La frase textual, íntegra i sense traduir va ser “en castellano para que se entienda fuera de Cataluña”. Amb aquesta indignant declaració de menyspreu a la llengua catalana, el moderador de pont aeri Xabier Fortes va pretendre renyar els candidats al debat de TVE que van utilitzar el català. Oh! Sacrilegi! Parlar en català als ciutadans de Catalunya en un debat per a les eleccions al Parlament de Catalunya! On s’és vist!…
Situar la resta de la ciutadania de l’Estat com a persones que no entenen el català –a més dels ciutadans del País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent o el Carxe– només pot ser producte de dues opcions: analfabetisme funcional o mala fe. I com no m’empasso la primera… El menyspreu a la llengua catalana responsabilitza directament qui va ordir aquesta operació maldestra i malintencionada políticament, que no és pas aquest periodista, sinó la direcció d’informatius de RTVE. I si dic decisió política és perquè no va ser una decisió professional. No ho va ser en cap cas.
Si es volia emetre el debat per tot l’Estat, l’opció era evident: emetre el programa inalterat i, com a opció per als ciutadans que no entenen el català, o subtitular-ho –sí, es pot fer en directe o si es vol tenir un marge de temps amb un petit endarreriment (delay)– o bé doblar-ho al castellà, en aquest cas a l’opció 2 d’àudio, no pas a l’opció per defecte del Canal 24 Horas. Això, tan evident, simple, normal i correcte és el que no es va fer.
És més, haver intentat situar els candidats que van utilitzar el català amb normalitat –és a dir, en totes les seves intervencions– com a protagonistes d’una pretesa desconsideració cap a una part de l’audiència, és un fet intolerable per la seva gravetat. No, ells no van ser ni antipàtics, ni mal educats, ni desconsiderats amb ningú. Van exercir el dret inalienable a adreçar-se a la seva ciutadania en la llengua pròpia del país. I això és el que hauria d’haver promogut i facilitat RTVE. Com hauria de fer sempre. El fet d’haver situat l’ús normal de la llengua catalana com a motiu de polèmica al si de la televisió pública de l’Estat hauria d’haver provocat alguna dimissió o cessament a la cúpula de RTVE… que no es produirà. Ni de conya.
Episodis com aquest debat no són malauradament aïllats. A inicis dels anys 2000, amb l’excusa que es feia la retransmissió dels Premis Sant Jordi de Cinematografia de RNE Catalunya per a tot l’Estat, es va liquidar el català com a llengua vehicular de la gala, com havia estat, lògicament, la manera de fer i actuar dels anys anteriors. Posteriorment, s’ha fet un aiguabarreig lingüístic tan forçat com artificiós. El que vaig escriure fa prop de 20 anys serveix per ara: “el català fa nosa, sinó és per a emissions que no vagin més enllà de Catalunya”.
La nul·la voluntat de RTVE en promoure i donar normalitat al pluralisme lingüístic i cultural de l’Estat té molt comptades excepcions. Un exemple recent d’aquesta decidida i continuada política de programació uninacional, unicultural i unilingüística de la televisió pública que paguem els onze milions de ciutadans que emprem el català, el va denunciar a Twitter el músic menorquí Cris Juanico: a tota la llarga selecció d’arxius musicals que TVE va utilitzar en el darrer programa especial de cap d’any, cap cançó, cap ni una, va ser en català (tampoc en basc o gallec, no fos cas!).
És positiu, i així ho vaig expressar en el seu dia que TVE Catalunya incrementi la seva programació pròpia en català. De fet, i cal recordar-ho per si de cas, és part consubstancial del seu mandat de servei públic, especialment després d’anys i panys de reducció de l’oferta en llengua catalana… a Catalunya. Però reduir la seva presència a la programació “en desconnexió” –la denominació interna denota tot un missatge– no ho és. De cap de les maneres. Gens. Que lluny queden aquells temps on fins i tot Ràdio 4 emetia un programa realitzat conjuntament des dels estudis de Barcelona, Palma i València… Sí, ja sé que de Ràdio 4 fa anys que només en sobreviu una. Raó de més per recordar-ho.
(Auto)defensa dels professionals de TVE Catalunya
Pocs dies abans d’aquest debat, els treballadors d’informatius de TVE Catalunya van fer públic un manifest, ben oportú, que se centrava en dues qüestions incontestables: el seu rebuig a què el debat només s’emetés en castellà –ja n’hem parlat d’això–, i que enlloc d’haver posat al capdavant del debat un professional del centre de producció de Sant Cugat se n’hagués enviat un des de Madrid. Tot un lleig a la plantilla catalana i un pífia monumental decidir que algú aliè a la política nacional moderés un debat com aquest.
Una decisió errònia, absurda i inexcusable. Per què no es va escollir algun dels presentadors dels informatius com Núria Ramírez, Marta Sugrañes, Oriol Nolis, o el conductor dels programes de debat Quim Barnola, o l’expert en política parlamentària Lluís Falgàs?… Perquè són catalans? O simplement perquè no haguessin estat el braç executor d’aquesta maniobra política a l’alçada de les clavegueres? Per molts motius em quedo amb la segona opció.
No és el primer ni el segon cop que la direcció de TVE actua directament sobre la gestió informativa d’una campanya al Parlament, passant per sobre dels professionals de Sant Cugat. En les anteriors eleccions van decidir aplicar un 155 intern, enviant a Sant Cugat un “equip d’intervenció” que es va encarregar de fer la cobertura per als Telediarios, enlloc de la redacció catalana i de bona part dels seus equips tècnics. De fet, les crítiques internes a la manipulació informativa dels TD sobre l’1-O anunciava el que vindria després.
Passen els anys, passen les direccions de RTVE, però els mals costums perduren. I els bons professionals de RNE i TVE Catalunya són els primers afectats. I la resta de la ciutadania hi va al darrere. Tothom.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
