El secretari de Comunicació, Josep Martí, creu que al sector hi ha una “mica de manca d’ambició”, perquè “no n’hi ha prou amb parlar d’algunes coses”, sinó que aquestes “s’han de fer”. En l’acte de presentació de l’Informe de la comunicació a Catalunya 2013-2014, celebrat aquest dilluns al Palau Robert, Martí ha manifestat que el discurs “bascula” sobre els recursos econòmics, però que no hi ha un debat “sa” sobre la seva aplicació, una qüestió que considera “imprescindible”.
En aquest sentit, el secretari ha assegurat que “no ens en sortirem mai si el debat gira exclusivament al voltant d’aquests recursos i no s’aborda amb decisió el tema que resulta encara més transcendent: com apliquem els recursos i per a fer què”.
A més, Josep Martí ha lamentat que, durant dos anys, Barcelona ha acollit el congrés de Global Editors Network, un dels més rellevants d’innovació periodística, però que hi ha hagut una presència “escassíssima” de directius de mitjans catalans. “Parlar d’innovar és una cosa, fer innovació és una altra. S’ha de passar de les paraules als fets”, ha reblat.
Moderat optimisme
A banda, Josep Martí ha assegurat que les dades de l’Informe de la comunicació a Catalunya 2013-2014 permeten mirar el sector amb un “moderat optimisme”. Sobre el treball, ha afirmat que es tracta d’una eina d’informació “útil i rellevant”, i ha defensat que les institucions que el reben “l’han d’incorporar juntament amb altres aportacions en el procés de presa de decisions.
Amb tot, el secretari de Comunicació també ha afegit que, de vegades, els discursos teòrics no acaben d’explicar bé la realitat i que, a Catalunya, hi ha una distància “massa gran” entre allò que els especialistes i la gent del sector diuen “en privat i a porta tancada” i allò que expressen en públic.
8a edició
L’Informe de la comunicació a Catalunya és un projecte de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) nascut l’any 2000 com a obra col·lectiva de periodicitat biennal. Amb aquest nou volum, l’estudi arriba a la seva vuitena edició.
El treball està estructurat en cinc apartats. El primer està dedicat al marc general de la comunicació a Catalunya i aprofundeix en set àmbits transversals (polítiques de comunicació, entorn tecnològic, grups, comunicació local, sistemes de mesurament d’audiències, inversió publicitària i llengua). La segona part estudia la situació dels mitjans i les indústries de la comunicació (premsa, ràdio, televisió, internet, xarxes socials i noves pràctiques comunicatives, la indústria del cinema, les indústries culturals, i la indústria publicitària). La tercera part analitza, en format de monografia, els reptes de la comunicació empresarial i institucional; la quarta se centra en els estudis universitaris i la recerca duta a terme en el període estudiat, i la cinquena part tanca l’obra amb un capítol de balanç i perspectives del bienni.
