L’estratègia política contra la llengua catalana que estan impulsant PP i Vox al País Valencià i les Illes Balears té una derivada en l’àmbit audiovisual. Amb l’embolcall, amb cinteta inclosa, de “modernitzar” l’actual estructura de la ràdio i la televisió públiques valencianes, es pretén amb la proposta de nova llei que s’ha presentat fa poc fer una involució interna en tota regla. Que el nou ens tingui una cúpula escollida per majoria simple de les Corts Valencianes, i que aquesta intervingui en dues qüestions clau: decidir sobre el funcionament de la redacció d’informatius i substituir l’actual llibre d’estil de la casa, producte d’importants consensos interns i externs. Un nou text que, sense por a equivocar-me, justificarà que À Punt deixi de ser una televisió en valencià per passar a practicar una mena d’esguerro de bilingüismo bien entendido, que alguns voldrien també per a una televisió situada al nord de la Sénia.
El sistema de nomenament dels càrrecs de l’actual Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació que es vol ara suprimir, implica la participació de diverses institucions i té com a objectiu ampliar la seva pluralitat. Una d’elles, el Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana, perdrà competències en la proposta de contrareforma legislativa, amb el risc d’acabar sent un organisme residual. Parlo d’una autoritat audiovisual que, cal destacar-ho aquí, va tenir un paper clau en la defensa que va fer l’anterior govern valencià per a la presència de quotes i garanties lingüístiques en l’actual llei estatal de l’audiovisual; tot i que tímida i més que discreta.
I, lògicament, l’escenari de retallades pressupostàries és a l’horitzó, fet que situaria la televisió pública valenciana en una molt delicada situació, ja que aquesta va iniciar una segona etapa, després del tancament de RTVV, amb un finançament allunyat d’allò que necessitaria per esdevenir una proposta audiovisual competitiva per a l’audiència del País Valencià. Un “sí, però…” que el Govern del Botànic I i II va practicar en altres qüestions cabdals, com el necessari impuls lingüístic a les escoles. Un panorama que fa témer que la dinàmica, ben positiva, de col·laboració amb IB3 i TV3 en l’impuls de coproduccions conjuntes de tots aquests darrers anys pugui veure’s estroncada.
“L’escenari de retallades pressupostàries és a l’horitzó, fet que situaria la televisió pública valenciana en una molt delicada situació”
Hi ha altres decisions contràries als interessos del sector audiovisual del País Valencià. Una de molt significativa ha estat el trencament de relacions amb l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual (AVAV), que ha significat la supressió de la subvenció dels seus premis anuals, que en les seves darreres gales havien portat el nom del cineasta Berlanga. L’AVAV ha anunciat que està treballant per garantir la seva continuïtat, però no podran portar el nom de la darrera edició ni pensar en una gran gala, malgrat el demostrat dinamisme de l’entitat, que compta amb prop de 400 acadèmics. Un altre efecte negatiu d’aquesta tallada d’aixeta és el tancament de gloVAL, una oficina tècnica de promoció exterior de la producció audiovisual valenciana, gestionada per l’AVAV, que tot just començava a moure’s pels mercats internacionals.
Com a dada positiva, però, cal comptar amb la continuïtat d’una iniciativa molt encertada de l’anterior direcció de l’Institut Valencià de Cultura: el ProMercat, un espai de trobada professional de l’audiovisual valencià, que dedica un dels seus tres dies de cada edició anual a la dinamització de coproduccions en català (valencià), amb la participació de TV3 i IB3 i de les associacions de productors catalans i balears, a més de l’Institut Català de les Empreses Culturals. En la seva tercera i darrera edició, el juny del 2023, vaig poder constatar la qualitat i creativitat de les propostes de sèries, films i documentals que s’hi van presentar, així com l’excel·lent clima de treball i col·laboració entre els assistents que presidí tota la jornada. Veurem enguany –amb el millor dels desitjos– com es desenvolupa.
PS. Parlant de lleis de l’audiovisual. Amb la convocatòria anticipada d’eleccions, el text que havia presentat el Govern català al Parlament l’any passat, se’n va a la paperera. Si les coses es reprenen amb una certa rapidesa per part del futur executiu, podríem substituir la llei vigent des de fa 20 anys, 20!, després de la seva aprovació, set anys després de la darrera Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual, i tres després de la llei estatal. Pas mal!
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
