Marc Ferrà (Mallorca, 1995) ha estat distingit amb el premi al millor corresponsal per part del portal África Mundi, un guardó que ha reconegut la seva tasca al Marroc i el Nord d’Àfrica, on va arribar l’any 2019. Graduat en Periodisme i format a IB3 Ràdio, treballa com a freelance al Marroc i el Magreb i col·labora amb IB3 Ràdio, El Periódico, Antena 3 i Cadena SER. Així, ha aconseguit convertir-se en referència quant a la informació del nord del continent africà i segueix treballant per expandir el seu radar i el seu abast informatiu. A Comunicació 21, Ferrà explica com és el seu dia a dia com a freelance, i exposa els episodis més emotius i captivadors que ha cobert de que aterrés a Rabat.
Acabes de rebre el premi al millor corresponsal segons el portal África Mundi.
Estic molt content i em sento molt agraït. També estava nominat per la cobertura del terratrèmol al Marroc i pensava que potser el podria guanyar, però en canvi vaig guanyar el de millor corresponsal.
Què ha posat en valor el jurat del premi?
El fet que faig feina en diferents formats i en diferents llengües, i que, tot i ser freelance, segueixo l’estil de corresponsal clàssic.
Es premia, així, la teva polivalència?
Sí, i també el fet d’estar sobre el terreny i ser capaç de fer tant reportatges atemporals com notícies de darrera hora.
Abans d’iniciar aquest nou camí al Marroc treballaves a IB3 Ràdio.
Sí, jo feia un parell d’anys que estava col·laborant i treballant a IB3 Ràdio i també fent altres coses. Fins que va arribar el moment que se’m va acabar el contracte temporal. Aleshores és quan vaig sentir que era el moment de provar sort. Sentia que si no marxava podria córrer el risc de no fer-ho més tard, i vaig creure que havia de marxar, que sempre tindria temps de tornar.
Per què vas decidir marxar al Marroc fa cinc anys?
Volia créixer professionalment, aprendre i continuar el meu camí com a periodista. L’actualitat internacional sempre m’ha atret, especialment el Nord d’Àfrica, i com que no sabia si era el que volia fer, vaig marxar per provar-ho. Fins ara, tot ha anat molt bé.
És la teva primera experiència o ja coneixies el territori?
No havia estat mai al país, i l’única referència la tenia dels companys que són a Beirut o Jerusalem. Considerava que jo era massa jove per anar-hi, i va sortir la possibilitat d’anar al Marroc, que és un país força proper.
Et vas trobar el que t’havies imaginat?
Des que estudiava a la universitat, tot el que passava a l’Orient Pròxim i als països del Nord d’Àfrica era el que més em motivava. Però una cosa és dir-ho i l’altra, fer-ho, així que mentre estava a la carrera vaig aprofitar per fer alguns viatges i provar-ho.
“La majoria de mitjans només es recorden dels freelance que cobreixen la informació internacional quan hi ha tragèdies”
Vas aterrar al Marroc amb 23 anys i sense saber amb quins mitjans treballaries. Era una aposta arriscada?
Després d’haver estalviat, podia estar, més o menys, mig any al Marroc i tenir un cert marge de maniobra. I sabia que sempre podria tornar, per això no em vaig posar una pressió afegida. I si havia de tornar, per molt malament que anés, el que m’enduria valdria la pena, era millor que no intentar-ho.
Arribes a un país nou com a periodista freelance. Com van ser els primers passos?
Quan vaig arribar no coneixia la zona, no parlava francès ni àrab ni coneixia ningú, i ho recordo amb certa tendresa. Al principi em costava molt aprendre a no estar actiu. Es tractava d’anar fent contactes, picant portes i, sobretot, publicant peces. Al principi va ser una feina de formigueta, però ha donat els seus resultats.
Què va suposar publicar les primeres cròniques des del Marroc?
Mai oblidaré la primera crònica que vaig publicar a La Vanguardia des del Marroc. Vaig pensar: “ja ho tens!” [somriu]. Em sentia molt satisfet, perquè és un mitjà de referència. Però després també m’ha passat en altres mitjans que he anat publicant reportatges. Qualsevol petit pas que faig des del Marroc és una injecció de moral.
Actualment per a quins mitjans treballes?
Treballo per a quatre mitjans amb els qui col·laboro habitualment: El Periódico de Catalunya, Antena 3 i Cadena SER, i IB3, on faig una secció tots els dilluns.
Tens llibertat per proposar temàtiques o són els mitjans que et fan la proposta?
Tinc una relació més estreta en proposar temes, i tot i que no hi ha regularitat establerta, perquè depenc molt de l’última hora, també tinc feina de fer reportatges més atemporals i de temes que no estan tant en el focus. Això sí, sempre tinc el radar activat.
De tots els reportatges que has fet des del Marroc, quin episodi destacaries?
El terratrèmol al Marroc, el setembre de 2023, perquè quant a magnitud va ser un dels moments més intensos i l’he seguit de ben a prop, fins i tot quan no se’n feia tant de seguiment, va ser un repte majúscul. I sobre la tragèdia a Melilla, va ser un dels moments més intensos, perquè he seguit parlant amb supervivents un any després de tot el que va passar. Emocionalment, va ser més intens que el terratrèmol.
També has abordat les migracions.
Ha estat un dels temes que més m’interessen i dels quals se n’ha de parlar. Ser al Marroc és una oportunitat molt gran, perquè aquí trobes gent que arriba d’arreu i coneixes les dinàmiques i tens l’oportunitat d’entrevistar moltes persones.
Més enllà de l’enginy com a periodista, acabes sent els ulls del lector, l’oient o el telespectador. Una de les prioritats és conèixer la realitat del país que t’ha acollit?
Sí, és una prioritat des del primer dia que arribes. Has de trepitjar terreny, informar-te, conèixer i descobrir tot allò que passa i que t’envolta. Aquesta feina, que és invisible i que no és remunerada, no es valora sempre. Per ser freelance internacional has de conèixer molt bé allò del qual has de parlar. Si no et prepares bé, repercuteix en les possibilitats de fer bé la feina, en el rigor i en la qualitat. És bàsic.
Així i tot, creus que la figura del corresponsal està evolucionant?
S’està perdent la figura del corresponsal, la majoria de periodistes que cobrim la informació internacional en els mitjans tradicionals ja som freelance. I no sempre ho fem en les millors condicions. La majoria de mitjans només es recorden dels freelance que cobreixen la informació internacional quan hi ha tragèdies. Cal que hi apostin amb més regularitat.
“Al principi em costava molt aprendre a no estar actiu”
Quina relació estableixes amb els corresponsals i enviats especials?
Hi tinc una bona relació, i s’agraeix que hi siguin, perquè es poden fer unes millors cobertures i tenir suport sempre està bé. Jo ho veig com una oportunitat de conèixer nova gent, tot i que els enviats especials vinguin amb els seus temes, enlloc de preguntar pel que té a veure amb el Marroc. En l’àmbit de la informació internacional et vas retrobant amb companys arreu i aquesta companyonia és agradable.
Cinc anys després, s’han acomplert les teves expectatives?
Sí, i fins i tot molt més. Han estat uns anys d’un aprenentatge continuo. Quant a la feina, he après a descansar sense remordiments, perquè hi ha jornades en què no tinc feina i d’altres que hauré treballat 12 hores! He après a moure’m com a freelance i, fins i tot, he aconseguit que quan passa alguna cosa, comptin amb mi.
T’has fet un nom com a periodista freelance a l’Àfrica del Nord?
[Somriu] Sí, com a mínim amb els mitjans amb qui col·laboro, perquè fa prop de dos anys que vaig començar-hi i segueixen comptant amb mi. Hi ha hagut moments de més intensitat en què he aconseguit moure’m bé i fer bones cobertures, penso que això ho valoren. Encara em queda molta feina per fer, però he aconseguit una certa estabilitat econòmica i laboral, i segueixo cercant nous reptes per seguir creixent.
Des d’un vessant més personal, què t’ha regalat el Marroc?
He fet grans amics, he après francès i estic estudiant àrab.
Tornar a casa és una prioritat, a curt termini?
Ara mateix no, perquè estic a gust i perquè, en l’àmbit professional, he fet el més difícil, i ara seria absurd deixar-ho perdre. M’he mogut, he anat coneixent el terreny i ara és el moment de recollir-ne els fruits. L’objectiu és continuar aquí, tot i que m’agradaria viatjar molt més per la regió, tenint la base a Rabat.
Fotos: cedides
