Céline Llambrich (Perpinyà, 1971) és periodista i redactora de la televisió pública France 3 Occitanie. Llicenciada d’Estudis Audiovisuals i Cinematogràfics a la Universitat de Montpeller. Després d’una estada laboral a Tele Soleil, una televisió petita de Montpeller, va tornar a Perpinyà per iniciar-se a France 3 Occitanie. Encadena més de 20 anys a la cadena, on ha estat una de les impulsores del català. A Comunicació 21, Llambrich reivindica el paper que juga la Catalunya del Nord a cavall entre Barcelona i París.

Periodisme i cinema. Són les seves dues grans passions?
M’hauria agradat realitzar pel·lícules, perquè tenia moltes històries per explicar. Ara bé, dedicar-se professionalment al cinema era molt difícil, i després de saber que cercaven periodistes de parla catalana a France 3 no m’ho vaig pensar dues vegades.

El català és present a France Télévisions, tot i que no té una incidència rellevant.
A la televisió pública francesa, els programes de parla catalana existeixen des de fa 40 anys, van començar els anys 80. El 1999 vaig ser una de les creadores de l’equip català a la televisió pública francesa i ara es fa des de Perpinyà; abans es feia des de Tolosa de Llenguadoc.

I des d’aleshores suma més de 20 anys a la casa.
Durant tot aquest temps he fet de tot! Durant deu anys vaig combinar la tasca de càmera en programes de llengua catalana, però també d’actualitat en francès. Era una feina molt interessant. Després vaig voler ampliar la meva feina perquè fos més atractiva. Des d’aleshores tinc la doble funció de redactora i càmera a la vegada.

Es va haver de formar?
Sí, France Télévisions té un centre de formació per als seus professionals. És una escola dins la mateixa empresa. I són els mateixos periodistes que hi treballen els qui fan cursos. Una autèntica master class, amb grups molt reduïts, de tres mesos de durada i a París. Va ser fascinant.

“El projecte de regionalització de France 3 és molt interessant, perquè en el fons guanyem més espai en el territori i suposaria més proximitat a l’espectador”

Vostè s’encarrega de cuinar un espai en català els caps de setmana.
Així és. Tant dissabte com diumenge, l’espai que gira al voltant de l’actualitat té la mateixa durada: set minuts. El dissabte hi té cabuda un reportatge d’un tema d’actualitat i el diumenge és més en format magazín, un espai de descoberta i on parlem de la Catalunya del Nord i la del Sud.

Quina acollida té entre la comunitat de catalanoparlants del nord?
Els dissabtes l’audiència té molt bona acollida, però el diumenge és més difícil. També hi ha una audiència que ens segueix per les xarxes socials. Per això elaborem continguts més breus, cosa que a Facebook i Twitter funciona bé.

Tornem a la llengua i a France 3. La televisió pública francesa ha impulsat des de fa uns mesos un projecte de regionalització del canal amb l’objectiu que les llengües minoritàries tinguin més visibilitat.
Aquesta aposta és molt interessant, perquè en el fons guanyem més espai en el territori i suposaria més proximitat a l’espectador. També és cert que existeix la voluntat de deixar més espai a les llengües regionals, com l’occità o el bretó.

France 3 hauria d’apostar-hi encara més?
Com més temps a la llengua catalana, millor. Còrsega, per exemple, compta amb programes cada dia, però és un cas excepcional a la televisió. Aquí no sé per què no es fa, jo no en tinc la resposta. Si es decideix fer-ho, seria una molt bona notícia per a nosaltres.

El periodista de Perpinyà posa la mirada més a París que a Barcelona?
Personalment sempre he mirat més Barcelona i crec que és compartit per la majoria, ja siguin catalanoparlants o no. Catalunya és el nostre territori, vivim el que passa a prop. Els mitjans de comunicació, la premsa escrita, que la dediquen al sud, que és Catalunya. París ens cau molt més lluny per a tot.

“Personalment, no entenc com a França l’ensenyament d’una llengua pugui generar tanta por”

TV3 hauria de recuperar la delegació de Perpinyà?
Sí, primer perquè qui ho feia i jo érem amics i em va fer pena que marxessin, i segon perquè crec que s’ha de tenir una corresponsalia aquí, és el mateix territori, malgrat que hi ha la frontera. És necessari que TV3 parli de la Catalunya Nord, igual que des de France 3 fem difusió d’allò noticiable a la resta de Catalunya. És lògic que es tingui un equip de TV3 aquí. A Perpinyà ningú entén com TV3 no hi té una delegació permanent.

TV3 és el mitjà català del sud que té més tirada a Perpinyà?
TV3 és un canal d’èxit i que té molts adeptes a la Catalunya del Nord. La ràdio és més marginal, tot i que em considero una gran oient de Catalunya Ràdio. Ara bé, encara hi ha molta feina a fer.

També hi ha molta feina a fer per conscienciar de la realitat històrica de Perpinyà dins el país.
El problema del sud és que sovint, quan es parla de Catalunya Nord, sembla una mica folklòric. Quan vaig al sud crec que s’interessen poc pel que passa al nord. Els qui venen ho fan perquè tenen un lligam particular, familiar, però si no aquest territori no existeix com caldria per als del sud. I això és una realitat.

França es troba enmig d’eleccions i amb una llei que vol dinamitar les llengües minoritàries.
Personalment, no entenc com a França l’ensenyament d’una llengua pugui generar tanta por. Fa molts anys que s’aprèn el català i altres llengües a les escoles, en immersió, hem fet reportatges sobre els qui han après el català a l’escola i que ara són adults i treballen a França. Crec que es podrà ensenyar el català i la llei ho permetrà, penso que la llei que impedeix l’ensenyament del català no pot funcionar.