Sergi Vicente Martínez (Barcelona, 1975) és periodista i director de betevé, un càrrec que ha renovat aquest març després d’imposar-se en el concurs públic convocat el novembre passat. Llicenciat en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar-se a RTVE a Sant Cugat i posteriorment va exercir com a corresponsal de Televisió de Catalunya a la Xina durant 12 anys. Vicente va incorporar-se al capdavant de l’antiga BTV a principis de 2015 (també després de superar un concurs) i ha liderat la seva transformació en un mitjà multiplataforma que integra televisió, ràdio, web i xarxes socials. A Comunicació 21, Vicente fa balanç del seu primer mandat i posa les bases del present i futur de betevé.
Acaba de renovar el càrrec de director de betevé.
Tècnicament no és ben bé una renovació, tenint en compte que m’he hagut de presentar a un concurs públic en el qual no s’ha posat en valor la meva tasca en l’últim mandat, sinó que ha estat presentant un projecte totalment nou. Tot i l’experiència obtinguda aquests sis anys, puc assegurar que el concurs ha estat molt exigent.
Si ens situem al 2015, quins motius li van fer agafar el bitllet de tornada de la Xina i assumir el repte de dirigir l’aleshores BTV?
Després de 12 anys com a corresponsal tenia la necessitat de tancar una etapa. Massa anys fent el mateix no és recomanable, especialment en llocs de responsabilitat. És saludable canviar de lloc i de feina, no només de forma individual, sinó també per als mateixos mitjans, que necessiten canvis constants. Soc conscient que aquestes paraules es poden girar en contra meva si d’aquí a sis anys se’m passa pel cap presentar-me com a director de betevé. En la meva continuïtat com a director ha estat clau presentar un projecte de canvi que serà determinant per traçar la nova etapa.
Quin és aquest projecte?
Algú ha dit que betevé és un coet. I té raó. En algun moment hem arribat a la lluna, però tenim el repte d’arribar-hi cada dia. Del mandat anterior, crec que som una de les televisions que millor ha trobat l’equilibri entre el món TDT i el digital, però ens queda un repte llaminer: betevé vol ser un referent informatiu més enllà dels aldarulls i la crema de contenidors de Barcelona. És a dir, aconseguir ser un mitjà de referència consolidat no només en moments puntuals. Per això, la meva aposta per als propers sis anys a betevé és oferir una televisió que integri més programació pròpia, més hores de directe dedicades a l’actualitat de la ciutat.
I com ha previst fer-ho?
Si volem incrementar la programació pròpia i de directe, o bé necessitem més diners, o bé amb els mateixos diners hem de canviar la manera de treballar. I com que no hi ha més diners, el que hem de fer és el segon. I ho farem a través de l’automatització d’alguns processos per oferir més franges de la nostra graella en directe.
Una de les primeres decisions de la nova etapa ha estat l’aposta per Eva Arderius com a nova directora d’informatius.
La redacció d’informatius necessitava una sacsejada i calia una persona al capdavant amb una mirada diferent de la que hi ha hagut fins ara. El nomenament d’Eva Arderius simbolitza millor que ningú el model de continguts que volem seguir enfortint a betevé, i que ha demostrat al capdavant de bàsics amb un gran coneixement de la ciutat. Amb tot s’hi suma que és una professional amb un llarg recorregut a la casa, té l’autoritat guanyada a la redacció, i que he volgut prioritzar enlloc de triar algú altre de fora.
“Tinc com a repte posar ordre en el conflicte laboral i fer-ho de la manera menys traumàtica possible. I ho hem de fer més d’hora que tard, al mateix temps que recuperem l’equilibri pressupostari”
La plantilla de treballadors de betevé arrossega procediments judicials que encara cuegen. És un dels reptes prioritaris per al nou mandat?
Aquest és un dels aspectes determinants que han de marcar la nova etapa. I és la complexitat que genera el fet de comptar amb una plantilla de treballadors que no té una situació ordenada pel que fa a les categories professionals i els salaris, tot plegat fruit d’uns procediments judicials que venen de lluny. El conflicte laboral me’l vaig trobar des del primer dia que vaig acceptar el repte de ser director de betevé i ens ha deixat una situació complexa, amb un model de gestió que l’han decidit els jutges. Una situació que jo anomeno model Frankenstein.
De portes endins què suposa que aquestes alçades encara no s’hagi resolt aquest conflicte?
Quan hi ha un conflicte tot s’enreda. En cada negociació hem anat perdent un llençol. I això ha generat molt desgast, tot i que els treballadors han mostrat molta implicació a la feina. Però és evident que és un fre per tirar endavant tot allò que tenim projectat. Per això, tinc com a repte posar-hi ordre i fer-ho de la manera menys traumàtica possible. I ho hem de fer més d’hora que tard, al mateix temps que recuperem l’equilibri pressupostari. Tenim una certa musculatura, però hem d’aspirar a molt més, tocant de peus a terra, perquè no podem fer allò que fan altres empreses del sector que tenen més recursos i més potencial.
De portes enfora, la competència de betevé no és TV3 ni TVE.
No, ni de bon tros. Ara bé, si fem un símil futbolístic, TV3 juga la Champions i betevé a Segona Divisió B. I en alguna ocasió quan coincidim a la Copa del Rei, com és el cas dels aldarulls arran de la sentència del procés, els plantem cara [riu]. Tot i la distància entre uns i altres, és molt gratificant que hi hagi persones que diguin que allò que busquen ho troben a betevé. Això reforça allò que ens distingeix, que coneix a la perfecció i sap fer bé betevé: Barcelona, Barcelona i Barcelona.
No perden mai de vista la ciutat.
Així és. Tenim el repte que betevé sigui la primera opció per aquells telespectadors que vulguin informar-se de la ciutat i reforçar la seva especialització en Barcelona. Té com a prioritat detectar el fet més rellevant cada dia i donar-li continuïtat en la programació.
Una aposta que s’ha traduït en guanyar-se més estima per part de l’audiència. Té la sensació que són menys invisibles?
El nostre èxit no s’ha de mesurar de quina manera superem als altres mitjans de comunicació, sinó de quina manera ens superem a nosaltres mateixos. Ser un mitjà de referència vol dir que necessitem audiència, i això ens ho donarà reforçant la programació.
“La prioritat és ser pioners en la televisió del futur al final d’aquest nou mandat. I aquesta televisió serà molt personalitzada, perquè no podrem oferir el mateix a tothom”
betevé acaba de completar la transició a l’alta definició.
Sí, és un projecte que m’hagués agradat enllestir molt abans, però és fruit de les nostres limitacions. El projecte de l’HD era una assignatura pendent i, per tant, ens ha tocat executar-lo per fases. Un cop està en marxa, la diferència de qualitat de la imatge és espectacular. És una molt bona notícia per seguir creixent i per consolidar-nos com a mitjà de referència.
L’adaptació al món digital ha estat un dels aspectes que millor ha treballat betevé aquests darrers anys?
Sí, així és. Pel que fa a la digitalització, allò que vaig prometre fa sis anys s’ha fet amb escreix. En aquella etapa vaig crear una direcció d’estratègia per habilitar aquesta transició d’un model lineal a un multicanal. Havíem de projectar els continguts pels màxims canals possibles que t’ofereix l’entorn digital. I ara la prioritat del nou projecte és reequilibrar-ho; és a dir, sense renunciar a l’aposta pel digital, serem més generosos amb la betevé de la TDT. Sobretot perquè continua sent el nostre aparador original i perquè la nostra aposta és la programació en directe.
Així i tot, l’actual escenari televisiu s’està fragmentant amb l’aparició de les noves plataformes de consum audiovisual. Com hi pot competir betevé?
No pot competir-hi. Des del punt de vista de programes i ficció, betevé no té diners per invertir-hi. Per tant, no forma part dels nostres plans. No m’obsessionaré en allò que no tinguem cap opció d’arribar-hi. La prioritat és clara: actualitat i directe, ja sigui a la TDT o des de la finestra digital. Així i tot, a mig camí entre el portal web i les xarxes socials i les noves formes de consumir la informació, podem fer alguna proposta que arribarà a mig mandat. Caldrà fer una experiència molt més personalitzada.
Així és com ha planificat la betevé del 2027?
Sí, que betevé sigui un canal de referència i que tingui una audiència consolidada. Tot i que no puc donar més detalls perquè és un projecte que està per madurar, la prioritat és ser pioners en la televisió del futur al final d’aquest nou mandat. I aquesta televisió serà molt personalitzada, perquè no podrem oferir el mateix a tothom. Tots els sectors s’encaminen cap aquí i crec que la indústria de la comunicació no és una excepció.
