Som addictes a les pantalles, la culpa és del mòbil, hospitalitzat un nen per estar enganxat al Fortnite, tots els youtubers criden, Instagram provoca anorèxia, els ciberatacs et poden arruïnar, la IA ens deixarà sense feina, a Twitter tothom està amargat, darrere de TikTok hi ha el Govern xinès

Tots són titulars reals i tots són mentida.

El què està passant amb la informació sobre tecnologia i el món digital és de traca i mocador. La tecnologia no és tan dolenta ni tan bona. Té riscos i té oportunitats i cal saber-los.

Detecto, com a mínim, tres mals hàbits periodístics.

– Buscar el clic titulant pels riscos que comporta i des del sensacionalisme. Alguns periodistes generalistes deuen pensar que són informacions que fan “tanta mandra” a la gent, que millor titular en negatiu. Són ells que tenen mandra i por al desconegut. Proposo que ja des de les facultats fabriquem periodistes especialitzats que els agradi estar al dia, documentar-se, sense prejudicis i buscant l’expertesa.

– La segona mala praxi és la de tenir una idea preconcebuda i dedicar temps a buscar fonts que la ratifiquin. Si topen amb un expert que relativitza, no interessa. Un periodista em truca perquè vol parlar dels “youtubers”. Li responc: “Millor que diem creadors i creadores de contingut perquè s’han diversificat”. Prefereix posar youtubers.

– La hipocresia als mitjans convencionals. Malparlar de les xarxes socials, però crear informatius a partir d’allò que és “tendència”. Tertulians que malparlen de Twitter i viuen allà dins. Periodistes que remarquen que les xarxes no representen el món i es dediquen a entrevistar aquell qui s’ha fet “viral” (amb pocs m’agrades, però és igual) i acaba tenint un programa…

“En un món ple d’innovacions, les pràctiques del periodisme més clàssic ens salvaran”

Com diu l’investigador de la IA Ramón López de Mántaras al seu nou llibre 100 coses que cal saber sobre la intel·ligència artificial: no permetis que l’exageració espatlli una bona notícia.

L’alarmisme ven, però fent aquest periodisme perdem l’oportunitat de tenir una societat digitalment més saludable.

A la presentació del llibre de Jordi Torres, i amb motiu de l’exposició divulgativa sobre la IA que es farà al CCCB amb el Supercomputing Center de Barcelona, el biòleg Alfonso Valencia explicava que, ara fa dos anys, una IA va aconseguir “predir l’estructura de totes les proteïnes conegudes”. En dos anys s’ha aconseguit el que feia 30 que s’estava intentant.

Mariola Dinarès, periodista.

Article publicat al número de tardor 2023 de la revista Comunicació 21.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram