Fernando Vilar Moreno, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, va escriure tot just començar el 2001 que “el periodisme local es postula com una de les majors esperances davant el context de la globalització, en què les seves conseqüències deriven en una necessitat de proximitat”. Aquest breu paràgraf el guardo en el meu ordinador (com altres molts, d’infinitat d’autors), com tinc costum de fer amb el que comparteixo. Estic convençut que aquesta necessitat de proximitat o d’identitat passa per la informació local, un dels components essencials i determinants de la comunicació com a agent globalitzador.

Si de l’any 2000 passem a l’actualitat, la premsa de proximitat continua essent essencial. Segons un llarg estudi de YouGov, societat internacional d’estudi de mercats, elaborat durant el 2019, “la premsa de proximitat és la font més fiable de notícies locals, molt per davant dels motors de cerca i les xarxes socials”. I diu més, aquest estudi: “Els periòdics locals són els que més confiança mereixen de totes les altres fonts, per davant de la televisió comercial local i la ràdio comercial local (ambdós el 73%), els motors de cerca (43%), les xarxes socials (22%) i altres llocs web (39%)”. Però aquestes dades ofereixen, a més, una sorpresa: la vàlua de la investigació que realitzen. Paraula major, in-ves-ti-ga-ció!

No és pas una novetat que la premsa local i comarcal ha treballat sempre la investigació, amb resultats esplèndids que han ajudat –i ajuden– a comprendre millor la història o determinats fets d’una comarca o vila. Fins i tot, l’ACPC convoca des de fa deu anys el Premi de Recerca Premsa Comarcal, dirigit als doctorands de Comunicació. És un fet, doncs, que el periodisme d’investigació és una més de les virtuts de l’anomenada premsa de proximitat, la “de casa”.

Una bona prova del que escrit la trobem en un treball del periodista local Pere Font Grasa, que m’acaba d’arribar. En Font ha estat un periodista de cap a peus des de ben jovenet. Durant anys fou peça imprescindible a Diari de Sabadell, on va arribar a ser redactor en cap i accionista de la seva editora. Després va ajudar a néixer Ràdio 4, però sense deixar mai el periodisme local, ara des de La Vall de Verç, la revista de l’Ateneu de Sant Just Desvern. Fins a la seva jubilació havia estat professor a la UAB.

El periodisme d’investigació que sempre ha agradat tant a Font Grasa, i que practicava a la ràdio i en l’edició de llibres d’història local, li ha fet immergir-se en la figura i l’obra de Francesc Monràs Ustrell, home que de dependent passà a convertir-se en banquer. L’autor, com ell mateix reconeix a la conclusió del seu treball, estima que el relat que ha escrit sobre Monràs és “un xic massa periodístic”, i això no és pas un defecte sinó un valor. Com hauria d’escriure un periodista una investigació si no és amb estil periodístic? En Font no és ni un historiador, ni un sociòleg, ni un novel·lista, certament. Però en Font ha fet un llibre periodístic cent per cent sobre l’obra, figura, trajectòria i estela de Francesc Monràs.

Pere Font ens recorda en el seu llibre que “des del 26 d’abril de 1926 han transcorregut 93 anys plenament satisfactoris del Banc de Sabadell (ara Banc Sabadell) que és viu gràcies al fit disruptiu de Francesc Monràs Ustrell i els seus agosarats companys d’incipient professió bancària”.

El llibre Francesc Monràs Ustrell que ha escrit Pere Font és doncs una mostra palpable i exemplar del periodisme d’investigació que fan els periodistes de proximitat. Perquè el periodisme d’investigació que es fa des de la premsa local i comarcal reflecteix un treball que és substancialment el producte de la pròpia iniciativa del periodista, que s’esforça a descobrir fets o dades que algú tracta de guardar en secret; tractant assumptes d’importància per a l’audiència del mitjà. I com diu el professor Francisco M. Casals, de la Universitat Francisco de Vitoria, “una investigació periodística ha de donar informació exacta i ben documentada, a més de ben escrita i pròpiament presentada, amb un seguiment postpublicació inclòs”.

Que la premsa comarcal i local no perdi aquest esperit de bussejar fins al fons. El periodisme d’investigació és, com deia més amunt, la tasca de mostrar qüestions que no es coneixen prou o s’han intentat amagar, tant si aquesta ocultació ha estat de manera deliberada per algú en una posició de poder, com si ha estat de manera accidental, darrere oceans de dades o circumstàncies que en dificulten la comprensió.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.