La sèrie El Faro, cruïlla de camins l’emeten les televisions gallega, asturiana i extremenya. Perfecte. TV3 també. És aquí on vull anar. Durant les tardes d’estiu, TV3 ha programat sèries policíaques amb personatges femenins valents, intel·ligents, amb coratge, sense pors (o amb poques pors), en condicions d’igualtat amb els companys, amics, parelles, superiors. Parlo de Julie Lescaut o Boulevard du Palais, amb tocs filosòfics i tot sobre la vida i la mort.
De cop i volta, El Faro, cruïlla de camins. Cop de puny a l’estómac. Dones ploraneres per qualsevol cosa, mantingudes, submises al marit. “No té sentit fer-se il·lusions amb coses impossibles” diu una dona que només vol estudiar. La feina d’algunes és només anar de compres. Una empresària s’intenta suïcidar perquè un home no vol una relació seriosa amb ella. Una mare a qui li segresten la criatura es queda a casa de braços plegats, esperant la vènia, seguint els consells del seu marit.
Mireu, responsables de programació de TV3, si El Faro estigués ambientada al segle XIX no diria pas res. Però aquesta gent té mòbil! És un guió ‘actual’, teòricament. Doncs jo sento vergonya aliena quan miro la sèrie i penso en els models de dona que ofereix. Patètic!
La seguiré veient per comprovar fins on arriba aquest guió i confiant veure-la desaparèixer de la programació de ‘la nostra’ el més aviat possible, en benefici de la salut mental de les noies i els nois d’aquest nou país. Un país generat des de la igualtat d’oportunitats, respectant les diferències i sense caure en estereotips reaccionaris i masclistes, propis d’altres èpoques.
Rosa Vendrell Miret. Comunicadora, escriptora i dinamitzadora cultural.
