Foto: Joanna Chichelnitzky
Núria Travesa (Barcelona, 1973) és l’editora del RAC1 migdia des de fa tres temporades. Llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar-se professionalment a TV Mataró i, després, va ser cap d’informatius de Ràdio Arenys. Forma part del grup de periodistes que va iniciar el projecte de RAC1 (l’any que ve farà 25 anys). Durant aquest quart de segle s’ha convertit en una de les veus de referència dels informatius de la ràdio de can Godó. A Comunicació 21, Travesa considera que els mitjans convencionals han d’apropar-se a la gent jove per educar-los a detectar les fake news.
Setmana grossa a Mataró amb Les Santes.
[Somriu] Sí! És la nostra festa assenyalada! A Mataró hi visc des que tenia dos anys. Hi tinc un gran lligam familiar i d’amistats. També és on vaig començar a exercir de periodista, a la televisió local, TV Mataró. I, a més, és la ciutat de moda! El fenomen Lamine Yamal ha posat Mataró, i especialment el barri de Rocafonda, en boca de tothom.
Què ha canviat del Mataró de fa 30 anys?
Mataró ha canviat moltíssim! Sobretot, ha crescut molt urbanísticament i s’ha fet més diversa. Ara hi viu gent d’un centenar de nacionalitats diferents. Precisament, TV Mataró està celebrant els seus 40 anys i ha estat testimoni de tots aquests canvis. També n’hi ha hagut als mitjans locals, com la mateixa televisió, que va començar sent privada i ara és municipal. Lamentablement també s’han perdut algunes capçaleres.
Vas iniciar-te a la televisió, però has fet carrera a la ràdio. Ha estat una casualitat?
Personalment sempre m’ha agradat la ràdio. Suposo que, en part, em ve de família, perquè el meu pare sempre l’escoltava a casa, al cotxe. Però vaig començar a la televisió i, més tard, ho vaig combinar amb Ràdio Arenys.
“En un escenari on cada cop es contrasta menys la informació, la funció del periodista és determinant”
Com s’obre la porta de RAC1?
Va ser el meu pare que, llegint La Vanguardia, va veure un anunci que buscaven periodistes per a una nova ràdio del Grup Godó. Tot i que jo era feliç treballant en els mitjans locals, em van empènyer a provar-ho, i vaig enviar el currículum. Recordo que quan estava en directe a Ràdio Arenys vaig rebre una trucada al mòbil i no la vaig poder agafar. No vaig tornar la trucada, però l’endemà, un dels companys de la ràdio, que també havia enviat el currículum, em va comentar que l’havien trucat per fer les proves d’accés a RAC1. Aleshores vaig caure que podien haver estat ells i vaig tornar la trucada, però em van dir que ja havien tancat les inscripcions per fer les proves.
Deuries maleir sempre no haver despenjat el telèfon d’aquella trucada.
[Riu] Sí! Però és que era fent un directe a la ràdio, tenia el mòbil a la bossa. Sortosament, al cap d’unes setmanes, em van trucar per dir-me que s’obria una nova convocatòria i si hi estava interessada. I m’hi vaig presentar.
Què recordes d’aquella prova?
Recordo la prova de locució, que avaluaven Núria Ferré, Lluís Cuevas, Eugeni Sallent, Jordi Armenteras i Mònica Fulquet. Mai oblidaré que, mentre estava en el directe de la prova davant del micròfon, la Fulquet va entrar a l’estudi i em va donar un paper amb quatre notes escrites: “terratrèmol a Sitges”, el nombre de morts i la intensitat amb els graus de l’escala de Richter. I, apa, improvisa! Un cop vaig acabar, em van dir que havia anat bé.
Foto: Joanna Chichelnitzky
D’això fa 24 anys. Vist amb perspectiva, t’hagueres imaginat una carrera professional tan llarga a RAC1?
[Somriu] Possiblement, no m’imaginava tant de temps aquí. M’he deixat portar per l’estima a la ràdio, i explicar l’actualitat m’apassiona. És veritat que, tot i que he estat sempre al departament d’informatius, he anat fent diferents funcions, en diferents franges i programes, cosa que no m’ha permès avorrir-me. I, a més, informativament venim d’uns anys molt intensos, així que tot ha passat molt ràpid.
Formes part de l’equip que va impulsar RAC1 i ara és un projecte indiscutible.
Em fa vertigen pensar que hi soc des de l’inici, des que els primers EGM ens donaven zero oients! No us podeu imaginar la il·lusió que em va fer la primera vegada que vaig escoltar la sintonia de RAC1 en un cotxe mentre caminava pel carrer [riu].
De portes enfora, RAC1 és l’emissora líder del país i de forma consolidada. Així i tot, molts dels professionals que hi treballen reconeixen públicament que es treballa amb una sabata i una espardenya.
[Somriu] Absolutament. RAC1 s’ha construït a base de la trempera, la il·lusió, l’empenta i el talent dels seus treballadors. I encara n’hi ha, però sí que és veritat que, amb el pas dels anys, la ràdio i l’audiència han crescut molt i els recursos no ho han fet en la mateixa proporció. Així que és un petit miracle que RAC1 sigui líder.
“Basté i Clapés són dos tòtems que no només representen un lideratge indiscutible a molta distància, sinó que marquen la línia de la casa”
RAC1 ha sumat 942.000 oients diaris de mitjana en l’últim EGM, publicat aquest juliol. Quina és la recepta?
Quant a la xifra global de la casa, molt positiva! És molt bèstia el que estem aconseguint any rere any. Crec que hem sabut adaptar-nos als canvis que han anat sorgint durant tots aquests anys, des de les plataformes a les xarxes socials. Al mateix temps, la flexibilitat que tenim per alterar la programació quan toca, combinant informació i entreteniment. I, com diem sempre, el bon rotllo.
Quina valoració fas de les dades del RAC1 migdia?
Hem sumat una mitjana de 70.000 oients; tot i mantenir-nos líders en la nostra franja, hem baixat una mica respecte de l’anterior EGM. Després del procés i la pandèmia, que van ser èpoques molt intenses, crec que l’audiència pateix un desgast informatiu, i potser els programes que no són un informatiu estricte com nosaltres ho porten millor. Més d’una persona del meu voltant m’ha confessat que està esgotada. Així i tot, estic satisfeta de l’EGM.
En una entrevista a Comunicació 21, Xavi Bundó reconeixia que “RAC1 tocarà sostre quan assolim la xifra màgica del milió d’oients”. Ho comparteixes?
No sé si tocarem sostre, però gairebé. Inevitablement, la ràdio en català no pot créixer gaire més. Estem a tocar d’aquest milió d’oients, i faria molta il·lusió superar-lo.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Sense Jordi Basté i Toni Clapés, RAC1 seria el mateix?
No, no seria el mateix. Basté i Clapés són dos tòtems que no només representen un lideratge indiscutible a molta distància, sinó que marquen la línia de la casa.
Fins a quin punt RAC1 ha contribuït a la normalització del català?
RAC1 hi ha contribuït decisivament. Només cal veure com ha crescut el consum de ràdio català en els darrers 25 anys des que el Grup Godó va apostar-hi. És un orgull més d’aquesta casa.
Com vius, com un actiu més de RAC1, la competència amb Catalunya Ràdio pel lideratge de la ràdio del país?
Tenir competència és estimulant, i penso que qui acaba guanyant és la ràdio en català. Ara bé, és una competència desigual, perquè a Catalunya Ràdio tenen molts més mitjans i recursos, personals i materials. Així i tot, continuem líders.
“En els informatius de RAC1 convindria comptar amb més veus arreu del país, expandir-nos territorialment”
Aquest lideratge té més mèrit tenint en compte que hi ha una tendència en la qual els joves, majoritàriament, no s’informen a través dels mitjans convencionals. Com a periodista, et preocupa?
Sí, molt. Sobretot perquè la seva font d’informació són les xarxes socials –des d’Instagram a TikTok–, un espai on la informació no es contrasta. Amb un mòbil a les mans, tothom se sent periodista. La intel·ligència artificial ho complica molt més. Cada vegada és més difícil identificar fotografies o vídeos falsos que s’han fet virals. En un escenari on cada cop es contrasta menys la informació, la funció del periodista és determinant. I, des dels mitjans convencionals tenim un desafiament: acostar-nos als joves i ensenyar-los a detectar què és veritat i què no ho és.
A falta de periodisme d’investigació –perquè és més costós–, cada cop més hi ha més periodisme de filtració?
El periodisme de filtració sempre ha existit. També he de dir que, com que jo majoritàriament sempre he fet la feina des de la redacció, la informació m’arriba passada pel filtre del cap de secció o del redactor. D’investigació? Ens agradaria fer-ne més: calen recursos i temps.
Com es cuina el RAC1 migdia?
A les 7 del matí arribo a la ràdio i envio les previsions d’agenda als caps de secció i decidim quins temes anem a cobrir, com els enfocarem… A les 10 del matí ja hi ha la resta de l’equip a la redacció. A les 12 del migdia, el sotseditor Xavi Pardo fa el butlletí, a la 1 entro jo al Vostè primer a vendre els temes que tractarem, i després decidim l’escaleta. Evidentment, sovint canvia a última hora, en funció de l’actualitat.
Foto: Joanna Chichelnitzky
La informació política continua tenint un protagonisme inevitable en els informatius?
La intenció que tenim és desengreixar la informació política, però és gairebé impossible. Anem d’eleccions en eleccions, i de crisi en crisi. Tot i això, fa un temps la política encara tenia més pes en l’actualitat i hi havia informatius pràcticament monogràfics. Ara hi tenen cabuda temàtiques més socials. Ens agradaria aprofundir més en altres àmbits, però l’actualitat ens ho acaba absorbint tot.
En 24 anys has explicat una munió de notícies. Quines són les que més t’han frapat?
Especialment, una que ens afectava personalment: la mort de la nostra companya Laura Martínez, que era cap de societat. Recordo que vaig haver de gravar abans la portada perquè no em veia amb cor de fer-la en directe. Però n’hi ha tantes… Ara em ve al cap l’accident de Germanwings i l’11-M, pel pes emocional que van tenir en el seu moment.
Quant a informació, hi ha un excés de barcelonacentrisme en els informatius de RAC1?
Possiblement. A Barcelona hi passen moltes coses, però també és necessari ampliar la mirada a la resta del país. Tenim corresponsals a totes les demarcacions, però per explicar les coses sobre el terreny crec que ens caldrien més mans.
“Des dels mitjans convencionals tenim un desafiament: acostar-nos als joves i ensenyar-los a detectar què és veritat i què no ho és”
Si poguessis escriure una carta als Reis, la necessitat dels informatius de RAC1 passaria per ampliar la xarxa de corresponsals a Catalunya o en l’àmbit internacional?
Ampliar la xarxa de corresponsals a Catalunya, tenint en compte que la informació internacional no ha estat mai una prioritat per a RAC1. També és veritat que jo, que m’he format en els mitjans locals, potser hi tinc més interès. Convindria comptar amb més veus arreu del país, expandir-nos territorialment.
Com a editora d’informatius, ets d’aquelles que mentalment la feina és present 24/7 o t’obligues a desconnectar?
Si t’he de ser sincera, ara m’obligo a desconnectar a estones. Ho admeto. Abans n’era incapaç, especialment en una època informativa tan intensa com van ser el procés i la pandèmia. És necessari desconnectar de tant en tant. A més, fa família a vegades t’hi obliga. Quan tens canalla tampoc pots estar connectada a tothora.
El periodisme es manté viu, sobretot, pel seu component vocacional, tot i l’alta precarietat que impregna el sector?
Majoritàriament, el periodisme viu amb molta precarietat, però no a tot arreu. Hi ha una generació de periodistes que ens vam familiaritzar amb aquesta precarietat, i no hauria de ser així. Com a periodistes tenim una responsabilitat en l’opinió pública que s’hauria de remunerar econòmicament com es mereix. Tampoc tinc la solució. Gairebé sempre es compensa amb vocació, força de voluntat i il·lusió.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Has vist passar molts companys i companyes d’informatius a RAC1, com ara Laura Rosel (qui va presentar El matí de Catalunya Ràdio) i Cristina Solías (l’actual corresponsal del 3Cat a Moscou). RAC1 actua de trampolí?
Sí, així és. Darrerament ha plegat molta gent. Em venen a la memòria en Marc Martínez Amat, la Sílvia Solanas… Tots dos feia molts anys que eren a la casa. La redacció d’informatius sempre hem estat un equip petit, format per professionals que tenen molta empenta i molta il·lusió. Ara bé, no tot es pot fer a base d’il·lusió. Molts de nosaltres vam començar a RAC1 sent molt joves, i a mesura que els anys passen, apareixen noves necessitats –un habitatge, la parella, els fills…– i, lamentablement, hi ha gent que troba més al·licients i facilitats en altres llocs.
En tots aquests anys a RAC1 has rebut alguna proposta professional?
Al cap de poc temps d’incorporar-me a RAC1 em van proposar formar part d’Ona Catalana. Tot i que vaig anar a l’entrevista, finalment vaig decidir renunciar-hi. I vaig encertar-la. Durant tots aquests anys ni m’han cridat ni he anat a fer proves o oposicions a altres mitjans. No he tingut la necessitat de canviar d’aires.
Et veus fent tota la teva carrera professional a RAC1?
[Riu] No ho sé, tot i que ja no està tan lluny! Sincerament, no hi penso.
Aquesta setmana ha finalitzat la temporada pel RAC1 migdia. Marxes de vacances amb la renovació sota el braç, continuaràs a partir del setembre?
[Somriu] No m’han dit pas el contrari. Veurem.
