Silvia Hernández Maynou (Barcelona, 1966) és assessora de comunicació i s’ha especialitzat en la gestió de comptes i l’assessorament estratègic en l’àmbit de la comunicació i la publicitat. Va iniciar-se com a executiva de comptes a RCP Saatchi & Saatchi i després va ser la directora de comptes de Bassat, Ogilvy & Mather durant 23 anys. També ha combinat la professió com a freelance i en l’administració pública, exercint com a coordinadora estratègica dels projectes d’àrea per a la Direcció de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona o com a cap de comunicació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. Actualment és la secretària de la junta de govern del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya. A Comunicació 21, Hernández explica el moment d’impàs que viu el Col·legi a l’espera del nou inquilí a la presidència amb la marxa de Rosa Romà.

Ha treballat amb marques i clients molt potents del sector sense haver-se format a la universitat.
Sí, des de ben jove vaig iniciar-me en aquest sector i vaig haver d’assumir la responsabilitat de projectes de gran envergadura, i mai vaig disposar de conciliació familiar. Així i tot, durant aquest camí he tingut dues filles. Aleshores la publicitat era un sector incipient on aprenies molt més exercint-la. Ara ha canviat, hi ha noves disciplines que requereixen una bona formació acadèmica. Però tampoc no he trobat el moment per anar a la universitat [somriu].

Durant més de dues dècades va treballar en una de les marques més rellevants de la publicitat a Catalunya: Bassat, Ogilvy & Mather. Què simbolitza Lluís Bassat?
Lluís Bassat va trobar la manera de visualitzar la nostra professió i, sobretot, de dignificar-la. És un dels grans comunicadors del país, no només pel seu talent professional a l’hora de construir marques, sinó la manera com explicar-ho. És tot cor, molt emocional i sempre fent-ho amb una comunicació en positiu.

Amb la seva llarga experiència en el sector, què ha canviat en l’engranatge amb l’arribada d’internet i les noves tecnologies?
El món internet sempre l’havia vist com un canvi de plataforma, de la física a la digital, així que els continguts tradicionals s’han adaptat a la nova realitat digital. El més rellevant ha estat el canvi de rol que té avui el consumidor, que abans no tenia veu ni vot i avui té més protagonisme. La pandèmia ha contribuït a accelerar un procés que ja estava en marxa.

I com ho treballen les marques?
Avui les marques ja no només es preocupen de com les perceben, sinó quina és la resposta del consumidor, cosa que fins ara no era així. Ara s’estableix una relació de diàleg, no només parlen les marques, també ho fan els consumidors. Un rol que quan jo vaig començar a treballar en el sector no existia.

“El Col·legi té el repte de donar-se a conèixer al món, ocupar un espai en l’àmbit internacional”

Formes part de l’equip directiu del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya. Tradicionalment quin paper ha jugat dins el sector del país?
La nostra professió inicialment era poc associativa, un fet provocat perquè abans tot es visualitzava en noms propis que servia per enriquir el sector, cosa que va situar Catalunya com un espai rellevant, tot i que amb el pas dels anys va anar perdent en detriment de Madrid.

Quina és la distància de Catalunya respecte a Madrid?
Catalunya manté el talent, la qualitat i la capacitat de donar resposta a les solucions comunicatives que planteja avui el sector. La distància respecte a Madrid es tradueix únicament en un aspecte econòmic. Hi ha hagut un transvasament de comptes i professionals de Barcelona a Madrid, i la inversió publicitària i la capacitat econòmica és a Madrid.

La inversió publicitària ho és tot o gairebé tot.
Sense inversió i capacitat econòmica no pots lluir-te en grans campanyes publicitàries. Però el talent a Catalunya no ha marxat, hi és.

Què canvia al Col·legi des de l’arribada de Rosa Romà a la presidència?
El Col·legi necessitava una sacsejada, calia adaptar-se als nous temps. Especialment, perquè el sector s’ha eixamplat cap a altres disciplines, no únicament a la publicitat, i els havíem d’oferir la possibilitat de formar-ne part i donar-los-hi cabuda, de la mateixa manera que ho hem fet amb els professionals del màrqueting i les marques que representen, perquè tenen un paper fonamental dins el nostre ecosistema. Per això, vam actualitzar l’oferta del Col·legi i la seva imatge per donar resposta a la realitat actual.

Amb quina finalitat?
La de recuperar el prestigi que havíem perdut pel camí, sent conscients que el talent hi és, que es treballa en un espai molt competitiu, però que amb una empenta addicional el sector pot tornar a recuperar el seu lideratge. El nostre objectiu era recuperar el prestigi del sector, i anem pel bon camí.

Prova d’això ha estat l’acord històric entre el Col·legi i l’Associació Empresarial de Publicitat, una gran fita per al sector del país. Què suposa aquesta entesa?
Aquesta aliança havia d’arribar un dia o altre, perquè les dues entitats tenim molts objectius en comú. El relleu a la junta de l’Associació Empresarial ho ha provocat, i des del Col·legi estem molt contents de compartir aquest camí. La nostra prioritat és associar-nos amb aquells qui puguin sumar en la nostra missió com a Col·legi.

Un cop segellat l’acord, com treballaran de forma conjunta?
Ara mateix, les dues entitats estem triant els noms dels qui formaran part del comitè de treball que tirarà endavant els projectes compartits. No et puc avançar els noms, però jo no en formaré part.

“Catalunya manté el talent, la qualitat i la capacitat de donar resposta a les solucions comunicatives que planteja avui el sector”

El Col·legi tindrà una nova cara visible al capdavant. Què suposa la marxa de Rosa Romà?
Romà no continuarà exercint de presidenta ni formarà part de la junta de govern, però d’una manera o altra hi continuarà vinculada. Ara la prioritat serà donar continuïtat a tot allò que vam iniciar mentre ella n’ha estat la presidenta. Estic convençuda que serà així.

El Col·legi és a un pas d’obrir el procés electoral per rellevar Romà de la presidència. Tens intenció de presentar-t’hi?
No, ni ho he proposat ni m’ho han ofert. A més, el meu perfil professional va lligat a l’agència, un ram que està intrínsecament associat al món de la publicitat. Crec que la figura de president hauria de ser algú capaç de representar les noves disciplines que s’associen al sector de la publicitat per escenificar el salt de qualitat que ha fet aquests anys el Col·legi. Així, podrem sumar aquells professionals que encara prenen distància, ens veuen lluny. Hi ha diversos noms sobre la taula per rellevar Rosa Romà.

Quins serien els reptes a curt i mitjà termini del Col·legi?
Incorporar nous perfils, majoritàriament gent jove, que n’hi ha. Tenim l’assignatura pendent de captar aquells professionals que acaben la formació universitària, volem que tinguin una relació més directa amb el Col·legi. Un altre dels reptes és atraure perfils més femenins, les dones ens costa més que s’associïn, més enllà de representar la junta de govern. Hi ha dos reptes més que tenen a veure amb la mirada geogràfica.

Quins?
Que el Col·legi s’obri més enllà de Barcelona, que abraci tot el sector a Catalunya, i al mateix temps que es doni a conèixer al món, que ens permeti ocupar un espai en l’àmbit internacional. El sector a Catalunya té el potencial i el talent per assolir-ho. Som conscients que els recursos econòmics són limitats, però l’ambició hi és.