Josep Maria Costa (Manlleu, 1966) és el director del Diari de Manlleu, tot i que fa tots els papers de l’auca i s’encarrega, personalment, que la publicació arribi cada setmana al públic. Després d’un intent frustrat de ser l’home del temps, va dedicar-se al sector comercial en diferents setmanaris, i quan va tancar el Diari de Vic, va reformular-lo per convertir-lo en el Diari de Manlleu. Aquest setmanari, que tot just ha arribat als 700 números, pretén ser la veu d’una població que li és fidel i que el coneix i l’espera cada dimecres. A Comunicació 21, Costa explica com és la gestió d’aquest diari i com arriba al número 700.
Acabeu d’arribar als 700 números del Diari de Manlleu. Com van ser els inicis?
La història ve marcada per la crisi del 2008 i el 2009. Nosaltres publicàvem el setmanari el Diari de Vic, que era gratuït i que va començar el 2004, i que funcionava bé, però quan va començar la crisi, vam perdre’l. No teníem una base de subscripcions i va caure, així que vam transformar-lo en el Diari de Manlleu, començant des de zero i corregint els errors comesos a l’hora de ser gratuïts. De fet, a mi em feia il·lusió, perquè jo soc nascut a Manlleu i hi visc. Així, teníem dues opcions: muntar la paradeta en un altre lloc o reinventar-nos.
I vau triar la segona?
Sí, al cap de 15 dies naixia el Diari de Manlleu. Això era el mes de gener de 2010, però el desembre de 2009 vam treure un número per explicar que sortiríem al cap d’un mes.
Quins són els errors que no volíeu cometre?
No volíem fer-lo gratuït, perquè crèiem que podíem tornar a caure-hi, així que vam fer subscripcions, vam establir punts de venda a les llibreries i vam concentrar molt la despesa, és una fórmula que ens ha anat funcionant.
Aquest canvi també va suposar que canviàveu d’audiència?
Sí, és totalment diferent, perquè el Diari de Vic cobria tota la comarca, i el Diari de Manlleu només aquesta població. Vam passar d’una ciutat de 150.000 habitants a una població de 18.000, així que el concepte també havia de ser diferent.
En quin sentit?
El Diari de Vic era gratuït i prevalia la publicitat, però en el Diari de Manlleu vam marcar-nos un límit de publicitat i preferíem donar informació més directa.
“No volíem fer gratuït el Diari de Manlleu”
Va haver un canvi important, i és que al Diari de Manlleu estàs tu sol per portar-lo. Com t’ho fas?
Faig una mica de tot! [riu] De vegades em costa, però sempre surt endavant.
Et feia vertigen, assumir tu sol el Diari de Manlleu?
No, penso que va ser al contrari, em vaig quedar més tranquil, perquè conec Manlleu i em coneixen a mi. Així, faig el mateix que ja feia com a veí, però traslladant-ho al diari, traient-ne un sou.
Com heu viscut la crisi del paper i l’augment de preus?
Mira, fa uns 30 anys ja es deia que la premsa en paper desapareixeria, i quan vaig muntar el Diari de Vic em van dir que era un boig. Ara, segueixen dient-m’ho, però la premsa no desapareix. Quant als preus, no puc fer-hi res, perquè fem exemplars d’unes 24 pàgines, reduir-lo a 16 seria massa.
Què defineix el Diari de Manlleu?
La proximitat, molta, la coneixença i el tracte personalitzat amb els veïns; conec personalment tots els subscriptors. Mai hem hagut d’anar al darrere dels subscriptors, sinó que de mica en mica han crescut aquestes subscripcions, creiem molt en la fidelitat, que és una base molt important per a nosaltres.
Per què no teniu pàgina web del diari?
Perquè ara ens centrem en les xarxes socials i les estem potenciant.
Sou molt actius, sobretot a Instagram.
Sí, aquí tinc la sort que el meu fill m’ajuda. Ell vol estudiar Comunicació Audiovisual, té molt clara la força de les xarxes socials, i un dia em va dir que penjava uns vídeos que feien pena [riu], així que s’hi va posar i va fer coses molt diferents. Hem viscut un canvi.
Teniu l’audiència fidelitzada a Instagram?
Sí, tenim uns 15 fotògrafs aficionats que ens envien les seves fotos i les publiquem tant a Instagram com a la versió en paper.
Compartiu més continguts, entre la versió en paper i les xarxes socials?
Quan hi ha alguna notícia d’interès alt, sí, es retroalimenten. Econòmicament no ens funciona, perquè les xarxes socials no ens donen diners, però com a imatge i perquè ens tinguin presents, sí que ho estem aprofitant.
I et planteges impulsar l’edició digital del diari amb un portal web?
Mantenir-la és un problema, i has de tenir-la actualitzada. Si el públic la visita i veu que no està al dia, no hi tornarà, i com que estic jo sol, em seria molt difícil tenir-la actualitzada. Si no hi ha la immediatesa i la capacitat de reacció de tenir-la activa, la gent no hi tornarà i no em tindrà com a referent.
“Les generacions que pugen no coneixen el Diari de Manlleu ni altres publicacions de paper”
Creus que aniran abans a informar-se a les xarxes socials?
A Instagram és més fàcil, em costaria una mica encetar la pàgina web.
Formeu part de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Què suposa?
Hi som des del principi i ens ajuda, perquè amb les nostres característiques, que no podem tenir un equip comercial potent, no tindríem temps de fer el diari. Gràcies a l’ACPC arribem a molts llocs on sols no podríem.
Després dels 700 números, quin objectiu us marqueu?
El setembre de 2022 vam renovar la imatge del diari, feia onze anys que estava igual. Hem innovat posant el logotip en vertical, la resta de mitjans ho fan en horitzontal, és un canvi important. I quant a objectius, ens agradaria arribar als 1.000.
És un objectiu ambiciós, oi?
Sí, i voldria fer-lo coincidir amb la meva jubilació [riu]. Són set anys els que queden, i ara continuaré fent això; on haig d’anar a treballar si no és aquí, ara que tinc 58 anys?
Creus que canviarà molt, d’aquí a set anys, l’escenari comunicatiu?
Crec que el rol del paper canviarà, i mai li diré al meu fill que segueixi el que jo he fet, perquè sé com de dur és, tot plegat. Les generacions que pugen no coneixen el Diari de Manlleu ni altres publicacions de paper, són diferents i no crec que desaparegui el paper, però serà diferent.
Fotos: cedides
