El grup Atresmedia ha decidit recórrer la decisió de la Junta Electoral Central de suspendre el debat electoral a cinc per a les eleccions generals del 28 d’abril amb PSOE, PP, Ciutadans, Podem i Vox, per la inclusió del partit d’extrema dreta.
Atresmedia considera que aquest era el debat “de major interès general, el que prestava un millor servei a la ciutadania, així com el més plural i representatiu de la realitat política” d’Espanya.
Així doncs, el grup ha decidit interposar un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem contra l’acord de la JEC que va impedir el debat per entendre que el format a cinc era “contrari al principi de proporcionalitat que ha de ser respectat per les televisions privades durant els períodes electorals”, tal com estableix la LOREG.
El grup de comunicació defensa que els drets d’expressió i d’informació “han quedat conculcats” amb la “interpretació restrictiva” que al seu parer la Junta Electoral fa del principi de proporcionalitat.
“Atresmedia, en el seu compromís de garantir la llibertat d’informació sobre la qual es construeix l’opinió pública, pilar de la pròpia legitimitat democràtica, persegueix una aplicació de la normativa electoral que li permeti establir les condicions necessàries perquè els representants de l’espectre polític i social que conforma la societat civil d’un país participin efectivament en el debat públic i exposin les seves idees, garantint així la celebració d’una trobada oberta i realment representativa”, assenyala en un comunicat.
Argumentació de la JEC
En la resolució de l’abril, la Junta Electoral Central recordava que el criteri de proporcionalitat no impedeix informar sobre candidatures sense representació en les darreres eleccions equivalents, però “sí determina” que aquestes no poden rebre una “cobertura informativa més gran” que els grups polítics que sí en van obtenir.
I afegia: “Aquests són els criteris legalment establerts que ha d’aplicar l’Administració Electoral, sense que puguin ser substituïts per altres com la suposada actualitat informativa o les dades procedents d’enquestes electorals, macrobaròmetres o altre anàlisis demoscòpiques”.
En les anteriors eleccions generals, Vox va obtenir un 0,2% dels vots vàlids, percentatge inferior al de les formacions denunciants (Junts per Catalunya, ERC, PNB i Coalició Canària), que sí van obtenir representació parlamentària.
Per altra banda, la JEC reiterava que Vox no reunia la condició de ‘grup polític significatiu’. Per obtenir aquesta consideració, la LOREG exigeix un nombre de vots igual o superior al 5% en recents processos electorals, i que aquest percentatge s’hagi aconseguit en l’àmbit territorial del mitjà de difusió, paràmetres que no es complien.
En concret, Vox podia ser considerat com a ‘grup polític significatiu’ en la cobertura mediàtica a Andalusia, on en les darreres eleccions autonòmiques va obtenir un 10,92% de vots, però no en l’àmbit estatal.
