Estem d’enhorabona! El català avança posicions. Ara, de Google al Congrés (dels Diputats). Cal aprofitar les oportunitats. Quines? Totes!

La bona feina, la persistència i el talent d’Albert Cuesta (coordinador de l’Aliança per la presència digital del català) i Genís Roca (president de Fundacio .cat) essencialment, com a representants de “l’Aliança”, han aconseguit que uns gegants com Google i Microsoft els escoltin i actuïn. Plegats, han col·laborat per trobar les solucions tècniques, de manera que han modificat l’algoritme i el català a les cerques del buscador té ara molta més visibilitatat, ja que se situa molt més amunt en els resultats. Bravo per la feina feta per aquesta Aliança per augmentar la presència digital del català, formada per deu entitats: Acció Cultural del País Valencià, Amical Wikimedia, Fundació.cat, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Softcatalà i WICCAC, empesa inicialment pel Govern català, tal com va informar Comunicació21.cat.

“Quan vam adonar-nos que els continguts en català perdien visibilitat, uns hi volien veure mans negres polítiques al darrere, però nosaltres vam pensar que havíem d’objectivar amb dades el mal funcionament de Google en la visibilitat dels continguts web en les cerques en català”, m’explica Albert Cuesta. “No va ser fàcil que ens escoltessin, ni trobar l’interlocutor a qui li pertocava la qüestió. Però amb bons informes tècnics a la mà, ells els van acabar analitzant. Finalment, hem treballat plegats i Google ha vist clar que s’ho val respectar les preferències lingüístiques dels usuaris. Actualment, les pàgines en català dels tres primers resultats han passat del 24% al 57%”, afegeix.

“Parlar català a les cambres ha de deixar de mostrar-se al conjunt de la ciutadania d’Espanya com un acte gairebé subversiu, antipàtic o de pura reivindicació i es visqui amb normalitat cultural, social, política i democràtica”

Què ens ve a demostrar aquest èxit? Que lamentar-se és inútil i, fins i tot, contraproduent. Sobretot si només es plora i no s’actua, perquè col·loca la llengua catalana, i a nosaltres com a parlants, en la pista i el camí dels perdedors. Però que si les persones individuals saben agrupar-se col·lectivament i sumar els esforços amb intel·ligència per multiplicar, els resultats positius s’aconsegueixen. Això vol dir entendre la manera de treballar dels gegants (com Google), organitzar-nos i ser empàtics sense perdre de vista l’objectiu, treballant amb rigor, professionalitat i persistència. Per què Google acaba col·laborant amb l’Aliança per millorar el posicionament dels webs en català? Perquè l’hi convé. Per raons comercials, de prestigi i de notorietat. I és que la nostra llengua és la desena més parlada d’Europa en els territoris de quatre estats. S’ho val, doncs, creure’ns la nostra capacitat i la nostra potència per fer-nos valdre.

En el mateix sentit, valoro la presència que hi haurà del català i de les altres llengües que es parlen a l’Estat espanyol al Congrés dels Diputats. Perquè parlar català a les cambres deixi de mostrar-se al conjunt de la ciutadania d’Espanya com un acte gairebé subversiu, antipàtic o de pura reivindicació –en funció de la duresa de la prohibició que exercís el president o presidenta de torn– i es visqui amb normalitat cultural, social, política i democràtica. Perquè una llengua és una manera d’entendre el món. Escoltar i parlar diverses llengües contribueix a eixamplar la mirada i la capacitat d’assumir realitats i posicionaments diferents d’altres persones. En una paraula, la pluralitat lingüística ens enriqueix.

Certament, l’oportunitat de parlar català al Congrés dels Diputats, i que Espanya traslladi al Parlament Europeu que la llengua catalana sigui d’ús (oficial) de les institucions europees, ve donada per la cessió del PSOE a les forces independentistes, arran de la necessitat d’obtenir els seus vots en una investidura de Pedro Sánchez. Sí, sí, és això. Les escletxes són una oportunitat que cal aprofitar amb les dents. Sovint només s’albiren de lluny, i acaben obrint-se quan menys t’ho esperes. Llavors has de tenir la feina feta per arrencar i guanyar la cursa. No cal preguntar-se gaire si qui fa la cessió íntimament és un abanderat de la causa lingüística o està fent simplement de la necessitat, virtut. Tampoc serveix de gaire entretenir-se en les declaracions polítiques que pugui fer ara aquell o aquella política en contraposició amb les que feia fa quatre dies. Això va bé tenir-ho al clatell per pensar per on poden venir els entrebancs i el joc brut. Però del que es tracta és d’avançar, entrar i quedar-s’hi i, si pot ser, fer-hi arrels. Ens hi va la llengua, el país i la identitat.

Sílvia Cóppulo, periodista.

Article publicat al número de tardor 2023 de la revista Comunicació 21.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram