#OnSónLesDones han estat distingides amb el Premi Muriel Casals de Comunicació d’Òmnium Cultural, lliurat el passat dimarts en el marc de la 70a edició de la Nit de Santa Llúcia. El jurat ha distingit el col·lectiu per la seva tasca a l’hora de “reivindicar el paper de les dones en tots els àmbits de la societat i denunciar l’anormalitat que suposa la seva absència en la política, la cultura, el món acadèmic i, sobretot, els mitjans de comunicació”.

Laura Huerga (Barcelona, 1978) és editora i fundadora de l’editorial d’assaig i narrativa Raig Verd, i activista entre d’altres des del col·lectiu #OnSónLesDones. A Comunicació 21 denuncia la manca de visibilitat que tenen les dones als mitjans i manté el pols a seguir lluitant per la paritat desitjada.

S’esperaven aquesta distinció?
[Riu] No ens l’esperàvem i ens fa moltíssima il·lusió. Sobretot perquè porta el nom de Muriel Casals i estem convençudes que ella se sentiria molt orgullosa que el col·lectiu #OnSónLesDones hàgim rebut aquesta distinció. Ens arriba en un moment especial que ens servirà com a embranzida, tenint en compte que l’activisme és més difícil que mai en temps de pandèmia, però continua sent molt necessari per seguir transformant la societat.

La felicitat és compartida amb el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, qui assegura que el col·lectiu és “un mirall” per a la societat.
Estem profundament agraïdes a Jordi Cuixart i a Òmnium Cultural per la tasca que fan en la defensa dels drets i les llibertats. Volem fer extensiu l’agraïment a tothom qui utilitza l’etiqueta #OnSónLesDones per denunciar en qualsevol àmbit de la societat la injustificada i antidemocràtica sobrerepresentació dels homes i infrarepresentació de les dones.

Situï’ns. L’etiqueta #OnSónLesDones apareix a Twitter. Quin és el procés fins a convertir una etiqueta en un col·lectiu?
L’etiqueta #OnSónLesDones va aparèixer de manera espontània per primer cop a Twitter el desembre de 2013 per denunciar l’absència de les dones en diferents espais. Així, des de Twitter es va articular tres anys més tard el col·lectiu que empeny una munió de dones al darrere. Unes dones que tenim una peculiaritat: l’activisme social. El col·lectiu s’organitza en xarxa, de forma assembleària i té com a objectiu reivindicar la paritat, especialment en els mitjans de comunicació.

Com es reivindica aquesta paritat?
A través d’actes polítics de conscienciació i de denúncia pública. Utilitzem el recompte com a eina política per fer visible i quantificar el silenciament de les dones als mitjans, publicant-ne els resultats i fent ús de l’humor com a estratègia feminista de denúncia pública. #OnSónLesDones s’ha convertit en una lluita compartida tant a les xarxes socials com en els espais d’estudi, de treball o de participació.

Reivindiquen una llei d’igualtat efectiva, ja que consideren que ni es compleix ni es fa complir.
Som davant una vulneració per part de mitjans i d’institucions de la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes, aprovada fa cinc anys al Parlament de Catalunya, que en l’article 25 obliga a la paritat i la diversitat en els espais d’opinió dels mitjans. Una llei que no es compleix des dels mitjans de comunicació ni es fa complir per part de les institucions. En aquest sentit, denunciem que la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i altres administracions segueixen concedint subvencions, ajuts i premiant amb publicitat institucional els mitjans que no compleixen aquesta llei.

I què demanen?
Exigim a les direccions de RAC1, betevé, El Periódico, La Vanguardia, El Punt Avui, l’Ara, El Nacional, VilaWeb, El Món i NacióDigital que deixin de posar excuses i que compleixin la llei. La garantia dels drets de les dones no és una simple recomanació, sinó una obligació legal.

Parlen de “racisme mediàtic institucionalitzat”.
Així és. A l’exclusió de les dones de l’esfera pública s’hi suma la invisibilització absoluta d’aquestes persones; és a dir, d’un racisme mediàtic institucionalitzat. I ho expliquem amb dades. En el darrer informe de l’any 2020, els homes representen el 57% de les veus d’opinió a la televisió, el 65% a la ràdio, el 73% a la premsa en paper, i el 76% a la premsa digital. Globalment només el 29% de les opinions són de dones davant d’un 71% d’homes.

Hi ha diferència entre els mitjans públics i privats?
Els mitjans públics han assolit la paritat tècnica –que encara no és la desitjada, però és un primer pas–, amb una mitjana del 43% de dones en les tertúlies televisives i un 42% en les tertúlies radiofòniques. Ara bé, per als mitjans privats les dones sembla que siguin una espècie en vies d’extinció. Així i tot, la titularitat no afecta l’hegemonia de la blanquitud: les persones en condició de racialització tan sols han tingut el 0,3% de la veu en els espais d’opinió.

A principis d’any van fer una queixa col·lectiva al Síndic de Greuges amb el nou informe de recomptes.
Sí, #OnSónLesDones i cinc associacions més vam denunciar diversos mitjans de comunicació i espais generadors d’opinió. La queixa denunciava que, tot i l’incompliment de la Llei, la Generalitat segueix perpetuant l’actual sistema amb la concessió d’ajuts directes i indirectes via publicitat institucional. Vam demanar al Síndic que investigués les possibles situacions de discriminació directa o indirecta i que adoptés les mesures que garanteixin la paritat als espais generadors d’opinió, així com una imatge plural d’ambdós sexes, i que es reflecteixi la diversitat del país.

I quina ha estat la resposta del Síndic?
Una resposta molt decebedora. Creiem que podria haver anat molt més enllà i tenim la sensació que el que vol és esquivar la queixa. A partir d’aquí, utilitzarem els recursos del premi per anar molt més enllà, defensar el dret de representació de les dones als mitjans. El Premi Muriel Casals ens dona més força per alçar la veu d’#OnSónLesDones.

La periodista Sílvia Cóppulo va reclamar, en una entrevista a Comunicació 21, que les dones siguin presents en els espais de presa de decisions dels mitjans. Aquest és un grau més de les seves reivindicacions?
És un debat que ja tenim sobre la taula tot i que encara no l’hem articulat de portes enfora. I Sílvia Cóppulo té raó. Però que en els espais de presa de decisions dels mitjans de comunicació no hi hagi dones és fruit de l’essència de la nostra societat, que és masclista, heteropatriarcal, capitalista i classista. #OnSónLesDones només actua en un àmbit molt concret com és la comunicació, però tot va lligat i malauradament es tradueix en tots els àmbits d’actuació de la societat. Per això cal que seguim lluitant, si convé més que mai.