Els editors i propietaris catalans de mitjans de proximitat són un exemple per a alguns països europeus. Un grup d’estudiosos intenten comparar el periodisme de proximitat que es fa a Catalunya amb el dels països escandinaus, Alemanya i el Canadà. Hi ha distàncies, perquè les idiosincràsies i els mètodes difereixen, però veritablement la fortalesa d’aquesta mena de comunicar és semblant.

Salvant, doncs, trets diferencials de forma, però no de fons, és saludable saber que està en marxa un projecte internacional que investiga com les aplicacions d’intel·ligència artificial poden donar suport als mitjans de comunicació locals. La intenció és ajudar a puguin tractar millor els problemes econòmics als quals s’enfronten alhora que compleixen les seves responsabilitats socio-ètiques. És a dir, s’ha iniciat un camí cap a una IA responsable per al periodisme de proximitat.

Aquest projecte reuneix investigadors internacionals d’Alemanya, Països Baixos i Noruega per esbrinar i desenvolupar aplicacions basades en IA per al periodisme local.

Interdisciplinari per disseny, l’equip de recerca col·laboratiu prové dels camps acadèmics de la comunicació computacional i la lingüística, la gestió dels mitjans i l’economia, el dret de la IA i l’ètica, de les universitats de Munic i Berlín (Alemanya), Amsterdam i Groningen (Països Baixos), i Stavanger (Noruega), a més d’algunes fundacions com la Volkswagen.

Un dels grans reptes que afronta avui el periodisme rau en el col·lapse de la provisió de notícies locals. Nord-amèrica, per exemple, ho està plorant. Això està tenint conseqüències greus per a moltes comunitats locals i, de manera més àmplia, per a les societats democràtiques.

Tenim elements suficients a les mans per poder afirmar que les aplicacions d’intel·ligència artificial per a diverses activitats al llarg de la cadena de valor de les notícies poden oferir oportunitats als mitjans locals per afrontar millor els seus nombrosos reptes. No obstant això, les aplicacions d’IA en el periodisme de proximitat també haurien de tenir responsabilitats; és a dir, no només haurien d’augmentar l’eficiència econòmica, sinó que també haurien de contribuir al paper obert i proper dels mitjans locals en la societat adherint-se als valors professionals i als estàndards ètics que citava abans.

“Faran bé les associacions catalanes de mitjans de proximitat d’estar atents al resultat d’aquest interessantíssim projecte”

Sovint hem d’esmentar els problemes econòmics que han d’afrontar els mitjans de comunicació locals. És un problema creixent des de la crisi del 2008, mireu si en fa d’anys. Partint d’aquesta dificultat, aquest projecte investiga com les aplicacions d’IA poden donar suport a les redaccions locals en la recerca, creació i distribució de notícies.

Ara bé, per raons de responsabilitat social, les aplicacions d’IA al periodisme no només haurien d’augmentar l’eficiència econòmica, sinó que també haurien de “contribuir al paper democràtic dels mitjans locals en la societat adherint-se als valors professionals i als estàndards ètics”, com indica el preàmbul del projecte. Podríem afegir que també haurien de garantir la diversitat de l’exposició de notícies, de manera que s’ajusti tant a les missions editorials com als models de negoci dels mitjans locals.

En aquest context, i amb l’escassa implantació d’IA responsable per part d’aquests mitjans, el projecte internacional i interdisciplinari que comento perseguirà quatre objectius principals:

  1. Realització de diversos projectes de design thinking en col·laboració amb editors de mitjans locals a Alemanya per desenvolupar i avaluar prototips d’aplicacions d’IA responsables.
  2. Investigar els processos d’innovació durant els projectes de design thinking per analitzar les condicions intraorganitzacionals que faciliten o restringeixen la IA responsable.
  3. Realització d’estudis comparatius internacionals per investigar les condicions interorganitzacionals (és a dir, ecosistemes d’IA) i socials (finançament dels mitjans de comunicació i governança dels mitjans) que faciliten o restringeixen la IA responsable.
  4. Desenvolupar i difondre les millors pràctiques i directrius per a una IA responsable en el periodisme local basant-se en les conclusions del projecte i en col·laboració amb socis de la indústria internacionals, nacionals i regionals.

Segons el professor Neil Thurman, de la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic, “la IA té el potencial de canviar radicalment i beneficiar el periodisme local, que, al seu torn, continua sent una condició important per al funcionament de les societats democràtiques. Per tant, aquest projecte pretén fer una aportació significativa i duradora”.

Els socis del projecte Cap a una IA responsable per al periodisme local afirmen que les conclusions informaran sobre com les aplicacions responsables d’intel·ligència artificial poden ajudar el periodisme local i el seu paper democràtic en la societat. Més concretament, el projecte proporcionarà informació sobre quines condicions intraorganitzacionals, interorganitzatives i socials (que formen part dels objectius) poden facilitar una IA responsable en el periodisme local i ajudar a establir les millors pràctiques i una guia ètica.

Actualment, els organismes reguladors i d’autoregulació en l’àmbit europeu estan creant els marcs de governança de la IA del futur. Aquesta recerca d’investigadors internacionals també informarà dels processos esmentats des de la perspectiva del periodisme i els mitjans de comunicació. En conseqüència, a partir de les conclusions que es facin públiques es donarà forma activa a les condicions per facilitar la IA responsable en el periodisme de proximitat mitjançant l’intercanvi de coneixement i la defensa de l’ètica de la IA. Una gran aportació, sens dubte.

Faran bé les associacions catalanes de mitjans de proximitat d’estar atents al resultat d’aquest interessantíssim projecte.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram