El recent i inesperat decés del mangaka Akira Toriyama de fa unes setmanes va tenir curiosament prou més ressò en els mitjans de comunicació catalans que en els mateixos japonesos. I no és d’estranyar: aquest fou qui va obrir de bat a bat les portes de l’animació japonesa en la nostra llengua a diverses generacions, entre les que em puc comptar, gràcies a sèries com el Dr. Slump o la mítica Bola de drac.
Primer amb les aventures de l’esbojarrat doctor Senbei Norimaki i la seva filla Arale a la Vila del Pingüí el 1987, i tot seguit amb Bola de drac el 1990, Toriyama va ser aleshores –i sense saber-ho– una de les peces clau en la construcció d’un imaginari col·lectiu dels adolescents i de referents en la nostra llengua. Bola de drac no només va ser una sèrie de televisió; va ser un fenomen cultural que va exercir un paper fonamental en la promoció del català. I aquí cal felicitar no només als qui van tenir la idea de comprar la sèrie, sinó, sobretot, al magnífic equip professional que va fer un treball impecable, tant en la qualitat lingüística com interpretativa.
Malgrat que els nivells d’acció i les batalles èpiques de Bola de drac van crear una certa polèmica en l’àmbit polític després que Josep Antoni Duran i Lleida proposés aturar l’emissió per considerar-la violenta i inapropiada per al públic infantil, les aventures de Son Goku i companyia són indestriables amb la llengua catalana. A través de les aventures dels seus personatges, el català va esdevenir una part integral de la cultura popular, allunyant-se de l’ombra d’altres idiomes més dominants, com el castellà o l’anglès.
Tant fou així que aquestes sèries van ser una de les primeres portes d’entrada perquè moltes persones no catalanoparlants s’interessessin per l’idioma. Molta mainada dels anys 80 i 90, fills de residents no catalans, van aprendre la nostra llengua amb Arale i Goku. I no només això: la sèrie fou tan popular que hi havia mainada en zones no catalanoparlants (tant a l’Aragó, al País Valencià, la Catalunya del Nord o a Múrcia) que veia la sèrie en català.
“A través dels seus personatges, el català va esdevenir una part integral de la cultura popular, allunyant-se de l’ombra d’altres idiomes més dominants, com el castellà o l’anglès”
Fou en aquests anys en què, per primera vegada en la història, el català, una llengua amb una rica història i patrimoni cultural que maldava per sobreviure en un entorn audiovisual dominat per altres idiomes més estesos com el castellà o el francès, penetrava en l’imaginari col·lectiu d’infants no catalanoparlants, tant a dins com a fora de les fronteres lingüístiques. I així com Dallas –i la mítica frase de Jock Ewing a Sue Ellen “el teu marit s’està morint i tu, mentrestant, fent el pendó ves a saber per on”– i els anuncis de Coca-Cola representaren la normalització de la llengua a la televisió, les sèries de Toriyama van esdevenir una consolidació de la mateixa i la creació d’un imaginari col·lectiu infantil que formen ja part integral de la cultura popular catalana.
Així doncs, no seria agosarat dir que Akira Toriyama podria ser considerat un inesperat catalitzador de la normalització lingüística del català a través de les seves sèries, juntament amb l’ajut inestimable dels grans professionals del doblatge de l’època. Però malgrat aquest impacte positiu, no podem obviar en el moment que ens trobem davant els complexos reptes que afronta la llengua en aquesta era de TikTok i d’influenciadors diversos.
Josep Solano, corresponsal d’El Punt Avui a l’Àsia i al Pacífic.
Article publicat a Exterior.cat.
