comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

A FONS

Daniel Condeminas i Tejel | Actualitzat el 31 Agost 2017 a les 08:10

A les portes de la convocatòria a les urnes de la que podria –hauria– de ser la votació més transcendental de la història de Catalunya, es planteja l'interrogant de com es pensa assolir el necessari i imprescindible pluralisme informatiu als mitjans audiovisuals. Aquells mitjans que, a diferència de la resta, estan regulats per concessions o llicències públiques: les ràdios i televisions.

Caldria garantir, necessàriament, el seu pluralisme no només perquè la ciutadania pugui accedir amb tota normalitat als arguments del sí i del no, i dels possibles "no sé què dir", sinó fins i tot per garantir una cosa prèvia, imprescindible: que puguin ser informats que es farà un referèndum de veritat, i no una versió disfressada del 9-N del 2014. O directament com evitar que l'únic missatge que els arribi és que es tractaria d'una acció il·legal, per la qual cosa el millor que poden fer és no acostar-se als col·legis electorals ni per casualitat. Ens trobem amb el repte democràtic de com respondre a la previsible "apagada informativa" que puguin protagonitzar els principals grups audiovisuals espanyols, siguin públics o privats. Com evitar el que podria ser, per dir-ho ras i curt, una sistemàtica pràctica de censura informativa des dels mitjans que consumeixen la gran majoria dels nostres ciutadans.

No és cap suposició a la babalà. Tenim precedents perfectament estudiats que il·lustren com aquests mitjans han vulnerat criteris deontològics... i legals a l'hora de parlar de la realitat política catalana. Exemples? Uns quants. L'informe sobre les tertúlies radiofòniques i televisives, publicat per Media.cat respecte del 9-N, assenyalava que en una de les setmanes prèvies a la consulta, als programes de RTVE no hi va haver cap, cap, contertulià favorable a la celebració de la consulta; i que, sumant els de les principals ràdios i televisions espanyoles, el 92% n'eren directament contraris. Més cap aquí, els informes del CAC han introduït les anàlisis de les principals televisions d'àmbit estatal en processos electorals, amb resultats tan escandalosos com aquests: a les eleccions al Parlament del 27-S els magazins diürns de Telecinco i Antena 3 no van entrevistar cap candidat ni de JxSí ni de la CUP. Cap. I a la darrera campanya electoral a les Corts espanyoles, els informatius de Telecinco i Antena3 no van dedicar ni un segon a les candidatures independentistes catalanes. Zero. Res.

Deia que s'havien vulnerat normes legals perquè estem parlant de mitjans de comunicació que han d'actuar d'acord amb la llei electoral, la LOREG. Una legislació que, a banda de la regulació dels espais gratuïts de propaganda electoral a les TV i ràdios públiques, diu taxativament que els mitjans audiovisuals, siguin públics o privats, han d'actuar durant el període electoral d'acord als principis de "pluralisme i igualtat" de les opcions que s'hi presentin. Una llei que afegeix, en el cas de les televisions privades, que han de realitzar la seva cobertura informativa sota els principis de "proporcionalitat i neutralitat", a partir –i això és molt important– dels criteris que "elabori la junta electoral competent". Ah! I no cal dir que la Junta Electoral Central no ha donat mai cap instrucció per garantir la presència informativa de les formacions catalanes en aquests mitjans. Una dada més, una més, sobre la qualitat democràtica de l'Estat espanyol.

Doncs bé, pensant en el referèndum de l'1 d'octubre i davant l'anunci que es voldrà aplicar, en tot allò que sigui possible, la legislació ara existent sobre processos electorals, sorgeix el gran i greu interrogant de qui garantirà els principis de pluralisme i igualtat informativa a tots els mitjans audiovisuals que veiem a Catalunya: ¿la sindicatura electoral que estableixi per llei el Parlament? (també podria fer-ho un CAC amb competències ampliades, si es volgués seguir els models europeus més avançats). I el que és encara molt més important: com es garantiran?

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

 

Columna publicada en el núm. 5 de la revista Comunicació 21 (estiu 2017).

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

RTVE.es no tindrà servei informatiu de matinada per manca de personal

Entre l'1 de desembre i el 15 de gener, el portal de RTVE es quedarà sense servei de notícies [...]

Retirats 8 continguts d'internet denunciats pel CAC per promoure la pederàstia

YouTube, SlideShare i Yumpu han retirat vuit continguts d'internet (sis vídeos i dues [...]

À Punt presenta el seu model de col·laboració a les TV locals

El president de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Enrique Soriano, i la [...]

Línia Mar arriba al número 50 reafirmant el seu espai

El periòdic Línia Mar edició Baix Llobregat publica aquest mes el número 50 reafirmant el seu [...]

Aina Vives, nova directora de l'Ara Balears

La periodista Aina Vives ha estat nomenada nova directora de l'Ara Balears en substitució de [...]

Els diaris digitals en català polvoritzen rècords

L'actualitat informativa d'octubre va fer que, en conjunt, les audiències dels diaris [...]

El 20è festival Drac Novell se centra en l'energia creativa

La Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona acull [...]

El diari la Jornada endega la campanya per captar subscripcions

La Jornada encara la recta final per a la seva sortida, prevista per a principis d'any, amb [...]

Prisa renova el consell d'administració

El consell d'administració de Prisa ha incorporat cinc nous consellers, quatre d'ells com a [...]

La mostra 'Fotoperiodisme a la rereguarda' de Rafael Vilarrubias inicia gira a Llançà

La Casa de Cultura de Llançà acull fins diumenge l'exposició Fotoperiodisme a la rereguarda [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.