El passat mes de gener, el canal de televisió francòfon (o ja podríem anomenar-lo plataforma) TV5 va festejar el seu 40è aniversari amb tota mena de celebracions i emissions especials, des de París a Papeete, passant per Montreal, Caiena o Kinshasa. Al llarg d’aquests 40 anys, TV5 –sostinguda conjuntament per societats audiovisuals públiques de França, Bèlgica, Suïssa, Canadà, Quebec i del Principat de Mònaco– s’ha situat com una de les tres xarxes mundials de televisió, amb desenes de milions d’espectadors al llarg dels cinc continents.
Difosa en francès, subtitulada a més de 13 idiomes i eina d’ensenyament d’aquest idioma, TV5 emet via hertziana, per satèl·lit, per cable i a través d’internet. Actualment, arriba a més de 421 milions de llars a més de 200 països i regions, i es pot trobar a hotels, serveis de cable i plataformes de continguts d’arreu del planeta. Ara, aquest entramat televisiu emet una desena de senyals diferents, entre d’altres TV5Monde France-Belgique-Suisse, TV5Monde Europe, TV5 Québec-Canada, TV5Monde Afrique, TV5Monde Amérique Latine, TV5Monde Asie-Pacifique, TV5Monde États-Unis, TV5Monde Maghreb-Orient.
La celebració d’aquest aniversari contrasta amb el silenci més absolut que va tenir el cinquè aniversari de la posada en marxa del canal digital Bon Dia TV, la plataforma de continguts audiovisuals de caràcter social i cultural impulsada per la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Setmanes després d’aquesta data assenyalada, ni propis ni estranys han escrit una sola línia sobre aquesta iniciativa que, igual que TV5, podria ser una fórmula d’èxit. Evidentment, si hom cregués realment en el projecte.
“Bon Dia TV és un canal de televisió directament menystingut funcionalment pels seus propis fundadors”
La idea de fer una mena de TV5 (o potser més a imatge de la BVN neerlandesa) fent col·laboració entre les organitzacions audiovisuals de les comunitats catalanoparlants era quelcom que, amb la competència ferotge i la més que evident pèrdua de parlants de català, és una qüestió de pura supervivència. En un moment de consum global de televisió gràcies a les plataformes internacionals, un canal –una bona plataforma– que tingués una mica les coses clares i ho fes bé podria arribar a una audiència potencial de més de 14 milions de persones. Això podria augmentar el finançament de projectes i es podrien subtitular –almenys– en castellà, francès i anglès.
Avui dia, però, Bon Dia TV és un canal de televisió directament menystingut funcionalment pels seus propis fundadors i, pel que fa a À Punt, ja s’ha anunciat que el Govern de PP-Vox al País Valencià no contribuirà al funcionament d’aquest canal digital. Els tres organismes, però, tampoc s’han preocupat al llarg d’aquests anys de fer una trista pàgina web pel canal o teixir noves aliances, siguin internes o externes, per dotar de major, més variat i millor contingut. La Xarxa Audiovisual Local, Ràdio i Televisió d’Andorra o France 3 Occitània podrien ser institucions que, a banda de donar un impuls tant en continguts com en l’àmbit econòmic, participessin de manera entusiasta.
Es desaprofita, doncs, una eina que podria ser, no només una plataforma d’informació i entreteniment de qualitat que podria captar l’interès d’una audiència global i contribuir a la projecció internacional de la cultura catalana, sinó –sobretot– una de les rares eines que podrien ajudar més a l’audiovisual català. L’interès, certament, és nul vist com s’ha commemorat el cinquè aniversari. Una llàstima.
Josep Solano, corresponsal d’El Punt Avui a l’Àsia i al Pacífic.
