Fa unes setmanes que RTVE ha deixat definitivament enrere el llarg període d’emissions en proves en ultra alta definició i ja emet simultàniament el seu primer canal en UHDTV. Un canal que, potencialment, treu tot el suc de les enormes possibilitats que ofereixen les pantalles 4K domèstiques, sempre que no siguin les de molt baix preu i que es disposi d’una barra de so o un equip similar de qualitat: so envoltant Dolby Atmos i imatge millorada en colors i contrast amb la tecnologia HDR… Tot i que en qualsevol aparell a la venda de més de 40 polsades es pot gaudir d’una molt bona experiència.
Els orígens d’aquest canal de TVE els trobem a Barcelona, en una prova pilot que es va poder veure al Mobile World Congress de 2013, amb la participació de Cellnex (llavors Abertis Telecom). Darrere d’aquesta pionera iniciativa tenim un nom: Pere Vila, qui ara presideix l’associació estatal d’empreses i mitjans que està impulsant aquesta tecnologia audiovisual, UHD Spain, integrada per tres socis catalans: la CCMA, Mediapro i l’abans citat Cellnex.
Aquesta nova oferta, ja normalitzada, de RTVE ha estat possible pel fet que té dos múltiplexs per emetre els canals ja existents, tots ara en alta definició, a més d’aquest. I aquesta dada em sembla molt rellevant per tornar a parlar d’un tema irresolt des de fa mesos: què fem amb segon MUX català, després del tancament, definitiu del tot, de 8tv?
Fa uns mesos ja vaig proposar en un article que aquest passés a ser gestionat per la CCMA com a única via factible per tornar a tenir-lo en funcionament. Allà plantejava posar-hi en marxa canals temàtics de baix cost en català, que s’adrecessin a nínxols d’audiències que, en molts casos, sí que tenen oferta, però en castellà. En els primers temps de la TDT es va arribar a fer una proposta en aquesta línia, però la casa no es va decidir a explorar-la, lamentablement. Anys després es va cometre un segon error, encara més greu: tancar el 3XL. Ara, afegeixo una altra proposta a aquesta, que podria ser complementària o alternativa: impulsar un canal en UHD. Per què no?
Sigui quin sigui, l’ús o usos als quals es destinés aquest MUX, això voldria dir invertir-hi diners, començant pels costos d’emissió. És evident. Però suposaria ampliar l’oferta de continguts en català gratuïts i d’accés universal. I per als que diuen que la TDT ja és el passat i que no cal pensar-hi gaire, només una pregunta: i llavors, per què ningú –ningú amb dos dits de seny– s’ha plantejat que Eufòria no formi part de la graella de TV3?
No fer res, no prendre cap decisió, és cridar al mal temps i que un dia, no necessàriament llunyà, algú a Madrid digui: “Ah! Catalunya no fa servir un MUX, amb tota l’escassedat d’espai radiolèctric que tenim per a les emissions televisives? Cap problema. Ja ens en fem càrrec nosaltres”. I després tot seran plor i laments. Per tant, no badem. En tot cas ara, fins ben passat el 12 de mig, tindrem uns mesos al davant on qüestions importants com aquesta restaran dins d’un calaix.
La UHDTV: un nou atractiu per a una TDT assetjada per les OTT
Els nostres veïns del nord fa temps que han apostat per la UHDTV de forma ordenada i estratègica. Com a primer moviment, van fer el pas de l’estàndard d’emissió a la seva segona versió, el DVB-T2, que permet una millor eficiència de l’espai radioelèctric. Això, més l’adopció del codi de compressió de senyals més avançat, HEVC, són els dos elements indispensables per encabir en la mateixa franja de freqüències –i són molt limitades– uns canals que necessiten transmetre moltes dades com són els de la UHDTV.
Un pas que l’Estat espanyol no s’ha plantejat fer encara, mentre que bona part d’Europa ja ho ha fet, seguint el camí iniciat per Alemanya fa més de vuit anys. Fora del nostre continent, països que van adoptar el sistema europeu d’emissions de la televisió digital, com és un cas que conec molt directament, Colòmbia, van decidir encertadament que la seva transició a la TDT es fes amb una xarxa d’emissors que treballarien des d’un bon principi amb l’estàndard DVB-T2. Aquí, aquest canvi no ha estat previst en cap de les planificacions tècniques que han estat aprovant els governs espanyols des d’abans de la ja llunyana apagada analògica; ni tan sols pel que fa a un calendari estimatiu. Fa deu anys, ja vaig escriure sobre l’interès, interès públic, que la TDT a l’Estat espanyol avancés per aquí.
Tornant a l’Estat francès, fa ben poc els dos primers canals de la seva corporació pública, France 2 i France 3, s’han començat a emetre també en UHD. Com deia abans, aquest procés ha estat estratègic per promoure que, quan engeguessin els primers canals UHD, el parc de televisions domèstiques fos ja majoritàriament de pantalles equipades per treballar amb els estàndards d’emissió de senyal i compressió de la UHDTV. El catalitzador ha estat la pròxima celebració dels Jocs Olímpics de París, que es podran veure íntegrament en 4K. Un bon motiu per a moltes llars per renovar la pantalla del menjador, si aquesta ja tenia uns quants anys a l’esquena. En un procés una mica similar, el recent pas de tots els canals de la TDT a l’alta definició s’ha produït quan la immensa majoria de pantalles de televisió de l’Estat espanyol tenien incorporada la tecnologia necessària per poder-la veure. Amb aquesta tranquil·litat que gairebé ningú deixaria de veure la tele, s’entén perfectament que TV3 hagués optat per avançar el pas de tota la seva oferta a l’alta definició un mes abans del termini fixat.
Tornant al 4K, TV3 ja va realitzar unes emissions en proves d’UHDTV fa poc més d’un any, amb el concert d’Eufòria al Palau Sant Jordi. Avançar per aquí no deixaria de ser una lògica continuació de la llarga trajectòria de la casa com a capdavantera en l’ús de les noves tecnologies audiovisuals. Fa 30 anys fou de les poques televisions europees que participà en les emissions pilot del PAL+, una quasi alta definició en plena època de les emissions encara analògiques. I, una dècada més tard, apostava per les emissions en HD a la naixent TDT i posava en marxa la seva plataforma en línia, el 3alacarta. Sí, per als ‘despistats’: fa 20 anys TV3 ja tenia una OTT pròpia, un abans que nasqués YouTube.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
