L’estudi del món de la comunicació és absorbent, verí directe a la vena. Hom té la necessitat de fer tasques immersives constants: aprenent, coneixent, endevinant l’evolució d’aquest món viu i divers. Es comença obrint tesis, bussejant en investigacions, descobrint gurus o xerraires. La curiositat ens fa obrir estudis del Reuters Institute, llegir un darrere l’altre treballs universitaris on, d’una manera o altra, es parla de periodisme local, i, ja finalment, ens endinsem en portals com The Conversation, Academia Premium, Substack o el Portal de la Comunicació InCom-UAB, i algun altre, utilitzats per milers d’acadèmics de tot el món. Val la pena.
Faig, però, un parèntesi per a una de les revistes d’obligada lectura per als qui estudiem el món de la comunicació. Es tracta d’Anàlisi, una revista científica impulsada pel Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigida pel doctor Santiago Tejedor. Es tracta d’una revista electrònica que ofereix en obert articles científics de l’àmbit de les ciències de la comunicació. Es publica en anglès, castellà i català, amb una periodicitat de dos números l’any. L’accés als seus continguts és lliure, immediat i gratuït per afavorir l’intercanvi global de coneixement i posar-se a disposició de la societat. Tots els articles presentats a Anàlisi se sotmeten a un procés de revisió d’experts (peer review), entès com una discussió entre autors i revisors, l’objectiu últim dels quals és la cerca de l’excel·lència científica i la difusió del coneixement.
“Aquest viatge que ha emprès la comunicació és històric, refundacional per al periodisme. Obrirà també nous models de negoci. És ambiciós, cert. Però res de res ens ha de fer perdre l’essència del periodisme”
Vet aquí, doncs, que som davant d’un instrument per a estudiosos i investigadors a l’altura de la resta de fonts internacionals. Una eina catalana valuosíssima de rabiosa actualitat.
Precisament, Santiago Tejedor acaba de publicar un nou llibre, La inteligencia artificial en el periodismo (Mapping de conceptos, casos y recomendaciones). En el seu resum, podem llegir que el llibre reflexiona sobre “l’impacte, les possibilitats i els desafiaments que la intel·ligència artificial (IA) introdueix en l’àmbit periodístic. A partir d’una selecció de llistes, taules, gràfics, informes, experiències i notícies, el treball convida a cultivar una mirada sempre crítica cap al rol de la tecnologia en el periodisme i la comunicació. A més, s’ha elaborat una cartografia mundial –fins al moment, inexistent– d’experiències periodístiques que treballen amb aquesta tecnologia”.
Tejedor reconeix que l’objectiu del seu nou llibre és “explicar, contextualitzar i divulgar què és (i què no és) la IA i com es pot resumir en la tasca periodística. Un periodisme que creu, necessita i s’edifica entorn de les històries contextualitzades i eloqüents. Quelcom que només saben fer els humans (per ara).”
El pròleg de La inteligencia artificial en el periodismo està escrit per un altre catedràtic rellevant, Ramón Salaverría, de la Universitat de Navarra, investigador en mitjans digitals des dels anys 1990, que ha col·laborat diverses vegades amb les associacions de premsa de proximitat catalanes, amb una aplaudida ponència al I Congrés Interpirinenc de Mitjans de Proximitat d’abans de la pandèmia.
Salaverría és autor del treball El repte interminable: explorar l’impacte renovat de les tecnologies digitals en el periodisme, publicat en el darrer número de la revista Anàlisi. De manera directa i planera, el catedràtic de la UNAV ens parla de la intel·ligència artificial: “Sempre és la mateixa història. Mentre la professió periodística per fi està aprenent a aprofitar la tecnologia digital i de dades, la intel·ligència artificial (IA) ha avançat i ha tornat a deixar el periodisme en el punt de partida: la necessitat de repensar, una vegada més, com els periodistes poden aprofitar tecnologies innovadores com la IA per garantir un periodisme de qualitat sense posar en perill el valor social i la sostenibilitat a llarg termini dels mitjans informatius”.
Què han de fer els editors, davant el nou fenomen?, ens preguntem. El text del professor és un consell en veu alta: “Per tenir èxit, les empreses de mitjans de comunicació necessiten reinventar-se, abraçar les oportunitats que ofereix la tecnologia i redefinir el seu paper en les societats contemporànies. Això implica formar professionals, construir equips multidisciplinaris per aprofitar les possibilitats digitals i restablir la perspectiva ètica que sempre ha de guiar el seu treball diari. Servir els ciutadans requereix mantenir alts estàndards de qualitat i mantenir un fort compromís”.
Cruïlla de camins en el periodisme
El periodisme, com tot el món de la comunicació, es troba davant una cruïlla de camins. El del mig sembla ample i ben asfaltat. Santi Tejedor escriu en el seu llibre que “estem només a l’inici d’un camí que s’albira llarg i apassionant. Avui només som capaços d’apreciar la punta de l’iceberg que revolucionarà la indústria informativa i la societat en tot el seu conjunt”.
Tejedor reconeix que s’han donat els primers cops de cisell a un diamant en brut que “posa i posarà al nostre abast meravelloses possibilitats per redefinir els processos periodístics”. I afirma: “El canvi és indefugible. Arribarà de forma contundent. Ja hi és a algunes redaccions, empreses periodístiques i grups de comunicació”. De manera contundent, l’autor remata la seva visió del nou camí afirmant que “serà complex i, a la vegada, apassionant”.
Aquest viatge que ha emprès la comunicació és històric, refundacional per al periodisme. Obrirà també nous models de negoci. És ambiciós, cert. Però res de res ens ha de fer perdre l’essència del periodisme. Soc dels convençuts que investigar és l’essència del periodisme. Investigar per trobar la veritat. Els valors del periodisme autèntic són universals i romanen i romandran en el temps encara que els puguem embolicar en el paper de parafina del progrés tecnològic i el naixement de la IA. Avançaments que, sens dubte, amplien públics, obliguen més als editors i periodistes, però que en absolut han de qüestionar, i encara menys alterar, la medul·la de l’ofici. D’on neix la investigació, per a més dades.
Ara bé, com aconsella Ramón Salaverría en l’estudi que hem comentat més amunt, la capacitat d’interpretar i adaptar els productes o serveis d’una empresa a les innovacions tecnològiques hauria d’estar ara a l’avantguarda de les habilitats requerides per a qualsevol persona que ocupi càrrecs directius, així com per a qualsevol empleat per al qual la tecnologia també ofereixi oportunitats de fer les coses de manera diferent i que s’arrisqui a ser substituït per màquines o algoritmes (més fiables). El canvi i la innovació han arribat per quedar-s’hi. De la mateixa manera que la digitalització va portar una autèntica disrupció al sector dels mitjans, la IA ha tornat a fer tremolar els seus fonaments.
Reconeixement del periodisme de proximitat
Han de patir més els mitjans de proximitat? Senzillament, patiran com els seus germans territorials, de més o menys abast. Perquè, si té sentit parlar de periodisme local, necessàriament hi ha d’haver un contrari, un altre periodisme que no sigui local, que representi el “veritable” periodisme, la gamma A, per dir-ho d’alguna manera. En aquest cas, amb què hem de comparar el periodisme de proximitat? Productes B o dolents, elaborats a casa? Aquest pensament és repulsiu.
El periodisme local, de km 0 o de proximitat –digueu-li com vulgueu–, és periodisme. Escrit en majúscules. No es diferencia del que es fa a Barcelona o a Madrid. Els continguts són els adequats a cada audiència. Que aquest periodisme nostrat no té res de diferent ho demostren les continuades investigacions i tesis que neixen a les universitats catalanes i valencianes, algunes promogudes pels premis de recerca convocats per les associacions catalanes de premsa de proximitat. Es publiquen i són reconegudes principalment entre els editors i estudiants de periodisme.
“Les aplicacions d’IA per a diverses activitats al llarg de la cadena de valor de les notícies poden oferir oportunitats als mitjans locals per afrontar millor els seus nombrosos reptes”
Per què s’ha popularitzat el periodisme de proximitat com a camp d’investigació? Primer de tot, perquè ja era hora! Els mitjans locals han estat durant molt de temps –si no sempre– passats per alt en la recerca i subestimats en el debat periodístic professional. És una doble paradoxa. No només la gran majoria dels periodistes treballen o han treballat en mitjans locals, comarcals i regionals. En l’era de la globalització, la proximitat és destacada com a important i valuosa en molts altres àmbits de la societat. N’hi ha prou amb esmentar els aliments de curta distància o km 0, la natura i les experiències culturals.
El periodisme local sempre ha tingut importància a Catalunya, però ara ha guanyat rellevància precisament com a contrast amb el que és uniforme, global i intercanviable en contextos culturals i comercials. El periodisme de proximitat es considera important, com una part inevitable del desenvolupament democràtic de la societat catalana. “Les notícies locals ens ajuden a entendre qüestions que són importants a la comunitat local i que afecten les nostres vides. Les investigacions suggereixen que hi ha una correlació directa entre llegir notícies locals i participar en la societat civil”, escriu la investigadora txeca de mitjans de comunicació Lenka Waschková Císařová, de la Universitat de Masaryk, a Brno (i autora del llibre Em veig com a Batman: ho faig en nom de la comunitat local, on aborda la complexitat de la relació entre el fet local, l’audiència local i els periodistes locals).
La intel·ligència artificial ja és aquí
I com incorporar la IA al periodisme de proximitat? A l’espera de conèixer algun treball català que doni resposta a la pregunta, bo és fer esment al projecte internacional titulat Cap a una IA responsable per al periodisme local. Aquest projecte internacional investiga com les aplicacions d’IA poden donar suport als mitjans de comunicació de proximitat. Es tracta d’ajudar al fet que els mitjans de comunicació locals puguin tractar millor els problemes econòmics als quals s’enfronten, alhora que compleixen les seves responsabilitats socials i ètiques.
El projecte reconeix que un dels grans reptes a què s’enfronta avui el periodisme rau en el col·lapse de la provisió de notícies locals. Això pot tenir conseqüències greus, diu, “per a les comunitats locals i, de manera més àmplia, per a les societats democràtiques”.
Les aplicacions d’intel·ligència artificial per a diverses activitats al llarg de la cadena de valor de les notícies poden oferir oportunitats als mitjans locals per afrontar millor els seus nombrosos reptes. No obstant això, les aplicacions d’IA en el periodisme de proximitat, local i comarcal també haurien de ser responsables; és a dir, no només haurien d’augmentar l’eficiència econòmica, sinó que han de contribuir al paper democràtic dels mitjans locals en la societat, adherint-se als valors professionals i als estàndards ètics.
Els problemes econòmics que han d’afrontar els mitjans de comunicació de proximitat s’han convertit en una dificultat creixent. Per tant, aquest projecte investiga com les aplicacions d’IA poden donar suport a les redaccions locals en la recerca, creació i distribució de notícies.
Aquest pla, senzillament rellevant, reuneix investigadors internacionals d’universitats d’Alemanya, Països Baixos i Noruega per indagar i desenvolupar aplicacions basades en IA per al periodisme local. Interdisciplinari per disseny, l’equip de recerca col·laboratiu prové dels camps acadèmics de la comunicació computacional i la lingüística, la gestió dels mitjans i l’economia, el dret de la IA i l’ètica.
El pes específic del periodisme local i comarcal de Catalunya, fora bo que el fes seu una universitat catalana i que aquesta se sumés al projecte internacional que he esmentat. Seria gratificant per als investigadors i de molta importància per a un sector que agrupa prop de 800 capçaleres i mira cap al futur amb tot l’optimisme que li és possible. I que el poguéssim llegir, com més aviat millor, a la revista Anàlisi, tot sigui dit.
Article publicat al número de tardor 2023 de la revista Comunicació 21.
