Opinió

El país on s’amenaça periodistes en públic

|2019-04-08T21:44:52+02:009 Abril 2019|Comunicació21

No, no parlarem de Turquia tampoc avui. Ens queda molt més a la vora.

Finalitzàvem la setmana amb un vídeo a Twitter on Albert Rivera amenaçava, amb faccions alterades i mirada enfurismada, els periodistes i la resta de professionals de TV3, i per extensió de Catalunya Ràdio i del conjunt de la CCMA. El missatge era clar i entenedor: que si depèn d’ell els deixarà sense els recursos públics que reben, per llei, de la Generalitat. Aquesta amenaça a un parell llarg de milers de professionals –uns quants més si hi sumem tots els que treballen indirectament o parcialment per la casa– prenia tints de sèrie de mafiosos de tercera quan va afegir la recomanació als periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio: que “preguessin” pels resultats de les properes eleccions espanyoles. Ja tenim l’escena del cap de cavall al llit!

Els atacs contra la professionalitat de TV3 s’han endurit aquestes darreres setmanes, tot utilitzant programes de gran audiència del panorama televisiu espanyol. Al debat trampós que va emetre Salvados fa uns dies se li va sumar l’entrevista-massatge a Rivera a El hormiguero –ben farcida amb imatges de la seu de TV3 per a posar-hi més salsa– en què va tornar a utilitzar la mentida per intentar desqualificar-la greument. Unes calúmnies que van motivar el duríssim comunicat del seu consell professional i el posterior, lògic i oportú anunci de querella per part del seu director.

Mentre que TV3 i Catalunya Ràdio –i bona part de la resta de mitjans del nostre país– demostren cada dia un ferm compromís deontològic, a les televisions espanyoles la cosa va per una altra banda en més d’una ocasió i de dues. Mentre Espejo público ens donava un altre exemple de manual de telebrossa amb la infame entrevista a Ángel Hernández, amb la insultant insinuació que ell volgués utilitzar el vídeo de l’assistència a la mort de la seva dona per interessos electorals, altres dos canals deixaven clar que això del respecte al pluralisme i la neutralitat en períodes electorals en queden de facto eximits per honor i glòria de la JEC. Mentre Salvados deixava volgudament fora d’un debat de candidats a l’alcaldia de Barcelona qui en va primer a les enquestes, fent un cara a cara amb indissimulades intencions, des de Telecinco Bertín Osborne convidava a casa seva els tres candidats d’Aznar… i TV3 en tornava a ser objectiu indefens. Aquí ja no era Rivera qui l’amenaçava de tirar-li la persiana avall, sinó d’algú que li queda una mica més a la seva dreta.

Qui situa la feina periodística –la de veritat i no la que fan els difusors de fake news i propaganda negra– en objectiu a abatre, i els seus professionals en enemics als quals es pot amenaçar de qualsevol manera, se situa ell en un escenari de censura i persecució de les llibertats fonamentals. La cosa no va de simpaties polítiques; va de democràcia i de drets fonamentals, com el de la informació i la llibertat d’expressió. A Catalunya especialment, però a la resta de l’actual Estat espanyol, també. I lamentablement la seva defensa o atac han passat a ser de nou un tret definitori de en quina banda se situa cadascú. Repassin la llista dels qui els hi va semblar bé, força bé o molt bé la prohibició censora de la JEC a poder dir “presos polítics catalans” als nostres presos polítics, i entendrem millor de què van les eleccions del 28-A. Perquè la llista suma més de tres.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.