Foto: Maria Cerezuela
David Balaguer (Barcelona, 1976) és periodista i presenta el pòdcast La ronda perversa de Radiofònics, que recentment ha estat distingit amb el premi a la innovació atorgat per Ràdio Associació de Catalunya. Llicenciat en Periodisme, va iniciar-se a Ràdio Barcelona en unes pràctiques i s’hi va quedar durant més d’una dècada. Des d’aleshores ha treballat a RAC1 i ha fet col·laboracions en diversos mitjans –Catalunya Ràdio, La 2 i TV3– en diversos programes de ràdio i televisió. Des de fa gairebé una dècada, exerceix com a docent a Radiofònics. A Comunicació 21, Balaguer reivindica l’estima pel periodisme.
Què ha suposat el premi a la innovació de Ràdio Associació?
La ronda perversa és una barreja de tots els projectes que he anat fent al llarg de la meva trajectòria professional, de les diferents les col·laboracions que he fet en diversos mitjans de comunicació. Per tant, per a mi, és un reconeixement a aquells companys de professió que m’han convidat a fer-ho, i també dels oients, que molts em segueixen des de fa 20 anys.
Arriba una mica aviat, tenint en compte que La ronda perversa va iniciar-se l’octubre passat?
Potser sí, però ha estat una carambola provocada per diversos factors. El primer, que Albert Benet –director de Radiofònics– em proposi dirigir i presentar un pòdcast. El segon, comptar amb Josep Moragas, qui m’ajuda a polir i a transformar les meves idees. I el tercer, el contingut del pòdcast, que és molt llaminer.
Què pretén La ronda perversa?
És el lloc on busquem al famós més pervers de Catalunya. Entrem en el soterrani humà de rostres coneguts per esbrinar qui amaga la més perversa de les intencions. Més enllà de descobrir alguna situació perversa dels convidats, també vol sacsejar els oients, que possiblement han viscut la mateixa situació perversa que la d’algun convidat.
Posa una pregunta sobre la taula.
Què miraves aquell dia que vas tancar d’una revolada l’ordinador o el mòbil perquè es va apropar la teva parella? Aquesta situació l’hem viscuda tots, en un moment o altre! Amb ‘tots’ vull dir els convidats al programa i també els oients. I per a mi, aquesta és l’essència de La ronda perversa.
“La ràdio ha deixat enrere la rigidesa i la veu impostada. Avui es tendeix a la naturalitat, era molt necessari”
En cada capítol comptes amb tres aspirants a perversos.
Així és. Cada capítol està dedicat a un verb, i els aspirants a perversos expliquen anècdotes per tal d’erigir-se en el més pervers de tots. A partir d’aquí, jo introdueixo un verb, i totes les preguntes que es fan als convidats aspirants a perversos giren entorn d’aquesta paraula. Durant el programa hi ha sis rondes, i a cada ronda va pujant el grau de perversió de les preguntes.
Cuides molt el llenguatge i l’ambientació. De fet, el jurat dels Premis Ràdio Associació qualifica La ronda perversa de “joc lingüístic”.
Jo sempre intento vestir-ho molt elegant, i aquest és un tret distintiu del projecte. Aquest espai en directe a les dues de la matinada podria preguntar de manera molt barroera, però ho faig amb tota l’elegància possible. M’apassiona el llenguatge, i cuidar la llengua catalana és essencial. I jo ho faig, com també l’ambientació, que és essencial.
La ronda perversa porta indiscutiblement l’estil Balaguer. Com el definiries aquest estil que aportes?
A mi m’agrada fer pensar a la gent, atrapar-la, fer-la sentir reflectida en un mirall, sent punyent i, fins i tot, fer-la sentir incòmode en determinats moments. Sempre m’ha agradat incomodar l’oient.
Foto: Maria Cerezuela
Els convidats venen a pèl a La ronda perversa?
Sí, m’ha sorprès moltíssim la generositat dels convidats al programa. I aquesta generositat es tradueix en la sinceritat que hi posen. M’agraden aquells convidats que venen amb tota la il·lusió i ganes, que no esquiven cap bala, cap pregunta.
De totes les rondes, quina ha estat la millor confessió feta fins ara?
Una de Laia Ferrer, presentadora de TV3, qui va assegurar que amb el seu exmarit, Pipo Serrano, havien fet unes gravacions d’unes relacions sexuals amb una càmera. Més endavant, Serrano va deixar aquesta càmera a Àngel Llàcer, qui per sorpresa va veure les gravacions fetes per la parella. Aquesta anècdota té molta força, com la d’Aina Cerdà, qui va reconèixer que va mantenir relacions sexuals amb un jugador del Barça, això sí, sense dir qui.
Veig que a La ronda perversa hi ha molt contingut sexual.
Sí, tot i que hi ha altres anècdotes més enllà del sexe. Hi ha altres històries lligades amb les misèries humanes. El millor del pòdcast és que t’adones que a tothom ens passa el mateix, tot i que s’idealitza massa allò que passa a la gent més coneguda i famosa.
A l’hora de la tria de convidats, hi ha algú que s’hagi negat?
Sí, no tothom vol venir-hi. Per exemple, Albert Om, a qui li agrada molt La ronda perversa, ja em va dir: “al teu pòdcast no m’hi portaràs mai!” [somriu]. O Artur Peguera, qui també és oient nostre, també ha descartat venir. El meu somni és fer La ronda perversa amb polítics.
La ronda perversa encaixaria en un mitjà convencional?
Sí, hi encaixaria perfectament. Perquè és un producte molt ben elaborat, té ganxo.
“El periodisme té un problema: és una professió que molta gent la confon amb un passatemps, per això hi ha precarietat”
El format pòdcast ha revolucionat la ràdio convencional?
En la graella d’una ràdio convencional són quatre escollits, i això no significa que siguin els millors, però són quatre. Sense anar més lluny, el pòdcast m’ha donat l’oportunitat de presentar un programa, la ràdio convencional mai me l’ha donada. Però, com a mi, per a moltíssima gent.
Gairebé sempre has treballat a la ràdio convencional.
Sí, sobretot he treballat en un programa diari, però crema molt. Tinc l’esperança de no haver-ho de fer mai més. Em sento molt identificat amb la ràdio, m’apassiona. Dedicar-me professionalment fent ràdio ha estat l’assoliment més gran de la meva vida.
Tens alguna espina clavada de la teva trajectòria professional?
Tot i que soc crític i soc de queixar-me, quan penso fredament en la trajectòria que he tingut, me’n sento molt orgullós. He pencat moltíssim, i tot ha anat molt rodat. Actualment, em trobo en un moment de plenitud, m’ho estic passant pipa.
Des de fa gairebé una dècada exerceixes com a docent de Radiofònics. Quin paper juga Radiofònics dins l’ecosistema comunicatiu català?
Radiofònics és un projecte fet a mida pel periodista Albert Benet fruit d’una demanda i una mancança existents. Així, Radiofònics ha consolidat un model: ensenyar un periodisme més pràctic, més enllà del periodisme més teòric que hi ha a les facultats. Tot va començar oferint uns cursos determinats, i actualment Radiofònics té una oferta molt consolidada, molts dels seus alumnes estan fent pràctiques en diferents mitjans de comunicació, i molts d’ells s’hi acaben fent un lloc.
Foto: Maria Cerezuela
El perfil dels alumnes de Radiofònics és el de periodista?
No, hi ha diferents perfils. Lògicament, la majoria són gent jove que volen encaminar el seu futur professional al voltant del periodisme i la comunicació. Però hi ha altres perfils, fins i tot advocats o gent d’edat avançada que els ve de gust fer algun curs determinat. Cada any hi ha unes 200 persones vinculades a Radiofònics.
En aquests 15 anys de Radiofònics, s’ha posicionat en el món de la formació de futurs periodistes i comunicadors al nostre país. Quina és la clau de l’èxit?
Res ha estat casualitat. Hi ha moltes hores invertides a Radiofònics, una feina al darrere molt bèstia. Ho exemplifica el que fa el director, qui es dedica a trucar un per un els alumnes, una trucada de més d’una hora de durada. És una bogeria. Ho fa ell, ningú més. I també en la tria del professorat. Aquesta manera de treballar explica l’èxit de Radiofònics.
Total Media Academy –la nova acadèmia de Vador Lladó– ha vingut a fer-vos competència?
És una bona pregunta. La competència és bona, hi ha lloc per a tots. Fins ara, diria que només hi havia la fórmula Radiofònics, i hi ha una trajectòria de 15 anys al darrere. És bo que hi hagi més oferta, perquè hi ha molts joves que es volen dedicar a la comunicació. Sincerament, crec que els dos projectes poden conviure sense fer-nos mal.
“Radiofònics ha consolidat un model: ensenyar un periodisme més pràctic, més enllà del periodisme més teòric que hi ha a les facultats”
Tornem a la ràdio. Per què la ràdio feta a Catalunya viu un moment tan dolç?
Perquè a Catalunya hi ha molt bons professionals i molt bons productes. La ràdio ha trencat la barrera entre el presentador i l’oient, ha deixat enrere la rigidesa i la veu impostada. Avui es tendeix a la naturalitat, era molt necessari. A l’oient li agrada, se li fa més propera, i això és el primer que inculquem a Radiofònics.
El periodisme està associat intrínsecament amb la precarietat?
Malauradament, sí. El periodisme té un problema: és una professió que molta gent la confon amb un passatemps. I fins i tot, molta gent està disposada a treballar per quatre xavos. Tots ho hem fet alguna vegada. Perquè si no ho fas tu, ho faran uns altres que tens al darrere trepitjant-te els talons. Així i tot, sent conscient que el periodisme és precari, no treballaria en cap altra professió. És molt difícil que canviï.
És una professió que requereix molt temps i dedicació, especialment per als freelance. Et consideres un addicte a la feina?
Sí, totalment. M’agrada tenir tot el temps ocupat pensant en la feina, sobretot tal com la tinc actualment, que vaig d’aquí allà. Així és com em sento feliç i em fa estar molt més simpàtic. I et diré més: quan arriben els mesos d’estiu soc un tio insuportable, estic de mal humor. L’època de vacances, quan no hi ha feina, m’avorreix.
L’any passat vas publicar el llibre El digestiu de la veritat. Què t’ha donat escriure’l?
Un cop publicat, un plaer enorme. Durant el procés d’escriure vaig anar foragitant certs disgustos i angoixes. Escriure em va servir per canalitzar-ho. El 70% del relat i del protagonista soc jo. Sobretot, pels meus fracassos personals i sentimentals. Ara, quan escolto les cançons de Shakira, sento que jo vaig fer el mateix, i és molt terapèutic. A més, el contacte amb els lectors ha estat molt bonic. De Sant Jordi fins a les presentacions.
Foto: Maria Cerezuela
