Cèlia Espanya és una creadora de contingut de les Terres de l’Ebre. El seu salt al programa First Dates de Cuatro va activar totes les alarmes quan va explicar que “buscava un catalanet”. Parlem amb ella del seu èxit com a influenciadora, de com es relaciona amb la seva feina i de reivindicar la llengua i els dialectes.
Qui és la Cèlia Espanya?
Soc una noia de 25 de les Terres de l’Ebre, tot i que porto vivint a Barcelona uns set anys perquè vaig venir a estudiar Comunicació Audiovisual. Després d’estudiar em vaig quedar treballant a una productora, gravant i editant vídeos; allà vaig aprendre moltíssim, moltíssim.
Vaig començar a crear contingut per estimular-me més, jo veia que a la meua feina dominava moltíssim i volia nous reptes. Vaig començar així per veure com funcionava a les xarxes, cap al novembre. Vaig començar a pujar de seguidors a TikTok i vaig vore que començava a tenir feines i a poder guanyar diners d’això. Estava compaginant la meua feina amb això, i al veure que la creació de contingut em donava per viure vaig llençar-me a la piscina i vaig deixar la meua feina. I des del maig em dedico de forma autònoma a ser filmmaker, edito vídeos i alhora faig d’influencer.
Entenc que vas començar a crear contingut com a un repte?
Sí, sempre m’havia agradat. Jo he crescut amb YouTube, i m’encantava. De petita ja havia fet alguns vídeos amb 7 o 8 anys, però els meus pares em deien que no m’exposes tant, i a l’institut s’enraien una mica. Llavors els vaig esborrar i ho vaig deixar a part. A partir d’aquí vaig fer la vida que s’espera que has de portar; estudiar, treballar…, i quan ja ho havia fet tot, vaig voler fer el que realment volia. I, per tant, ho vaig fer perquè era el meu somni, i també com deia… per buscar nous estímuls.
I tens la sort, o la facilitat de què la teva feina està relacionada amb el fet de crear contingut.
Totalment, en ser la meua feina m’és més fàcil crear contingut. La gent em diu que edito ràpid, que tinc moltes idees… Per a mi és com jugar, no em costa gens fer-ho, a diferència d’altra gent que potser li fa més mandra editar. Però jo m’ho passo bé i és com un hobby. Una cosa, la meua feina, beu de l’altra, el fet de crear contingut. I això em dona també noves oportunitats.
I quins temes t’agrada més comunicar?
A mi m’agrada parlar dels sentiments, de l’amor, del benestar emocional… Potser és també perquè des d’adolescent vaig al psicòleg. I també m’agrada que la gent rebi molt bé els vídeos on parlo sobre el dialecte. Veig que la gent respon molt bé, i llavors m’agrada fer-los.
“Crec que he tingut el triple de repercussió i feina per haver-ho fet en la meua llengua”
I el teu boom va arribar també anant al programa First Dates.
M’agrada veure com interaccionen les persones en una primera cita. I poder vore a dues persones com es coneixen, i analitzar els gestos o les respostes sempre m’ha cridat l’atenció, des d’un punt de vista més antropològic. També volia veure la part de producció audiovisual, el com estava fet. I, d’altra banda, per viure l’experiència per veure’m a mi des de fora per com interactuava en una primera cita. Jo he tingut nòvio molt de temps, i em deia que hi anés, però jo volia fer-ho quan estigués soltera perquè fos real. Quan ho vam deixar vaig fer una llista de coses que m’alegraven, perquè estava trista. I una d’elles era poder viure aquesta experiència.
I al programa vas dir que buscaves un catalanet.
Clar, jo vaig començar a fer contingut en català perquè és la llengua que parlo. Parlant castellà em veia impostora, i crec que no arribaria igual la meua essència. Lo de “busco un catalanet” hi ha una frase que ho explica, diu: “casa’t amb algú que no parle la teua llengua i passaràs tota la vida traduint la teua ànima”. Hi ha gent que aquesta frase li molesta molt, però jo trobo que és 100% així. Jo vull estar còmode, parlar des de l’ànima, i la meua ànima parla en català. I en català ebrenc. Per això vaig dir que buscava un catalanet, no per un tema polític ni res; tot i que la llengua està polititzada.
I fer vídeos en català llavors és una reivindicació?
Exacte. I al principi pensava que la meua repercussió no seria la que ha sigut, per l’idioma i el dialecte, i tot al contrari. Jo crec que he tingut el triple de repercussió i feina per haver-ho fet en la meua llengua. Hi ha hagut molt bona resposta, i la gent de primeres es pensa que el que triomfa és en castellà; perquè és la llengua més majoritària, i l’entén tothom. Però la gent té ganes de sentir contingut en català, i en un català que no se sent a la televisió, als mitjans.
La llengua és diversa, creus que és important sensibilitzar-nos amb els diversos dialectes?
Hem d’abraçar les nostres arrels, i els dialectes són riquesa cultural. Cadascú no ha de tenir ni vergonya ni por de parlar com ho ha fet sempre. I no perquè no se senti a la televisió o arreu no està bé. En aquest sentit, tenim una falta de pedagogia, perquè a l’escola a nosaltres ens ensenyaven el català occidental, i clar, mos pensem que el nostre són incorrectes. Però no és així, hi ha moltes formes que potser no són formals i estàndard, perquè són dialectals, però no són incorrectes. El que sí que s’ha d’evitar són castellanismes, perquè a mesura que van entrant la llengua es va apagant. Fer aquesta tasca més pedagògica també m’agrada, perquè la gent no se senti que està parlant malament quan fa ús del seu dialecte.
I creus que defensar-ho va de la mà de les arrels al teu territori?
Jo crec que la gent de les Terres de l’Ebre està contenta que jo tingui ressò, perquè se senten una mica representats. De fet, quan vaig anar al programa First Dates em vaig sentir malament, perquè vaig dir que era de Barcelona. La gent es va enfadar, i després vaig entendre que era un tema de reivindicació. A vegades mai se’ns té en compte, som el cul de Catalunya, i ja que jo puc fer-ho i tinc l’altaveu, doncs que menys que dir: soc de les Terres de l’Ebre. Dels errors s’aprèn, i jo faig reivindicació del territori. I se n’ha de fer més.
Quins projectes futurs tens per d’aquí a uns anys?
Ser creadora de contingut m’està anant molt bé, i m’estan arribant propostes i projectes, Ara m’estic deixant portar pel que arriba, però arribarà un punt on crec que m’agradaria agafar les regnes. He pensat a fer una productora també, però ara la idea és continuar creant.
Text: Regina Rigau / El Monocle / AMIC
Foto: Aina Pizarro / El Monocle / AMIC
