Ferriol Macip Bonet és periodista, traductor i director del diari digital Jornalet. Arriba de casualitat al periodisme després de forjar-se en la dècada dels 90 com a monitor d’estiu en unes colònies dedicades a la llengua occitana. De tornada a Barcelona va treballar com a reporter a betevé i fa més d’una dècada va impulsar Jornalet coincidint amb la gran manifestació per la llengua occitana que va tenir lloc a Tolosa de Llenguadoc. Durant aquests anys, Jornalet ha esdevingut un espai digital comunicatiu en occità, en un moment en el qual es lluita per a la supervivència d’aquesta llengua minoritària. A Comunicació 21, Macip explica el procés de consolidació de la capçalera en un entorn en el qual intenta sobreviure una llengua minoritària.
El teu primer contacte amb Occitània va ser en unes colònies d’estiu.
Sí, les famílies portaven els infants a parlar i relacionar-se en occità, amb l’objectiu d’entendre els seus avis. En aquella època, en els anys 90, vaig aprofitar per conèixer molt bé l’occitanisme després de viure-hi vuit anys. Un temps en el qual va sorgir el projecte de Jornalet.
Què va provocar posar en marxa el projecte?
Coincidint amb la gran manifestació per la llengua occitana que va tenir lloc a Tolosa de Llenguadoc, l’any 2005, vaig veure la necessitat de posar en marxa una capçalera digital en occità. Vaig començar a dissenyar-lo aquell mateix any i va aparèixer tres anys més tard.
Tornes a Barcelona, però no et deslligues de l’occità.
Així és. Va ser a betevé que vaig formar part d’un programa presentant les notícies en aranès. Era un espai completament en aranès, multilingüe en occità. Són els anys que es cuina el diari digital, especialment per l’empenta que em va donar el periodista Jaume Clotet. Hi va creure i va fer la seva aportació inicial. Inicialment, la capçalera es deia Jornal, però finalment va ser Jornalet perquè fos igual en tots els dialectes.
Què recordes d’aquells inicis?
L’Estat francès colla aquells mitjans de comunicació que no usen el francès, en talla l’aixeta i sotmet un control absolut. Parlant amb diferents mitjans de comunicació, hi havia una certa temença a desaparèixer. Sortosament, un amic de Ràdio Occitània em va recomanar que féssim un mitjà en occità des de Barcelona, perquè la llengua és oficial i podria trobar ajudes i ho faria sense impediments.
Com van rebre el projecte els occitanoparlants?
Els primers anys van ser molt difícils. Vam recórrer tota l’Occitània presentant el projecte, però ens vam trobar una comunitat molt escèptica, no acabava d’entendre el projecte. Després d’uns anys de picar molta pedra, hi ha un canvi de tendència. Ara la capçalera té molta vida, hi ha molt dinamisme.
Una capçalera digital. Com s’ha consolidat quant a continguts?
Inicialment, volia que fos una capçalera amb informació i opinions diàries, amb la intenció de finançar-ho amb publicitat, però no ha estat el cas. La capçalera ha resistit 12 anys d’una manera molt precària. És gairebé un miracle! Però, com a contrapunt, la sorpresa ha estat que l’occità cada cop té més lectors, és una llengua ben viva.
Com a llengua minoritària, la transmissió és de pares a fills?
No, aquesta tendència, que era visible als anys 90, s’ha perdut. La flama de la llengua es va apagar aleshores, i internet fa que no s’apagui del tot. Així i tot, hi ha molta gent que es fa preguntes sobre l’occità: des dels noms dels pobles fins a què signifiquen les lletres de les cançons. Amb el Jornalet hem normalitzat l’ús de l’occità en el relat periodístic.
“El repte? Subsistir i sobreviure, Occitània s’ho mereix”
Tenint en compte el format digital, en què ha contribuït la capçalera per a la comunitat?
Parlem d’un territori molt extens. L’ús d’internet uneix un territori on les persones viuen força allunyades, i el Jornalet ha contribuït a ser una eina integradora. I especialment, en l’àmbit de l’ensenyament de l’occità a l’escola i en la formació d’adults, on el corpus i els àudios contribueixen al desenvolupament dels traductors automàtics d’Apertium i Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, així com al sintetitzador de veu en occità votz.eu.
Al territori d’Occitània hi ha més mitjans digitals?
Més que mitjans, el que predominen són els blogs. Ara bé, una capçalera digital d’informació com la nostra que s’actualitza diàriament no n’hi havia hagut cap altra. Estic content d’haver aconseguit aportar un granet de sorra a la dignitat de l’occità.
Compteu amb col·laboracions d’altres mitjans de comunicació?
Al principi ens va salvar un acord amb VilaWeb, que ens va obrir les portes per compartir continguts. Actualment tenim acords amb altres mitjans de la Bretanya o el País Basc i anem intercanviant informacions.
En les últimes setmanes la capçalera ha fet un seguit de canvis.
Hem posat en marxa nou web responsiu per adaptar-nos als nous hàbits de consum dels lectors. Coincidint amb la renovació de la imatge, hem canviat la nomenclatura de ‘Jornalet, gaseta occitana d’informacions’ a ‘Jornalet, quotidian occitan d’informacions’.
És viable una capçalera en occità?
Econòmicament, la nostra no ho és. Hem de trobar la fórmula perquè el nostre mitjà sigui rendible. Hi ha hagut moments que el més fàcil era llançar la tovallola, però no ho hem fet. Però hi ha moments meravellosos. Recordo quan es va crear, espontàniament, una associació d’amics del Jornalet a l’Estat francès per ajudar-nos a sobreviure. Ens va sorprendre positivament.
Quin és el repte?
Subsistir i sobreviure, Occitània s’ho mereix.
