El nou Govern valencià ha retallat indirectament el pressupost d’À Punt Mèdia en 11,5 milions d’euros per al 2024. El Projecte de llei de pressupostos aprovat per l’Executiu de PP i Vox preveu destinar 84 milions d’euros a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, 67 dels quals per a la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, l’empresa que gestiona À Punt. (La Llei de creació de la CVMC estableix l’aportació anual entre el 0,3 i el 0,6% del pressupost de la Generalitat.)
Amb tot, i a diferència de l’anterior Govern, no es contempla assumir el pagament de l’IVA no deduïble a l’Agència Tributària –en el conflicte que aquesta manté amb les radiotelevisions públiques–, i que el 2024 pujaria a 11,5 milions (1 de la CVMC i 10,5 d’À Punt). Així doncs, el consell rector de la Corporació ha decidit reservar aquesta quantitat a costa del pressupost d’À Punt.
Tampoc es preveu, com ja feia l’Executiu precedent, l’assumpció de l’IVA deduït dels anys 2016 a 2021 que reclama l’Agència Tributària, i que puja a 26,8 milions d’euros.
El consell rector demana que, en el període d’esmenes als pressupostos de la Generalitat, s’equiparin les condicions amb la de la resta de corporacions públiques d’altres comunitats autònomes on sí es preveu injectar els diners de l’IVA que reclama Hisenda.
Un conflicte pendent de resolució
El conflicte entre l’Agència Tributària i els governs autonòmics per l’IVA deduïble dels mitjans públics arrenca el 2014, abans fins i tot de la creació de la Corporació.
Respecte als 26,8 milions de l’IVA del període 2016-2021 que reclama Hisenda, la CVMC va presentar reclamacions economicoadministratives davant del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de la Comunitat Valenciana, per estar en desacord amb els criteris de liquidació aplicats, sense que fins ara hagi obtingut cap pronunciament al respecte. Així doncs, el conflicte no ha arribat a la via judicial.
El 2022 i el 2023, la CVMC i la SAMC van fer front al pagament corresponent de l’IVA no deduïble seguint “per prudència” el criteri de l’Agència Tributària, cosa que ha suposat en la pràctica un “infrafinançament”. Davant d’aquesta situació, la Generalitat va incloure en la Llei de pressupostos dels dos exercicis l’assumpció de “les majors obligacions tributàries sobrevingudes de la CVMC i de la SAMC” en cas d’una resolució negativa per part dels tribunals. Una previsió que també es recull en el contracte programa entre la CVMC i la Generalitat per al període 2021-2023.
Amb tot, la Corporació adverteix que això no es va acompanyar d’una fórmula concreta per a fer front a l’IVA no deduïble, cosa que ha generat “tensions de tresoreria” en els comptes del mitjà durant el 2022 i el 2023, les quals, remarca, “no són imputables a la gestió interna, ja que aquesta ha estat aprovada cada any pels diferents òrgans de fiscalització”.
Ara, davant de la “incertesa existent”, el consell rector de la CVMC, “per prudència i per responsabilitat en la gestió”, ha decidit destinar 11,5 milions del pressupost de 2024 al pagament de l’IVA no deduïble segons el criteri de l’Agència Tributària, rebaixant-los de la partida que fins ara se li havia assignat. L’objectiu és “evitar el risc de possibles sancions i establir un escenari futur amb més certesa que done seguretat a la cadena”, assenyala en un comunicat.
Les fórmules de la resta de mitjans autonòmics
La Corporació recorda que la situació per l’IVA en la qual està immersa À Punt no es dona en totes les televisions de la FORTA. En el cas de Catalunya, Illes Balears, Galícia, Canàries, Múrcia, Astúries i Castella-la Manxa, els respectius governs es fan càrrec de l’IVA no deduïble a través de diferents fórmules, com increments pressupostaris, pòlisses corporatives, aportacions econòmiques corrents addicionals o préstecs.
En el cas d’Andalusia i Madrid, es financen amb préstecs a curt termini per absorbir part del sobrecost, mentre que la televisió d’Aragó l’afronta a través de pòlisses de crèdit a curt termini amb entitats financeres.
Els canvis de criteri d’Hisenda
El conflicte es remunta al 2014, quan l’Agència Tributària va considerar que televisions i ràdios públiques només podien deduir-se l’IVA per la seva activitat comercial i no pels ingressos que reben via pressupostos dels respectius governs autonòmics. Fins aleshores, els mitjans es deduïen l’impost complet.
El 2015, però, va entrar en vigor una nova llei de l’IVA que canviava el criteri. S’establia que les corporacions podien deduir-se l’IVA de la pràctica totalitat de les seves despeses, però l’Agència va aplicar el criteri mitjançant el qual cal repercutir l’IVA a les subvencions rebudes.
El 2017, com a conseqüència d’una directiva europea, Hisenda va tornar al criteri de 2014 limitant la deducció de l’IVA.
El conflicte ha suposat la interposició de nombrosos recursos i l’inici de litigis de les corporacions públiques contra aquestes resolucions d’Hisenda, que en primera instància haurà de resoldre el Tribunal Econòmic Administratiu Central. Cal recordar que, el 2018, el TEAC ja va donar la raó a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per la deducció de la totalitat de l’IVA del 2012 al 2014.
