Les principals característiques del nou entorn digital són la multiplicació exponencial de l’oferta i el canvi d’hàbits de consum audiovisual. Aquest nou escenari comunicatiu presenta òbviament molts avantatges, però també importants reptes.
Per una banda, els ciutadans poden disposar de serveis d’entreteniment en línia amb una oferta molt àmplia i global, i amb la llibertat d’elegir el què i el quan. Un avantatge evident. Però cal tenir en compte que, normalment, aquesta oferta audiovisual està servida principalment per plataformes massives gestionades des dels Estats Units, en les quals la presència de continguts i de produccions europees, catalanes i en llengua catalana és residual.
En aquest nou entorn, la pregunta clau és com es garanteix el servei públic audiovisual i quina és la seva funció. Una primera resposta la trobem en els reptes que ha comportat la pandèmia. Crec que la crisi sanitària ha tibat al màxim les costures de la societat i ens ha mostrat, com passa en qualsevol crisi, quins són els valors essencials que cal preservar. Quan, fa poc més d’un any, es va declarar l’estat d’alarma i es va iniciar el confinament, el consum audiovisual es va disparar. En el cas de Catalunya fins a un 38%. Però el més significatiu va ser que la ciutadania va elegir prioritàriament els mitjans públics, segons un informe de l’European Broadcasting Union (EBU) referit a 18 països.
Així doncs, en una situació d’incertesa màxima, la ciutadania va elegir els mitjans públics per rebre informació contrastada i fiable. A partir d’aquesta constatació, que el servei públic audiovisual és, sens dubte, el referent informatiu en moments de crisi, cal definir en quin sentit s’ha d’orientar.
Els mitjans públics, tal com estableix el nou mandat marc, han de generar valor per la ciutadania i per la societat: valor democràtic, valor cultural, valor social, valor econòmic i valor tecnològic.
Han de posar en el centre de la seva activitat el ciutadà. I per tant, han de focalitzar-se en escoltar la ciutadania i en satisfer les seves necessitats. Han de ser un element bàsic perquè les persones estiguin degudament informades i siguin crítiques. I han d’assegurar en la seva oferta informativa el pluralisme i la diversitat. Perquè el servei públic audiovisual és un element essencial en la lluita contra la desinformació present avui en la nostra societat.
Avui, la tecnologia cultural amb més impacte social la trobem en el sector audiovisual. Conseqüentment, el servei públic audiovisual és un motor cultural extraordinàriament potent i hauria de difondre continguts culturals de qualitat, adreçats a tots els públics i alhora fer difusió del coneixement i el saber en el seu sentit més ampli.
Cal ser conscient que, en un país de les dimensions de Catalunya, el mercat no garanteix la provisió de continguts en la llengua pròpia en totes les plataformes de distribució. Històricament, la CCMA ha suplert aquestes mancances. Però amb el nou panorama audiovisual caldrà un major esforç en aquest àmbit per continuar prestant aquesta funció imprescindible de difusió de continguts en la llengua catalana.
Alhora, la CCMA ha de fer una aposta decidida per la transformació digital, per tal d’incrementar la participació i la interacció amb la ciutadania i fomentar les relacions horitzontals entre les persones, amb el valor social de crear comunitat.
El servei públic audiovisual té també un impacte fonamental en l’economia d’un país. La CCMA continua sent el motor del sector audiovisual, del teixit industrial del nostre país en l’àmbit de la producció. Ara bé, la crisi econòmica i el nou ecosistema audiovisual han posat en qüestió aquesta funció d’impuls de l’audiovisual català.
Per fer front als reptes plantejats, crec que el Llibre blanc de l’audiovisual, que ha suscitat un gran consens, proposa les mesures més adequades encaminades a reforçar i fer sostenible el servei públic audiovisual català, i més concretament la CCMA. En aquest sentit, equiparar el finançament de la CCMA al mateix nivell que la mitjana de països europeus, de dimensions similars al nostre, es presenta com un requisit indispensable per a la sostenibilitat de la Corporació per tal que pugui donar adequada resposta a les missions de servei públic que té encomanades pel Parlament de Catalunya. Un augment de 17,7 euros per persona i any ens equipararia a països i territoris europeus com Àustria, Dinamarca i Flandes, que disposen d’un servei públic audiovisual competitiu.
El compromís ha de ser que aquesta major aportació hauria de dedicar-se en exclusiva a dues finalitats. En primer lloc a continguts, continguts adreçats al gran públic i de manera especial a la ficció, entre d’altres. També, i molt important, a continguts adreçats a un públic infantil i juvenil, que és el que està desertant majoritàriament de la televisió pública tradicional. En segon lloc, a la creació d’una plataforma digital, de col·laboració público-privada, oberta a tot el contingut propi de la CCMA, de les televisions locals, i naturalment també de les productores audiovisuals de Catalunya. Aquesta plataforma digital esdevé indispensable per poder competir en el panorama actual dels serveis televisius a petició.
Finalment, és necessari l’elaboració d’un pla estratègic per reforçar la CCMA, i encarar la seva reorganització i adaptació als reptes derivats del nou ecosistema digital i audiovisual.
El servei públic audiovisual és avui un servei essencial per a la nostra societat. I cal afrontar amb urgència els reptes que té plantejats si volem que ho continuï sent. Com a garantia d’una societat més informada, més crítica, més avançada tecnològicament, i per suposat, més lliure.
Roger Loppacher, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
