Celebrar els 25 anys d’un mitjà de comunicació sempre és una fita assenyalada. Qualsevol mitjà neix amb la vocació de trobar un públic i de donar resposta a la demanda informativa de la societat. I no és fàcil encertar. Comunicació 21 ho ha aconseguit, i cal reconèixer-li el mèrit d’haver encertat en un món com el de l’actualitat sobre el mateix sector comunicatiu, que fa dècades que viu immers en un constant procés de transformació i adaptació a les tecnologies digitals. Les redaccions han viscut una veritable mutació, física i virtual, els mitjans s’han multiplicat, els suports s’han diversificat i no sempre és fàcil saber fer els passos adequats.

La realitat és que, després d’un quart de segle de trajectòria, Comunicació 21 apareix com a emblema d’una manera de fer periodisme poc habitual: reflexionant sobre el propi ofici, amb rigor i obertura de mires, amb la voluntat d’eixamplar les potencialitats de l’ofici a partir de la reflexió i el debat. Un encert, com deia. Un encert, a més, que s’entén en el context d’un territori com el nostre que tradicionalment ha destacat per successives fornades de periodistes molt qualificats que han assolit l’èxit en nombrosos mitjans i suports, sovint més enllà de Catalunya i tot.

I és que tenim un bon planter de periodistes. Un planter que sovint sorgeix de l’escola dels mitjans locals i que en molts casos acaba donant el salt a mitjans generalistes. Però, en un mitjà o en un altre, ens caracteritza una manera de fer periodisme exigent, oberta i compromesa amb els valors de la societat democràtica. I és precisament aquesta manera de fer la que centra l’atenció de Comunicació 21 de fa 25 anys. La galeria de periodistes entrevistats i l’inventari d’autors dels articles que s’hi publiquen ens faria un retrat molt precís i fidedigne del panorama periodístic català i del seu ben guanyat prestigi. I com que el periodisme és un ofici en permanent reinvenció –especialment ara que es veu sotmès a la pressió constant de la revolució digital de la comunicació–, cal un mitjà com Comunicació 21 que es faci ressò de les novetats i les inquietuds que es generen en el sector.

“Comunicació 21 apareix com a emblema d’una manera de fer periodisme poc habitual: reflexionant sobre el propi ofici, amb rigor i obertura de mires, amb la voluntat d’eixamplar les potencialitats de l’ofici a partir de la reflexió i el debat”

Com a alcaldessa que soc, i com a presidenta de la Diputació de Barcelona, el govern supralocal que dona suport a l’acció de servei públic dels 311 municipis de la província de Barcelona, valoro molt la perspectiva periodística que aporten les capçaleres del Grup Comunicació 21. El treball que fem les persones que ocupem responsabilitats públiques ens situa en una posició propera a la ciutadania, i això ens ajuda a entendre que les necessitats comunicatives de la societat no es cobreixen només amb l’oferta més generalista, mediàtica i massiva. Una societat de progrés i democràtica reclama una oferta informativa diversa i diversificada, que atengui la pluralitat i la complexitat, que promogui punts de vista complementaris i fins i tot contradictoris, que impulsi els valors del diàleg, la inclusió i la solidaritat. La discrepància és necessària, i el respecte també. Per això ens calen tota mena d’altaveus de l’opinió pública, i un mitjà com Comunicació 21 aporta una saludable reflexió sobre aquesta diversitat i aquesta pluralitat que resulten imprescindibles per tenir uns mitjans de comunicació que facin un veritable servei a la ciutadania.

Per tot això, la Diputació de Barcelona es vol sumar a la celebració dels 25 anys de Comunicació 21. Perquè les veus i les opinions que aporta ens resulten properes i valuoses. Perquè fan més rica i diversa la societat catalana. Perquè treballeu des del rigor i l’exigència del millor periodisme, que, en l’actual context de concentració mediàtica i tecnològica, amb l’eclosió de les xarxes socials i la intel·ligència artificial, resulta més necessari que mai.

Per molts anys, amigues i amics de Comunicació 21, i endavant 25 anys més!

Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona.

Article publicat al número d’hivern 2024 de la revista Comunicació 21.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram