a la Universitat San Pablo de València, ha treballat al diari La Razón i Cadena SER. Un cop a Madrid va exercir de directora adjunta del diari 20 Minutos i a la plataforma Terra. En la seva etapa a elDiario.es, es va encarregar de destapar els casos dels màsters de Cristina Cifuentes i Carmen Montón que van aixecar molta polseguera a Madrid. Una exclusiva periodística per la qual va ser nominada a la millor cobertura dels Premis Gabriel García Márquez 2019. De tornada a casa, Ejerique ha posat en marxa un nou model d’informatius basat en l’especialització i ha potenciat el valor de la proximitat. De la pandèmia i dels reptes de l’ens públic valencià en parla a Comunicació 21.

Torna a València per dirigir els informatius d’À Punt. Què li ha atrau d’aquest nou repte?
Per la meva vocació de servei públic, tot i que he pogut treballar durant molts anys en el sector privat. Més enllà del càrrec i del sou, el servei públic té un enfocament basat en la qualitat de la informació, la transparència i la lluita contra els abusos i la injustícia social. Després del bagatge que he adquirit durant una pila d’anys a Madrid, sentia que era el moment d’afrontar aquest repte amb una clara intenció d’enfortir el projecte d’À Punt. Sempre he buscat el meu horitzó professional des de la millora en l’aprenentatge. Ara sento que és el moment d’aportar la meva experiència en aquest nou projecte.

Va ser escollida amb un 70% de la redacció a favor, un aval que fa que la rebessin amb els braços oberts. Què s’ha trobat?
Em van arribar a dir que em trobaria una redacció plena de funcionaris i supeditada al Govern de la Generalitat i, curiosament, m’he trobat tot el contrari. Un equip experimentat de l’anterior etapa de Canal 9, una redacció molt generosa i oberta, amb molta empenta, disposada a treballar des del primer dia amb la necessitat de ser més rellevants en la societat més propera. I ho fem amb absoluta independència, cosa que ja ha provocat alguna enganxada amb algun membre del Govern.

Ha canviat la mirada de la redacció d’À Punt amb una clara aposta cap a l’especialització. Aquest és el camí per obtenir la notorietat que reivindica en els continguts?
Sí, així és. Fins ara la redacció era totalment líquida i bàsicament tothom feia de tot. Sent conscient que com a periodistes tothom és capaç de parlar de tot, crec que és molt més rendible l’especialització. Així és com s’aconsegueixen les fonts, que a la llarga són les que ens garantiran millors continguts i les exclusives. La redacció està molt més endreçada amb els seus caps d’àrea. No m’he inventat la sopa d’all, és com he treballat sempre en la majoria de redaccions.

En el projecte d’À Punt queda alguna reminiscència del desaparegut Canal 9?
L’edifici! És un equipament de vuit plantes i actualment n’ocupem quatre. El projecte abraça un canal de televisió, una ràdio i un web, cosa que no existia aleshores. I ho fem amb la meitat de personal. De l’època de Canal 9 ja no queden targetes de crèdit, no en disposem i som ben lluny d’aquell model de televisió pública. Canal 9 va ser un autèntic despropòsit.

I de portes enfora, quina percepció té la societat valenciana d’À Punt?
Hi ha una espècie de morbo, una necessitat de saber més sobre À Punt, perquè arran del tancament de Canal 9 ha quedat una mena de presumpció de culpabilitat entre la societat valenciana. Per a molta gent À Punt és la continuïtat de Canal 9 i això fa que hàgim de demostrar més que la resta d’ens públics. Ocupem molts titulars de premsa per aspectes gairebé irrellevants. S’endurien una gran decepció si ens veiessin treballar, som un mitjà molt professional en tots els aspectes.

Tot i els esforços que fan, podran treure’s aquesta llufa de sobre?
Estem oferint un producte periodístic rigorós, en valencià i proper a la gent, però serà complicat que els valencians ens deixin de vincular amb el projecte anterior. També he de dir que moltes de les crítiques que rebem són de persones que ni tan sols han vist mai un sol informatiu d’À Punt. I els garanteixo que no acceptaríem cap mena d’ordre o imposició política, però és que ni tan sols les rebem. I això és el més rellevant de tot plegat. Aquesta és la gran diferència respecte Canal 9.

Es fa imprescindible un mitjà públic en valencià com À Punt?
Sí, absolutament. Un mitjà que no només parli d’una proximitat lingüística, sinó també cultural. I la pandèmia ho ha accentuat. És cert que hi ha mitjans de proximitat arreu de la Comunitat Valenciana, però À Punt s’ha reivindicat encara més en aquests mesos com a mitjà de referència per als valencians. I ara tenim totes les eines per seguir fent aquest periodisme que ens il·lusiona a tots.

A la graella d’À Punt ja es palpa la seva empremta.
L’aposta més clara ha estat enfortir la informació de proximitat amb el programa diari NTC Comarques. Apropar la realitat dels pobles més enllà de la pandèmia sanitària és una de les nostres prioritats. Hem fet un gir en l’àmbit més social, sense oblidar que també hem d’explicar la política des d’una mirada crítica. A À Punt Ràdio hem ampliat la producció pròpia potenciant la informació esportiva. Però els canvis més profunds i rellevants són al web corporatiu.

De què es tracta?
Volem que el web deixi de ser la plataforma de la televisió o de la ràdio i aportar continguts des d’aquest format com la resta de webs d’informació de la Comunitat Valenciana. El web corporatiu s’ha convertit en el nostre minut a minut, ja no reservem cap exclusiva o informació per als informatius, sinó que el web és l’aparador de l’actualitat, del moment. És un canvi de mentalitat que estem implantant amb l’acompanyament de les xarxes socials.

L’octubre passat van fer de rècord d’audiència (amb una quota de pantalla mitjana del 3,5%) i de facturació (184.078 euros en publicitat, un 46,27% més respecte a l’any anterior). Comencen a recollir els fruits?
Així és, i és mèrit de tot l’equip. S’està fent una gran feina, la redacció està molt motivada i la pandèmia sanitària està sent una gran aliada per fidelitzar l’audiència. Moltes persones del meu entorn, que mai havien vist À Punt, ara veuen amb sorpresa el nivell dels informatius. Però no oblidem que la televisió és un model car i, malgrat les dificultats econòmiques que ha generat la Covid-19, hem incrementat els ingressos de publicitat. Aquest és el camí que hem de seguir perquè els números així ho posen de manifest.

Perquè aquest nou model s’acabi consolidant del tot es necessita un temps de cocció.
Sí, el temps és imprescindible tot i que tothom vol resultats immediats. Més enllà d’això, la prioritat passa perquè els governants tinguin clar que À Punt és un servei essencial on cal apostar-hi fermament. I la consolidació passa per seguir oferint els informatius des del rigor i l’enfocament indicat, mantenir el compromís dels governants de garantir aquest servei públic d’informació i donar-lo a conèixer, encara més, a la nostra societat. Si tot això es compleix, À Punt acabarà sent el referent informatiu de la Comunitat Valenciana.