Jofre Llombart: “M’afegeixo a un mitjà que es troba en plena onada de creixement, com vaig experimentar a RAC1”

Jofre Llombart (Barcelona, 1975) és el director d’audiovisuals del grup editor d’ElNacional.cat. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar la seva trajectòria professional a Ràdio Sant Cugat, i el 1999 va participar en la posada en marxa de l’Agència Catalana de Notícies com a redactor de política. Ha treballat en les dues grans emissores del país: Catalunya Ràdio, 12 anys, amb diferents responsabilitats, com ara coordinador d’El matí de Catalunya Ràdio, cap de redacció d’informatius i corresponsal a Madrid; i a RAC1, vuit anys com a sotsdirector d’El món a RAC1, i dos més com a sotsdirector de RAC1 i RAC105. Abans d’incorporar-se a ElNacional.cat va exercir de secretari de Difusió de la Generalitat (2021-2022), fins que l’any passat va ser destituït arran de la sortida de Junts del Govern. A Comunicació 21, Llombart aborda el nou projecte audiovisual d’ElNacional.cat.

Què li va seduir de la proposta d’ElNacional.cat per acceptar aquest nou repte?
Que és un projecte totalment nou, en un mitjà consolidat i sent un actor molt rellevant de l’ecosistema periodístic del país. A més, ja coneixia l’editor i director del diari, José Antich, tot i que mai havíem treballat plegats. Havíem coincidit al Grup Godó quan ell era director de La Vanguardia i jo treballava a RAC1. La barreja de tot plegat va contribuir a prendre la decisió d’apostar per ElNacional.cat.

Va tenir altres propostes sobre la taula?
Sí, la d’ElNacional.cat no va ser l’única.

Quin equip s’ha trobat?
Un equip molt més jove que jo, que et mira amb un cert respecte, i que n’aprenc molt de tots ells.

Té la sensació que aquest escenari no és nou per a vostè, que aquesta mateixa sensació la va experimentar quan va fer el salt de Catalunya Ràdio a RAC1?
Sí, és una sensació que només havia verbalitzat en privat, amb qui tinc més confiança. Avui ho dic públicament. Recordo que quan vaig aterrar a Can Godó com a sotsdirector d’El món a RAC1, l’emissora ja era líder, però, en canvi, el programa del Basté encara no. Avui hi ha un paral·lelisme. Tinc la sensació que m’afegeixo a un mitjà que es troba en plena onada de creixement, com vaig experimentar a RAC1.

“Des del punt de vista social i de contactes, l’agenda de José Antich és de les millors de tot l’Estat”

Fa onze mesos que lidera la branca audiovisual d’ElNacional.cat. Quin és l’encàrrec que va rebre per part de l’editor?
Consolidar el creixement del grup amb nous productes en format àudio i vídeo. Alguns d’ells ja els he anat mostrant, i d’altres aniran venint. L’objectiu és doble: convertir-nos en el braç audiovisual d’ElNacional.cat i produir continguts a través de la productora de la casa.

Quin ha estat el recorregut que ha fet fins ara?
Dit en una metàfora, és com si m’haguessin lliurat un test, entre uns quants hem plantat una llavor i, després de regar-la, ja es visualitza una planta que pot arribar a ser grossa. Bàsicament, aquests primers mesos han servit per posar els fonaments d’un projecte que s’ha estructurat per etapes.

En quina etapa es troba?
Hem executat les tres primeres. S’ha dissenyat el projecte analitzant els recursos humans i materials que disposava el grup, que hem anat fent créixer físicament i empresarial. Avui tenim la possibilitat d’oferir productes audiovisuals dins de l’àmbit de no-ficció informativa. Ara bé, no aspirem a fer un programa de gran format d’entreteniment o una sèrie per a HBO.

Fa pocs mesos han estrenat noves dependències, i la branca audiovisual hi té molt a veure [l’entrevista la fem en el plató d’ElNacional.cat].
Així és. L’espai que ocupa la branca audiovisual és el que s’assembla més al model de negoci que hem dissenyat fins ara. Comptem amb un sol plató, però un senyor plató, que et permet tenir molts recursos tècnics. En lloc d’haver-hi tres càmeres clàssiques, comptem amb sis, a més d’una pantalla LED de grans dimensions que té una enorme versatilitat i que genera una munió de recursos tècnics. També disposem de sales d’edició i locutoris.

Fins ara ja han donat algun tastet informatiu a l’audiència des d’aquest plató.
Sí, hem emès programes especials informatius, l’últim aquesta setmana coincidint amb el debat d’investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. Actualment, l’únic producte que oferim diàriament des de plató és la previsió meteorològica, a més d’Infotok, un espai informatiu diari en català pensat per a les xarxes socials TikTok i Instagram, realitzat i presentat per la periodista Berta Codina.

També la nota de veu que ens regala vostè cada dia a primera hora.
[Somriu] Sí, és una cosa que em fa molta il·lusió. De moment, s’emet per Twitter i WhatsApp. És una nota curta, de poc més d’un minut, on explico el més rellevant del dia.

“ElNacional.cat és l’únic que està capacitat per engendrar un grup de comunicació més robust. No ens quedarem únicament sent un diari digital”

Tornem al full de ruta del projecte audiovisual. Quin és el pas següent?
La pantalla següent és implementar productes que tinguin una certa freqüència, sigui diària o setmanal.

L’aspiració audiovisual d’ElNacional.cat passa per acabar convertint-se en una televisió a la carta?
Més endavant, no ho descarto. La prioritat és créixer progressivament. Ara bé, la plataforma audiovisual d’ElNacional.cat mai farà la competència a TV3 ni a la Corpo. Mai.

Per què?
Perquè ElNacional.cat sap quina és la mida que té i la mida a la qual pot aspirar. A partir d’aquí és quan pots convertir un producte en rendible, i aquest és el nostre escenari. Avui ElNacional.cat és el principal diari digital i de referència de Catalunya, i és l’únic que està capacitat des de la llavor del diari digital per engendrar un grup de comunicació més robust. No ens quedarem únicament sent un diari digital.

En els darrers mesos, dos projectes de televisió privada en català –Barça TV i 8tv– han plegat veles. Per què no qualla una televisió que no sigui pública?
Perquè val molts diners i la rendibilitat és molt difícil d’aconseguir, aquesta seria la raó principal i suficient. Estem en un moment de transició en què els costos d’una televisió a l’ús continuen sent molt alts, i la rendibilitat ja és molt baixa perquè tot plegat s’ha atomitzat moltíssim.

“En una llarga temporada no treballaria en l’administració pública”

Catalunya compta amb un grapat de diaris digitals. N’hi ha massa?
Hi ha un gran volum de capçaleres, però no és exclusiu de Catalunya, també passa a l’Estat espanyol. Quant a la seva rendibilitat, en dependrà el que he dit anteriorment: saber quina és la mida que té i la mida a la qual pot aspirar. Jo cada dia consumeixo una munió de diaris digitals, també Comunicació 21. Actualment, l’audiència picoteja d’aquí i d’allà, i això ho atomitza tot.

Així i tot, ElNacional.cat s’ha convertit en el primer mitjà català que supera la barrera dels 6 milions d’usuaris únics a OJDinteractiva, el gener passat. Quina és la recepta?
Les xifres aconseguides són resultat de diversos mesos de feina i múltiples factors. Entre d’altres, conèixer l’audiència i saber quins continguts generen més interès i, al mateix temps, la tasca de l’equip SEO, que ha sabut posicionar aquesta informació segons el perfil de l’audiència. Per tot plegat, crec que estem entrant en un cercle virtuós.

Què vol dir?
Per què tenim certes exclusives? Perquè som ElNacional.cat. I per què som ElNacional.cat? Perquè tenim certes exclusives. I aquest és un cercle virtuós que ja vaig experimentar quan vaig ser a RAC1. Quan algú volia trencar el seu silenci ho feia amb el Basté. I això està molt bé.

Una fórmula segura per fer créixer l’audiència és el pescaclics. L’usa ElNacional.cat?
Procurem no practicar molt el pescaclics, però tampoc volem ser els més babaus de la classe, és a dir, els últims a fer-ho.

Fins a quin punt l’edició en castellà ha contribuït a captar molta més audiència?
Sí, hi ha ajudat. Hi contribueix l’EnBlau, que publica una sèrie d’informacions sobre la Casa Reial que cap altre mitjà de l’Estat fa. O les informacions vinculades al Barça en castellà es multipliquen a l’Amèrica Llatina.

Ja que ha parlat de l’EnBlau, creu que frega el límit de l’ètica periodística?
Et poden agradar més o menys certes notícies, però l’EnBlau mai ha traspassat la línia vermella de l’ètica periodística.

“Convertir-nos en una televisió a la carta? Més endavant, no ho descarto”

Una de les capçaleres més recents del grup és On Economia, que aquest desembre complirà el seu primer any de recorregut. Com s’ha adaptat?
És una capçalera que ha ocupat un buit que hi havia fins ara. Té com a singularitat explicar l’economia espanyola amb mirada i veus catalanes. No tot ha de ser Íbex 35 capital Madrid. No és la part econòmica d’un diari, sinó que és un diari digital econòmic.

Hem traçat de dalt a baix ElNacional.cat. És el moment de centrar-nos en el seu editor: José Antich. Què representa per a aquesta casa?
Ho és tot, és el seu projecte de vida, i això es nota. Hi posa totes les hores que calen, a més de la passió i els diners. No oblidem que ElNacional.cat va començar fa set anys sent un blog i actualment hi treballem un centenar de persones [somriu]. A més, des del punt de vista social i de contactes, l’agenda de José Antich és de les millors de tot l’Estat. I això es tradueix a l’hora d’informar.

Què vol dir?
Li posaré un exemple molt recent. Fa uns dies, mentre tots els mitjans donaven per fet que l’acord entre el PSOE i Junts era imminent, Antich va dir que no ho era, que li mancaven uns serrells de pes. I així va ser. ElNacional.cat va ser l’únic mitjà que ho va explicar així. Aquesta credibilitat provoca que les fonts et tinguin confiança, i per tant, que les fonts et facin confiança et dona exclusives amb més credibilitat. És una feina d’anys, i ell hi té la mà trencada, acumula molta experiència.

Antich és d’aquells que guanya en la distància curta?
És una persona que cuida fins al detall més petit, és una demostració més de com es creu el projecte. Hi ha un aspecte que he descobert i que m’ha sorprès: té un sentit de l’humor molt fi, ric molt amb ell.

Fa poc més d’un any que vostè va ser destituït com a secretari de Difusió. Era partidari que Junts sortís del Govern o que s’hi quedés?
Jo no soc militant de Junts, no vaig voler-ho ser mai. Tothom va entendre que era un perfil tècnic dins una estructura política. Per això, ni vaig votar ni em vaig posicionar en la sortida del Govern.

Creu que avui li penja aquesta etiqueta o llufa, d’estar vinculat a Junts?
Més del que hauria de ser, i menys del que m’imaginava.

Tornaria a treballar en l’administració pública?
En una llarga temporada, no! [riu] Aquella etapa de 15 mesos com a secretari de Difusió va ser un gran aprenentatge, com un màster accelerat. Però actualment, si tinc l’oportunitat de mantenir-me en una empresa del sector com ElNacional.cat, el sector públic el deixaré aparcat.

“ElNacional.cat va començar fa set anys sent un blog i actualment hi treballem un centenar de persones”

En la seva única compareixença al Parlament com a secretari de Difusió va defensar una gestió publicitària de la Generalitat més precisa per ser més eficient. Ho va complir?
Com a mínim vaig intentar posar les eines i la intenció per aconseguir-ho, sent conscient que el sector públic és molt més lent.

En aquella intervenció, vostè va subratllar que “m’agradaria que se’m jutgés per la feina”, responent una pregunta de la CUP pel seu passat com a periodista del Grup Godó. Creu que se’l va jutjar per la feina?
Sí, el que vaig demanar és que, un cop haguera acabat la meva etapa com a secretari de Difusió, se’m valorés per la feina feta, no pas del lloc d’on venia, en aquell cas de RAC1. És el que hauria de ser sempre i amb tothom. El sector m’ha acabat percebent com el que intentava ser: un professional adscrit a una administració pública en un govern determinat on jo vaig anar a fer una tasca la més tècnica i professional possible.

Des del càrrec com a secretari de Difusió, és difícil acontentar tothom en el sector?
Sí, i més quan el pressupost és limitat.

“Si em penja la llufa d’estar vinculat a Junts? Més del que hauria de ser, i menys del que m’imaginava”

Vostè és un home de ràdio. La troba a faltar?
Moltíssim! Ara em conformo sent tertulià a El matí de Catalunya Ràdio i a Els matins de TV3, a més del bitllet que faig cada matí amb ElNacional.cat.

Vostè va ser la mà dreta de Jordi Basté durant vuit anys. Com a oient, com veu el pols amb Ricard Ustrell en la franja dels matins?
Com a oient és magnífic, sensacional i apassionant. És una gran notícia. I estic convençut que contribuirà al fet que la ràdio en català continuï creixent. Ara bé, si treballés tant amb l’un com en l’altre, patiria i suaria de valent. El repte per als dos equips és majúscul.

Vist des de la barrera, quina mirada hi posa a l’aposta de la Corpo amb la nova plataforma 3cat?
És una aposta arriscada i molt pensada, perquè crec i creuen que és cap on es dirigeix el consum audiovisual. Ara bé, redirigir una televisió analògica cap a un consum a demanda t’obliga a arrossegar el teu públic, la teva plantilla i les teves instal·lacions físiques; és a dir, un model cap a un altre. I això amb una empresa gran com TV3 és costós. Però no té un altre remei, no se m’ocorre un altre pla B que no sigui aquest.