Foto: Daniel Portes
Marina Fernàndez Torné (Barcelona, 1982) dirigeix i presenta l’Aquí Catalunya, el magazín matinal de SER Catalunya (de 7 a 11 h, de dilluns a divendres) des d’aquesta temporada agafant el relleu de Pablo Tallón. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Ramon Llull, va arrencar la seva carrera col·laborant en programes esportius i a La Xarxa, als serveis informatius i al programa d’actualitat parlamentària Ciutadella. També va ser redactora de política del programa 8 al dia de 8tv i del digital ElNacional.cat. El 2021, Fernàndez es va incorporar a SER Catalunya, i aquests anys ha estat editora dels programes matinals Aquí, amb Josep Cuní i Aquí Catalunya, i col·laboradora de mitjans com NacióDigital o programes de TV3, TVE i Catalunya Ràdio. A Comunicació 21, Fernàndez Torné defensa aferrissadament la vocació de servei públic de SER Catalunya.
Des de fa dos mesos i mig dirigeixes i presentes l’Aquí Catalunya. Com es va gestar la teva incorporació?
D’entrada, Pablo Tallón i SER Catalunya van arribar a un acord en el qual el periodista deixava de presentar el programa. Tant la casa com Tallón van considerar que la persona més adequada per agafar el testimoni era jo mateixa. Se’m va plantejar aquesta possibilitat un cop acaba la temporada passada i jo ja era de vacances. No vaig tenir massa temps a prendre la decisió.
Que fossis la mà dreta de Tallón a l’Aquí Catalunya et va obrir de bat a bat l’oportunitat de rellevar-lo?
Si l’aposta passava per algú de la casa, jo tenia números. Però també es podria haver apostat per algun altre professional extern o un periodista mediàtic. Tenir la confiança de Tallón i de la casa va ser un motiu més per donar el meu vistiplau a dirigir i presentar el programa.
Des d’aquesta temporada portes el braçalet de capità. Com està anant el programa en aquestes primeres setmanes?
Molt bé! Sempre dic que l’Aquí Catalunya és un tren que ja estava en marxa –perquè ja existia– i el que hem fet és introduir, sobretot, noves col·laboracions. Al cap i a la fi, és com una relació: com més et coneixes, millor funcionen els engranatges. A mesura que avancen les setmanes anem polint detalls.
“La gent no està cansada de la política. Si s’explica bé, de manera planera, directa i transparent, connectaràs amb l’audiència”
Quin és el segell Marina Fernàndez en aquesta nova etapa del magazín matinal respecte a Pablo Tallón?
Més que comparar-m’hi, prefereixo explicar què faig jo. I amb això no vull dir que Tallón no fes coses de la mateixa manera que les intento fer jo mateixa. La filosofia de l’equip és clara: explicar l’actualitat tal com raja i sense filigranes. I incidir molt durant les entrevistes, especialment als polítics, en desbrossar les respostes i fer-ho el màxim d’entenedor per a l’oient.
Què vol ser l’Aquí Catalunya amb Marina Fernàndez Torné?
Un programa d’actualitat des de l’entreteniment, combinar-ho tot. No hem inventat la sopa d’all, perquè tots els programes d’aquesta franja busquen el mateix. En la part informativa, posar-hi molta agilitat i que sigui fàcil de pair.
Al llarg de la teva trajectòria com a periodista has begut molt de la informació política. A l’Aquí Catalunya intentes fugir-ne o és inevitable?
No, ni de bon tros. Després de molts d’anys vinculada a programes d’actualitat, hi ha un moment en el qual es diu –i és cíclic– “hem de fugir de la política perquè l’audiència n’està esgotada”. No és veritat. La gent no està cansada de la política. Possiblement, la gent estarà cansada de com s’explica la política i dels seus polítics, però la política des dels mitjans de comunicació s’ha d’explicar bé.
De quina manera?
Si com a periodista expliques la política de manera planera, directa i transparent, connectaràs amb l’audiència. La política interessa a tothom, perquè és on es prenen les decisions majoritàries i que afecten el dia a dia de les persones. Per tant, vull que la política continuï sent un element important del programa.
Foto: Daniel Portes
Les fake news i la desinformació són dos dels grans desafiaments que té avui el periodisme. Com es poden combatre?
Em preocupa moltíssim, especialment pels canals on s’informen majoritàriament els més joves. Per això, a l’Aquí Catalunya tenim un espai setmanal a càrrec de les companyes de Verificat que desmunta les fake news. A més, també desmuntem el relat de l’extrema dreta. En aquest sentit, reivindico l’aposta de servei públic i de rigor de SER Catalunya en la defensa del bon periodisme. Estic convençuda que si continuem fent bé la nostra feina i diferenciant-nos dels canals que aposten per la desinformació, aconseguirem combatre-ho.
Com es pot competir en aquesta franja horària amb noms com Jordi Basté, Ricard Ustrell o Gemma Nierga?
No aspirem a competir-hi, som conscients de la nostra realitat. Fent un símil futbolístic, nosaltres som el Girona. No tenim el pressupost que tenen el Barça i Reial Madrid –que, en aquest cas, serien RAC1 i Catalunya Ràdio–, però venim a jugar les nostres cartes. I, sobretot, a entretenir l’audiència amb una proposta que té molts menys recursos, però que té tota la intenció d’oferir joc i espectacle. Ens sentim orgullosos de fer un producte de primer nivell, de Champions.
“Josep Cuní és el meu mestre. D’ell vaig aprendre l’exigència i l’autoexigència”
Quant a recursos, SER Catalunya, però, té l’aixopluc d’una casa gran d’abast estatal.
Així és. Formem part d’un programa petit dins d’una casa molt gran. I ens beneficiem d’aquesta estructura. Comptem amb una xarxa de corresponsals de la Cadena SER –de Washington fins al Pròxim Orient– que és molt més rica i potent que la de la resta de mitjans de ràdio a Catalunya. Ara bé, l’equip del nostre programa és molt inferior a la resta.
Fa més de quatre anys que formes part de SER Catalunya. Entres a la casa amb l’aval de Josep Cuní, amb qui havies treballat anteriorment a 8tv. Cuní ha estat el teu gran mestre i mentor?
Sí, sens dubte! [somriu] De Cuní vaig aprendre l’exigència i l’autoexigència, que són dos aspectes que s’han de treballar. Quan ets molt autoexigent amb tu mateixa has de posar límits i trobar l’equilibri, especialment a l’hora d’exigir a l’equip.
Et va sorprendre la marxa de Cuní de SER Catalunya?
Vam entendre molt bé els motius que ens va donar a tot l’equip quan va decidir posar punt final a l’Aquí, Josep Cuní. Es basaven en el fet que havia de deixar pas a professionals més joves i que ell ja ho havia fet tot. Quan pensàvem que penjaria les botes –continuant amb l’argot futbolístic– ens va sorprendre saber al cap de poc temps que s’incorporava a Las mañanas de RNE. Així i tot, jo ho vaig entendre, perquè Cuní sempre havia volgut presentar un programa d’abast estatal i aquella era una oportunitat que no podia deixar escapar.
Foto: Daniel Portes
En una entrevista a Comunicació 21, Pablo Tallón assegurava que “amb Josep Cuní, SER Catalunya va guanyar múscul”. Ho comparteixes?
Per descomptat. Cuní va demostrar que SER Catalunya podia competir a primer nivell en l’àmbit català. Això és rellevant, ja que en l’àmbit estatal la SER sempre ha demostrat el seu lideratge.
Anem amb més cites. En una entrevista a Comunicació 21, l’actual director de continguts de SER Catalunya, Iu Andrés, assegurava que “SER Catalunya és una casa de referència per al periodisme i la comunicació. I aquesta és una etiqueta que hem de portar amb molt d’orgull”. Te’n sents d’orgullosa?
Moltíssim! És així. Hi ha dues coses que ho demostren: la primera, que no paren de ploure ofertes als professionals de la casa per marxar a altres mitjans; i la segona, la incorporació darrerament de nous periodistes que han fet que hagi pujat un graó més el nivell d’excel·lència. Especialment, amb la incorporació de Joan Serra com a cap d’informatius. Ara el nivell és altíssim.
Quan dius que no paren de ploure ofertes als professionals de la casa per marxar a altres mitjans, vens a dir que tu també n’has rebut alguna?
[Somriu] Sí, he rebut ofertes –en plural– per marxar, però tot i que en alguna ocasió he dubtat, he decidit continuar a SER Catalunya perquè m’atrau el projecte.
Ens desvetllaràs d’on venien aquestes ofertes?
Això m’ho quedo per mi [riu].
“He rebut ofertes per marxar, però he decidit continuar a SER Catalunya perquè m’atrau el projecte”
L’últim cita, de Sique Rodríguez, director del programa Què t’hi jugues! En una entrevista a Comunicació 21 assegurava que “la SER és una gran marca, però a Catalunya paga el peatge de ser espanyola”. Què n’has de dir?
Durant molt de temps s’ha tingut la idea que la SER era una filial d’una cadena estatal. Que en bona part és així. Però la gent ha de començar a entendre que la SER és un mitjà català i de Catalunya.
Que als matins de SER Catalunya hi hagi una periodista dona és un senyal de normalitat?
De moment, fins ara, era una rara avis. Aquesta és una aposta de SER Catalunya per feminitzar l’antena.
La mirada femenina cada vegada té més pes en el sector?
Com a mínim, a SER Catalunya segur que sí.
Foto: Daniel Portes
Com a dona, has patit mai assetjament a la feina?
Obertament, no. Però sí que he viscut episodis desagradables, sobretot amb una font d’informació quan em dedicava exclusivament a la informació política.
Què va passar?
Quan cultives una font, fas cafès, t’envies missatges i estableixes una relació de confiança. Fa un temps, un polític va confondre el vincle que s’estableix amb una font d’informació i va generar alguna situació incòmoda, tot i que mai va traspassar cap línia vermella. Així és com aquesta persona va canviar les ulleres de professional a les ulleres d’objecte. Per descomptat, vaig haver de tallar la relació amb aquella font.
“Fa un temps, un polític em va generar alguna situació incòmoda, tot i que mai va traspassar cap línia vermella”
El pròxim 10 de desembre es farà públic el primer EGM de la temporada. Aquest serà un EGM especial per a tu?
Qui et digui que l’EGM no li importa, t’enganya. Forma part de l’ambició personal que hem de tenir com a professionals i com a programa. Des de la direcció de SER Catalunya se’ns treu tota la pressió possible, perquè s’està construint un projecte a llarg termini. En el cas de l’Aquí Catalunya, és més complex.
Per què?
Perquè en la mateixa franja l’Hoy por hoy s’emet per a tot Espanya. Per tant, la resposta que ens comptabilitza en l’EGM és que l’enquestat digui, explícitament, l’Aquí Catalunya de SER Catalunya. Sense anar més lluny, la temporada passada vam situar-nos en una forquilla d’entre 4.000 i 18.000 oients. Per això, que ens va de tres trucades! Ara bé, passi el que passi, no ens farà modificar l’aposta d’aquesta temporada. Sincerament, en un moment en què el consum digital és tan elevat, l’EGM s’hauria d’adaptar als nous temps.
La millor notícia de l’EGM és que cada cop es consumeix més ràdio en català?
Sens dubte. Demostra que la ràdio en català està més viva que mai i que té un sentit que existeixi.
Mentre el català pateix seriosament al carrer i també en el consum audiovisual, com s’explica l’idil·li de la nostra llengua amb la ràdio?
Perquè té una oferta de qualitat, de primer nivell. La ràdio en català té una vocació de mirada àmplia, és a dir, d’explicar què passa al món; i al mateix temps, una mirada de proximitat. És capaç d’explicar el món sense oblidar què passa al costat de casa.
Cori Calero: “Fa anys que reivindico un programa de medi ambient a TV3”
