Aquest mes de juny TV3 ha estrenat una altra sèrie d’IB3. Pep se suma a la molt interessant Mai neva a ciutat que, malauradament, no va tenir l’èxit que es mereixia i que sí ha obtingut a les Illes, on ja s’ha emès la tercera temporada. De retruc, À Punt ha estrenat –amb bons resultats d’audiència– la primera temporada de Les de l’hoquei. Si aquestes serien les principals novetats pel que fa a l’intercanvi de continguts de ficció, aviat hi haurà algun nou programa produït conjuntament, seguint el fil del concurs musical No perdis el compàs! o el més recent Favorits, dedicat al món d’internet. De fets puntuals, com l’emissió de la primera temporada del programa d’humor Autoindefinits de Canal 9 per TV3, en un ja llunyà 2005, hem arribat a una dinàmica de col·laboracions entre les tres grans televisions en català que ja és tot menys anecdòtica. Una dinàmica sens dubte complexa, tenint en compte les importants diferències de model, de volum pressupostari i de tradició en les relacions amb les empreses productores de cada territori.

Fa uns anys, en una conversa amb dos productors valencians, em van traslladar la greu problemàtica que patien per una absurda disposició del desaparegut Canal 9. Eren els temps de Francisco Camps a la presidència de la Generalitat Valenciana i des de RTVV només es contemplaven coproduccions amb altres televisions… si la llengua original era el castellà. Que no pogués ser en català/valencià esdevenia un obstacle directe a poder comptar amb TV3 i, de retruc, tancava les portes a les productores valencianes a aixecar projectes tan interessants com les TV movies mitjançant acords amb productores catalanes, en tant que precisen d’uns pressupostos que no són pas petits. Un format aquest, el de les pel·lícules per a televisió, en el qual TV3 hi ha apostat històricament.

Ja sigui per ple convenciment o per pur pragmatisme, la col·laboració en produccions de programes, sèries o TV movies, haurà d’avançar necessàriament en benefici de totes tres televisions i, per tant, del seu paper estratègic en l’espai de cultura i comunicació en llengua catalana. Las dinàmiques de cooperació s’estan accelerant arreu, fins i tot entre operadors que competeixen entre ells per l’audiència; entesa l’audiència audiovisual en el seu conjunt, no només entre els canals de la TDT. Tenim un exemple de primer ordre amb la constitució de la productora Buendía Estudios, participada a parts iguals per Telefónica i Atresmedia. Tant de bo en sortissin aviat acords adreçats a l’oferta infantil entre TV3, IB3 i À Punt… i de pas que la reciprocitat televisiva pendent es materialitzi d’una vegada.

6 milions per salvar la propera temporada de TV3

El recent acord entre la CCMA i el Departament de Cultura permetrà mobilitzar sis milions d’euros per a coproduccions i produccions associades que s’emetran, bàsicament, durant la propera temporada de TV3. No és el primer cop que el Govern destina partides extraordinàries per a una ‘Corpo’ que arriba a les portes de l’estiu amb la caixa buida.

A les retallades pressupostàries de fa uns anys se li ha sumat un continuat descens publicitari, del qual les maniobres oligopòliques del tàndem Atresmedia-Mediaset en són una bona causa, tot i que no pas l’única. El resultat és que, un cop descomptada la despesa corrent de TV3, Catalunya Ràdio i els serveis corporatius, queda una quantitat curta, clarament insuficient, per invertir en produccions de ficció i d’altres. Uns continguts claus per a la competitivitat de TV3 davant una oferta que creix fora de l’oferta televisiva convencional, però que es veu per la mateixa pantalla del menjador de casa… i també al mòbil.

Aquests diners, a més, arriben en un moment especialment difícil per al sector de la producció independent. A banda de la paralització de rodatges per la pandèmia, arrossega un llarg període d’escassos recursos de suport institucional. Recursos que no han pogut ser incrementats de forma substancial per culpa d’un Tribunal Constitucional que va vetar l’impost a les operadores d’internet que havia aprovat el Parlament. Una “taxa audiovisual” a la qual, cal recordar-ho, cap diputat va votar-hi en contra. Ni un.

Finalment, gràcies a què el Govern disposa enguany d’uns pressupostos que ja no són prorrogats, l’ICEC ha pogut dotar les línies de suport a l’audiovisual amb una quantitat que quasi supera en 6 milions la xifra de l’any passat. La suma de tots aquests diners serviran perquè la indústria audiovisual catalana tingui un respir, però queden lluny de les xifres necessàries per trencar la dinàmica de pèrdua de pes davant Madrid.

Tornant a la convocatòria de projectes que ha fet la CCMA amb aquests 6 milions, tot i que el ventall de gèneres i productes és molt ampli, les necessitats de comptar amb ficció a la graella 2020-2021 de TV3, i uns terminis de lliurament de les produccions molt curts –el 30 d’abril del 2021 però millor si es lliuren abans no acabi el 2020– fan pensar que els grans beneficiaris seran les sèries de ficció i els programes d’entreteniment.

Amb tot plegat, cal celebrar aquests dos fets. I si la dita assenyala que no n’hi ha dues sense tres, esperem aviat una altra bona notícia.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.