Maria Bouabdellah i David Its Me presenten ‘Ràndom’ / Foto: Joanna Chichelnitzky

Maria Bouabdellah Shaimi (Vic, 2002, tot i que sempre ha viscut a Banyoles) i David Rodríguez, conegut a les xarxes socials com a David Its Me (Sant Hipòlit de Voltregà, 2004), són dos influencers catalans i els presentadors del magazín interactiu Ràndom del SX3, una coproducció de Televisió de Catalunya i YouPlanet. Aquesta setmana han finalitzat la seva primera temporada al capdavant d’un dels programes que s’emmarquen en el nou projecte infantil amb una oferta transmèdia, omnicanal i multipantalla, amb la voluntat d’accedir a nous públics i convertir-se en un referent de l’entreteniment en l’imaginari d’infants i adolescents a Catalunya. A Comunicació 21, els presentadors de Ràndom posen en valor l’oportunitat que els ha donat la CCMA fent el salt des de les xarxes socials.

Com ha estat aquesta primera temporada de Ràndom?
David Its Me (DIM): Mai havia fet un programa diari, i en directe, i ha sigut una temporada de molta feina, l’acabem molt satisfets de l’aprenentatge. Tinc ganes de vacances, però amb ganes que ens confirmin que tornem la propera temporada.
Maria Bouabdellah (MB): Tot i que només fa una temporada que som a la tele, tinc la sensació que ha passat molt de pressa. Jo també tinc ganes de vacances [riu], però soc conscient que trobaré a faltar el dia a dia del programa.

Com vau assumir el repte de presentar un nou programa al SX3?
MB: Inicialment, a mi em va espantar, no estava segura de fer-ho bé. En canvi, m’he sentit molt còmode. El programa té un format en el qual pots equivocar-te i no passa res. Ha estat allò de l’assaig i error.
DIM: Possiblement, com que ja tenia una mínima experiència professional per haver participat en un programa del Super3 i en els últims tres anys a iCat, em vaig sentir més tranquil des de l’inici. Durant aquests mesos he après moltíssim.

“Amb Eufòria i la nova aposta del SX3, la Corpo va ben encaminada per captar nou públic i jove”

Aterreu a la tele després de convertir-vos en influencers a les xarxes socials, especialment a YouTube i TikTok. Fins a quin punt us ha ajudat a adaptar-vos a la televisió convencional?
DIM: Personalment, a mi, moltíssim. Les xarxes socials m’han regalat poder dedicar-me professionalment a la comunicació. Però hi ha un interès compartit amb la tele, fem un intercanvi. Jo puc treballar a Ràndom i, de retruc, comparteixo els continguts del programa en el meu aparador i per als meus seguidors, que molts d’ells, potser, no veurien mai la tele.
MB: Les xarxes socials són un aparador per arribar als mitjans convencionals. De fet, nosaltres, sense les xarxes socials no hi hauríem arribat mai. Estudio Periodisme i hi ha companys de la universitat que em pregunten què he fet perquè actualment pugui presentar un programa a la televisió. Això vol dir que jo tingui més talent que la resta? No, però també hi compta la sort i ser-hi en el moment adequat.

Com ha estat el procés d’adaptació de l’un amb l’altre davant la càmera?
MB: Amb en David ens havíem vist dues vegades abans. La primera, em va convidar al programa Kids d’iCat, i la segona, durant el càsting de Ràndom. L’adaptació ha estat senzilla, no només amb en David, sinó també amb la resta de l’equip. Amb en David ens compenetrem molt bé perquè som molt diferents.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Com sou cadascú professionalment?
DIM: La Maria és molt intel·ligent, té una gran capacitat comunicadora i s’explica a la perfecció. A més, és molt endreçada, cosa que em tranquil·litza molt durant l’emissió del programa.
MB: En David és molt espontani, divertit i té un do: fer veure que no passa res. Ja pot estar caient el món, que ell té l’habilitat de mostrar una serenor que a mi m’és impossible. Ens hem entès molt bé.

Ràndom té un format de magazín interactiu que, a més, té continuïtat més enllà de l’emissió en directe per la televisió convencional.
DIM: El programa s’estructura amb un seguit de notícies curioses, reptes, jocs i la conversa amb algun convidat o col·laborador. Aquells qui no poden veure el programa en directe ho poden fer a la carta. A més, fem clips més curts o exclusius. Pel que fa al perfil dels teleespectadors, la majoria són nens i nenes que no disposen de mòbil, cosa que no han descobert la seva pròpia manera d’entretenir-se.

L’InfoK és el programa informatiu per excel·lència del SX3. Ràndom el complementa?
MB: L’InfoK és un espai informatiu, Ràndom és entreteniment. Fem l’esforç d’abordar temàtiques que tenen cabuda a l’InfoK, com per exemple l’assetjament escolar. Així i tot, és difícil canviar de registre si després hem de parlar d’un repte o d’un joc. Tenim un equip que s’encarrega de cercar continguts i d’aportar idees.

“A Ràndom podem dir salseo i ningú es posa les mans al cap”

Com es plantegen els continguts, tenint en compte que el públic majoritari a qui us adreceu és d’una forquilla entre 8 i 12 anys?
MB: Hi ha una tendència a tractar els infants de tontos, i no ho són. Els infants també tenen criteri i capacitat d’analitzar què els agrada i què no a la televisió. Personalment, a mi m’ajuda el fet d’estar envoltada d’infants, perquè tinc cosins més petits i també soc monitora de lleure. Els observo i, fins i tot, em fan propostes per al programa.

Quin és el to del programa, com us dirigiu al públic?
MB: Abans de començar Ràndom em preocupava el to, però ha sortit molt natural i espontani.
DIM: És cert que exagerem una mica el to, però no pas per infantilitzar-lo, sinó per donar-li un to més alegre perquè el programa no decaigui. Ens adrecem als infants i joves parlant-los de tu a tu.

Hi ha un altre aspecte rellevant que té integrada la televisió pública: l’ús del llenguatge i del català. Com es treballa de portes endins per oferir un català correcte i adaptat als infants?
DIM: Tots dos parlem un català correcte, perquè som catalanoparlants i de poble! Ara bé, tenim el suport dels lingüistes que, si hi ha alguna expressió o paraula que els grinyola, ens ho fan saber. Com que no és un espai estrictament informatiu, tenim una mica més de marge. Podem dir salseo i ningú es posa les mans al cap.
MB: També hi ha el fet que, com que la llengua és viva, i en un context més informal, està bé parlar-la com ho fem al carrer, amb els amics. Els qui ens veuen per televisió han de connectar amb allò que diem, sempre intentant comunicar-nos de la millor manera possible.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Formeu part d’una generació completament digital. Al marge de Ràndom, viviu completament aïllats del consum de la televisió convencional?
DIM: Jo sempre he consumit molta televisió a casa, sobretot quan encara no hi havia l’oferta de les xarxes socials i les plataformes. Actualment, encara miro el Telenotícies i alguna cosa més que m’interessi.
MB: Jo soc consumidora de la televisió convencional i crec que no morirà. Això sí, s’haurà de reinventar i adaptar-se als nous hàbits de consum. Considero que la televisió convencional va tard, hi ha molt de públic que ha marxat i és difícil que torni. Sense anar més lluny, a casa, la meva germana de 14 anys no consumeix televisió, sinó que s’informa i s’entreté amb TikTok i YouTube.

Com es pot recuperar aquesta generació de joves que viuen al marge de la televisió convencional?
MB: Hi ha molts joves que consumeixen exclusivament els continguts a les xarxes socials. Per això, hi ha molts mitjans que han pres nota i s’han llançat a YouTube, Twitch i TikTok. En el cas de TV3, amb Eufòria i la nova aposta del SX3, la Corpo va ben encaminada per captar nou públic i jove.

Hi ha comunicadors com Ibai Llanos i Gerard Romero que s’han convertit en icones a Twitch. Aquesta plataforma és la televisió del segle XXI?
MB: Crec que sí, Twitch no deixa de ser televisió emesa per una altra plataforma. Tots dos tenen equips d’edició i de realització, com tenen les redaccions d’una televisió. Tot evoluciona tan de pressa que el més important és adaptar-se el millor possible i com entendre els nous llenguatges.

“Els infants també tenen criteri i capacitat d’analitzar què els agrada i què no a televisió”

La intel·ligència artificial està agafant cada cop més volada, també, en l’àmbit de l’audiovisual i la comunicació. Us atrau?
DIM: A mi em mola molt [riu], sobretot perquè tinc entès que és de gran ajuda a l’hora de fer treballs per als qui estudien. Ara bé, també té un punt de risc, tenint en compte que ens posarà a prova per comprovar què és real i què està inventat.
MB: A mi m’esgarrifa, sobretot quan penso cap a on anirà. Estem en ple debat sobre l’ètica de la intel·ligència artificial, hi ha estudis que la desaproven. Així i tot, no ens podem tancar en banda i prohibir-ne l’ús. Com a eina, l’hem d’aprofitar perquè ens sigui útil. Quant a alfabetització mediàtica, la intel·ligència artificial és tota una prova de foc.

Sou joves i en edat de formació. Com compagineu els estudis i la tele?
MB: Jo estic estudiant tercer de Periodisme a Bellaterra, tot i que he hagut de matricular-me de menys assignatures, perquè el meu temps no donava per a més. Entre els estudis i la tele, és un ritme molt bèstia. Vaig esgotada, però soc feliç.
DIM: Jo no estic estudiant, només treballo a la tele i en les meves xarxes socials. Si pot penalitzar-me? Sí, però ara vull gaudir de l’oportunitat que m’ha regalat la vida. Jo m’he format fins al batxillerat, i encara soc jove per tornar-hi, perquè formar-se és molt important. És un debat que he tingut a casa i amb els amics, però ara només vull aprofitar aquesta oportunitat.

El vostre camí professional passa per créixer com a presentadors de televisió?
DIM: No sé si m’acabaré dedicant tota la vida a ser davant la càmera. També tinc molt interès en l’edició, que ja practico actualment en els vídeos que elaboro per a les meves pròpies xarxes socials. Em sento molt còmode en el sector de l’audiovisual i la comunicació, això sí.
MB: Com a estudiant de Periodisme, no sé ben bé quin serà el meu camí en la professió. Si estudio Periodisme és perquè m’agrada molt escriure. Ràndom és una oportunitat que estic gaudint molt i que m’està ajudant a créixer en tots els sentits. Si no quallo en aquest sector, obriré una merceria o aniré a collir tomàquets [riu]. Segueixo els consells de la meva mare: “pas a pas”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram