Foto: Bernardo Arzayus

Xavier Peris Salas (Sagunt, 1967) és periodista i cap de la secció de successos del Diario de Mallorca, on treballa des de fa gairebé 30 anys. Llicenciat en Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid, va aterrar a les Illes incorporant-se a la capçalera desapareguda El Día 16 (la versió mallorquina de Diario 16), però ben aviat va fer el pas al Diario de Mallorca, d’on ja no s’ha mogut. Juntament amb tres periodistes més del mitjà –Marcos Ollés, Miquel Adrover i Àlex Cortès– van ser guardonats en la sisena edició del premi de periodisme de l’Associació de Periodistes de les Illes Balears per una sèrie de 75 peces sobre prostitució i abusos a menors tutelades. A Comunicació 21, Peris reivindica el periodisme tradicional.

De Sagunt a Mallorca. Queda molt lluny aquella experiència a El Día 16?
Sí, han passat molts anys! El Día 16 va ser un projecte innovador, ja que era una capçalera associada a Diario 16, de Pedro J. Ramírez, que recollia les informacions de Mallorca. Es va establir una bona sinergia entre les dues capçaleres, però va acabar desapareixent. Jo era molt jove i vaig estar-m’hi dos anys.

Fins que fas el pas al Diario de Mallorca fa gairebé 30 anys i fins avui. Què representa la capçalera en l’ecosistema comunicatiu balear?
Diario de Mallorca escenifica la premsa tradicional recollint el testimoni de dues capçaleres anteriors i d’un recorregut de més de 100 anys d’història. Estem molt orgullosos de ser el diari de referència i el més ben fet, que no vol dir el més venut, que no ho som, tot i que hi estem molt a prop. Ara ho fem amb una competència més forta, amb la proliferació de mitjans digitals que han aparegut amb força. El paper, però, encara ens dona prestigi.

Com sobreviu una capçalera tradicional com Diario de Mallorca en plena transformació digital?
Amb moltes dificultats. Internet ho ha canviat tot, no només al Diario de Mallorca, sinó a tot el món. Ha modificat els hàbits de consum de la premsa escrita i, de retruc, ha provocat una crisi econòmica molt dura als mitjans tradicionals. Hem perdut allò que ens donava independència: els lectors i els anunciants.

Els lectors hi són, encara.
Sí, però els lectors s’han habituat a consumir la informació gratuïtament en l’escenari digital i han deixat de comprar diaris. Una part de l’estabilitat econòmica era la venda de diaris als quioscs, i això està desapareixent. I a més, des d’un punt de vista empresarial, encara no s’ha trobat la fórmula de monetitzar la versió digital de les capçaleres.

“A Diario de Mallorca el paper encara ens dona prestigi”

Com a periodista de la vella escola, com estàs paint la transformació digital i tecnològica que viu el sector?
Em considero un supervivent! Som conscients que no tenim una altra alternativa i que ens hem d’adaptar a les noves eines i a la nova manera de consumir informació que tenen els lectors. La immediatesa ha provocat un canvi en la manera de treballar dels periodistes, sobretot aquells qui ens vam criar en els mitjans tradicionals. Abans tenies temps de preparar la informació, de contrastar-la, de contactar amb més fonts per ampliar-la si convenia… Avui es fa molt difícil treballar així. En el periodisme actual les exclusives tenen molt poc recorregut.

En una entrevista a Comunicació 21, la directora d’El Diario de Mallorca, Marisa Goñi, va assegurar que la capçalera té com a aspiració una edició en català. Ho veus viable?
No ho sé, no tinc aquesta informació.

Una de les informacions que donen prestigi i reconeixement al Diario de Mallorca és la de successos. Prova d’això ha estat la distinció coral que heu rebut per part de l’APIB. Aquest premi reforça la vostra feina?
Les informacions de successos en els mitjans tradicionals estan molt infravalorades, però quan hi ha una desgràcia o una catàstrofe sempre volen ser els primers a explicar-ho. Per això és molt satisfactori que una investigació com aquesta sigui premiada, perquè és una informació que es va treballar durant molts mesos. I estic encara més orgullós perquè és un premi col·lectiu, perquè posa en valor la manera com es treballa en les redaccions dels diaris, que és en equip. Sense l’esforç de tots no hauríem rebut aquesta distinció.

Per què consideres que està infravalorada?
Perquè se’ns associa a la premsa groga. Però al Diario de Mallorca hem mantingut durant molts anys l’objectiu d’oferir continguts sense caure en la temptació d’apropar-nos a la premsa groga. Expliquem notícies d’interès humà, cuidant molt els detalls al voltant de les víctimes i respectant la tasca dels cossos policials. Ho hem fet amb rigor i veracitat, contrastada amb les nostres fonts.

Les fonts en el periodisme són una garantia. En el cas d’aquells que us dediqueu a la informació de successos, molt més?
Sí, absolutament. Sobretot en la informació que es genera per part dels cossos policials, que en els darrers anys han professionalitzat els serveis de premsa, cosa que ens ha beneficiat. Recordo els primers anys a la secció, que la informació que obteníem dels cossos era molt deficient i això ens obligava a recórrer com a fonts directament als agents que havien participat en el cas. Així i tot, encara tenim la necessitat d’anar a buscar aquelles fonts directes, perquè són els qui t’aporten més informació, ja que no han passat el filtre del gabinet de premsa.