Jordi Martí (Ripoll, 1962) és el CEO de Televisió del Ripollès, que en poc més d’un any arribarà a les tres dècades de vida. Tot i ser llicenciat en Magisteri, la ràdio va captivar-lo del tot i va abandonar les aules pels micròfons, passant per Ràdio Ripoll, Ona Catalana –de la qual va ser-ne el gerent– i el 2002 va tornar a casa liderant una de les emissores que formen part de Corisa Media Grup. A Comunicació 21, Martí explica com treballen en una televisió amb periodistes tot terreny que trepitgen de primera mà el territori.
El 2002 vas començar a la televisió, com van ser aquells inicis?
Vaig entrar-hi el 1995 com a soci, però el 2002 és quan torno. Corisa Media Grup va néixer amb la primera llicència que nosaltres tenim com a grup i que va ser Ràdio Ripoll. Aquesta era l’antiga emissora municipal que tenia llicència com a emissora comercial, donada la incoherència de l’època, i apareix un concurs al qual ens vam presentar com a treballadors i ens van donar la concessió. A partir d’aquí, va néixer Corisa (Comunicacions del Ripollès Societat Anònima), la qual va gestionar Ràdio Ripoll durant molts anys, després vam entrar a formar part de l’arrencada de la Televisió del Ripollès, i el 2002 hi havia una necessitat de fer un pas endavant, i és quan vam entrar de ple en el grup multimèdia.
Què va suposar, aquest pas?
Vam engegar el setmanari El Ripollès i El Ripollès Digital per tenir les quatre potes de la comunicació, i Corisa va començar a créixer fins a aquests més de 20 anys. Així, jo soc el CEO de Corisa, i en conseqüència el CEO de totes les empreses del grup, i director de la televisió, tot i que hi ha una directora de mitjans que s’encarrega del dia a dia, la Judith Espert. En total, 17 mitjans formen Corisa a les comarques del Ripollès, la Cerdanya i la Garrotxa.
Quin ha estat el teu camí a la televisió?
Com el de la majoria de qui treballa en els mitjans de proximitat, fent de tot. He fet i presentat programes, he dirigit la televisió i ara m’encarrego de la part més executiva del mitjà. Sí que és cert que el mitjà ha anat creixent al llarg dels anys, per sort ja no és un mitjà tan petit, ha guanyat presència en el nostre territori i tenim molt clar quin és el fonament pel qual treballem. Hem aconseguit una estructura molt més professional.
Els 25 treballadors del grup basteixen tots els mitjans del Ripollès, per què vau decidir aquesta estructura?
Per al grup multimèdia era clau, perquè vam veure que, si realment volíem créixer, el nostre periodista havia de ser tot terreny, capaç de locutar una notícia per a la ràdio, escriure una notícia per al diari i editar un vídeo. Els nostres periodistes són així, i segur que n’hi ha que són més de premsa o altres de ràdio, però tots treballen per a tots els mitjans.
“El 3cat? Qualsevol iniciativa d’àmbit nacional que es faci a Catalunya ens permet créixer a escala local”
A banda de compartir estructura, els mitjans de la Garrotxa, la Cerdanya i el Ripollès que gestioneu tenen punts en comú?
En els dos casos en què tenim més mitjans, la Garrotxa i el Ripollès, són ànimes bessones. Tenim 25 treballadors als dos llocs i ens identifica la nostra presència al territori, la proximitat l’entenem donant prioritat als pobles més petits i als més grans. Tot en la seva justa mesura, és clar, hem de ser allà on passen les coses, això és el que identifica el nostre model, ensenyant què tenim a la nostra comarca. Aquest model funcionava al Ripollès i quan vam entrar a la Garrotxa ara fa sis anys, vam calcar-lo.
Quan vau importar el model a la Garrotxa, teníeu el dubte que pogués funcionar igual que al Ripollès?
Podia passar, perquè són dues comarques que són l’una al costat de l’altra, però que han estat allunyades durant molt de temps, hi havia uns túnels i unes muntanyes que les separaven. Però és cert que tenim moltes coses en comú, molts olotins són antics camprodonins i hi ha moltes coses comunes. Com que Televisió del Ripollès es veia a la Garrotxa i Olot Televisió es veia al Ripollès, sabíem que hi havia un públic que ens mirava, i si ho feia és perquè alguna de les coses que fèiem els agradava.
Encara que no fossin de la comarca?
Sí, vam decidir provar-ho. No era la nostra comarca, però portàvem un producte sobre la Garrotxa, i el resultat va ser molt positiu, va funcionar molt bé. Televisió del Ripollès té unes quotes d’audiència molt importants a la nostra comarca i Olot Televisió les té a la seva.
Quants usuaris habituals teniu com a públic?
Hem arribat a sumar 15.000 i 18.000 usuaris, però la mitjana se situa entre els 8.000 i 10.000. El moment més dolç d’audiència és a les 10 de la nit, és la franja on hi ha un buit en què ha acabat el Telenotícies i comença la prèvia del prime time. Allà és on entrem amb molta força, hi tenim l’informatiu que ens dona el màxim d’audiència cada dia a Televisió del Ripollès.
És pretès, doncs, situar aquí l’informatiu?
Hi vam anar a caure i després ens ha sortit bé. Vam caure-hi perquè som un poble bastant industrial i vam adonar-nos que l’informatiu de les 20 h ens donava una bona audiència, però si el retardàvem una mica més podíem pescar la gent que arriba a casa de la feina. Així, el TN de TV3 ja ha acabat i era una hora d’informació local i de la comarca. En la segona mitja hora emetem Al dia, comarca de Girona, que el confeccionem totes les televisions de la demarcació de Girona amb les informacions més importants del dia. L’un al darrere de l’altre és una fórmula perfecta d’audiència.
Això també arriba per conèixer la comarca?
Segurament que si ens haguéssim conformat a posar l’informatiu a les 20 h no hauríem descobert mai aquesta punta d’audiència que provoca la informació, i és la importància que té treballar des del territori i per al territori.
Televisió del Ripollès va ser de les pioneres a la comarca. Què podem veure-hi actualment?
Vam ser la televisió pionera i l’única. Donem molta importància als informatius, estan treballats per una redacció que trepitja el territori amb tres edicions diàries. Cada edició té temes diferents, perquè passen coses i nosaltres tenim una estructura prou àmplia com per treballar tot el dia. A més, tenim un magazín on intentem que hi passi tothom, i una sèrie de programes sobre esports, entitats i territori que complementen la programació. Tot plegat, 32 hores de programació pròpia durant la setmana.
“La televisió de proximitat ha canviat en els últims 20 anys, avui s’elabora un producte de primera qualitat”
Quina relació teniu amb La Xarxa?
Som la gran finestra del Ripollès a la resta de Catalunya a través de La Xarxa, la nostra relació és excel·lent. Ens funciona molt bé el producte que ells fan, és complementari a la nostra graella i segurament no podríem arribar on arribem sense ells. Tenim 25 treballadors per a una comarca de 25.000 persones, seria difícil arribar a més sense La Xarxa, és una comarca petita, complexa i de moltes dificultats geogràfiques. Tot plegat ens obliga a poder-nos beneficiar d’una excel·lent programació que ens envien des de La Xarxa i en la qual intentem participar, aportant programes i explicant què passa al Ripollès.
I de la posada en marxa de la plataforma OTT de La Xarxa?
És una gran aposta, de llarga durada, molt seriosa, i dona la possibilitat que els nostres mitjans surtin del seu àmbit geogràfic. Nosaltres la compartim i creiem que, a la llarga, ens donarà molts fruits. Però no podem oblidar que el nostre primer mercat és el de la nostra comarca.
Els veïns que teniu a prop?
Sí, perquè ens segueixen veient pel mitjà més tradicional, la TDT de tota la vida, i sumen als qui també ho fan per altres mitjans, com l’streaming. Aquí es tracta d’anar agafant nínxols i de sumar-los.
A banda de l’emissió en TDT, també sou a YouTube. Quin paper juga per a vosaltres?
Aquest és el gran problema, el de decidir què hem de fer, perquè els hàbits de les persones estan canviant, el dels joves no són els mateixos que els de la gent gran. És evident que tenim un públic envellit, a tota la comarca, que ens mira a través de la TDT, però hem de començar a donar als joves armes amb les quals ens puguin veure, i ells no volen empassar-se un informatiu sencer per veure una notícia en concret.
Així, què feu?
Pensem què hem de fer servir, si el YouTube o les xarxes socials. Hi ha molts debats sobre quines són les eines que hem d’utilitzar, i en el fons fem ús de totes les que podem, perquè es tracta d’anar sumant. A la redacció tenim un debat permanent sobre què hem de bolcar a les xarxes socials. És important pensar en el públic que té més de 40 anys, no fer-ho seria un error, perquè hi ha molta gent gran amb uns hàbits que no es poden trencar.
Com pot influir la posada en marxa de la nova plataforma 3cat?
3cat ens provocarà un impuls a la plataforma de La Xarxa, i ens ajudarà a què siguem més presents sent els de més lluny. Hi haurà una necessitat de buscar, a través d’aquesta plataforma, els continguts en català. Per al producte de proximitat, per sort, hi som nosaltres. És un format molt necessari, qualsevol iniciativa d’àmbit nacional que es faci a Catalunya ens permet créixer en l’àmbit local. La televisió local, però, té un altre gran debat: com haurem de viure el dia que desaparegui la TDT, tot i que encara no hi ha una data fixada.
I què s’hi cou en aquest debat?
La manera d’encaminar l’audiència cap a les noves tecnologies que li permetrà seguir veient aquell producte que vol veure. La televisió de proximitat ha canviat en els últims 20 anys, avui s’elabora un producte de primera qualitat, i és el germà petit que dins del seu territori fa les coses molt bé. Això ho hem de seguir aprofitant, que es muntin grans plataformes i que no hi siguem a dins ens afavoreix.
“Avui hi ha una audiència que vol consumir el que passa al costat de casa, fa 25 anys això no passava”
El producte de proximitat està tenint molta demanda?
Hi ha molta gent que té necessitat de consumir-lo. Fa 25 anys això no passava, però avui hi ha una clientela que vol consumir el que passa al costat de casa, perquè el que passa a Shanghai ja ho veu en altres mitjans. L’audiència troba en els nostres mitjans allò que els altres no li poden donar.
Quan passen coses al vostre territori, com conviviu amb els grans mitjans?
Bé, tenim una bona relació amb tothom, perquè algun dia també els necessitarem a ells. No hi ha ningú que hagi demanat informació a la nostra televisió i que hagi rebut un no, siguin imatges o el que sigui, perquè algun dia ens faran falta a nosaltres. Un exemple són els atemptats a la Rambla del 17 d’agost de 2017, nosaltres vam demanar imatges dels judicis i mai vam tenir problemes, i a la inversa igual. I és normal, per a ells Ripoll és molt lluny, i per a nosaltres, molt a prop.
Us esteu apropant als 30 anys, comenceu a pensar-hi?
Els aniversaris són molt durs [riu]! Són 30 anys de la televisió i s’hi sumaran els 20 anys del diari i els 40 de la ràdio; és un escenari que ja ens va passar, aleshores vam decidir muntar els premis Líders de la comarca. Buscarem alguna cosa que es pugui quedar, que segueixi en el temps i que al territori li pugui fer falta.
