La Unió de Periodistes Valencians ha publicat l’informe El tractament del suïcidi en els mitjans de comunicació de la Comunitat Valenciana (2018-2021), el qual mostra l’evolució sobre la cobertura mediàtica en aquest àmbit, i proposa recomanacions, claus i recursos per a l’hora d’informar-ne. Les seves autores són les periodistes Cristina Martínez Vallier i Marina Gordillo Sánchez, en el marc de la vuitena edició de la beca d’investigació periodística Emili Gisbert.
En la presentació del treball, dimarts, el president de la Unió de Periodistes Valencians, Vicent Marco, va elogiar l’exhaustiva investigació realitzada per les autores, tot desitjant que el resultat final serveixi d’ajuda a professionals i mitjans de comunicació. Marco va destacar que, de la lectura de l’informe es desprèn que parlar del suïcidi sí és una bona idea, però que cal saber com fer-ho. “Si sense parlar del suïcidi no s’ha millorat la prevenció, potser fent-ho bé siga una manera d’aconseguir-ho”, va apuntar al respecte en l’acte celebrat al Col·legi Major Rector Peset de València.
Procés de desambiguació
A l’hora d’explicar el contingut del treball, Marina Gordillo va exposar que, durant els primers anys del segle XXI, els mitjans han passat del silenci a informar sobre el suïcidi, tot i que “persisteixen alguns dubtes i pors”. “En el període de temps analitzat en l’informe, hem constatat que cada vegada parlem més sobre el suïcidi i que, en general, ho fem bé. Sobretot, quan tenim temps i recursos per a elaborar peces que ajuden en la labor de prevenció”, afegia.
Amb tot, segons la periodista “cal fer un pas més, es necessita unificar criteris i involucrar a totes les institucions”, i que tots els actors “assumisquen el seu paper com a agents de prevenció”.
Per a Gordillo, la principal aportació del treball és “la introducció del concepte del procés de desambiguació, que és el que ens ajudarà a traure al suïcidi del ‘succés’ per a donar-li la seua pròpia agenda en els mitjans de comunicació”.
Les sis ‘W’
Per la seva part, Cristina Martínez va afirmar que ens trobem en un moment en què el suïcidi ha deixat de ser una cosa íntima per convertir-se en un moviment social que demana que es parli del tema per saber com enfrontar-s’hi. Així, va remarcar que la clàssica regla de les sis W no és vàlida per al tractament informatiu del suïcidi, perquè genera efecte contagi. Per això, l’informe ofereix “les sis W de la prevenció”, una forma de comunicar sobre la mort per suïcidi basada en els resultats de la investigació i el procés de desambiguació.
“S’explica a qui cal dirigir la informació perquè siga empàtica des del punt de partida, s’entén perquè els mitjans han de ser agents de prevenció i s’ofereixen propostes per a passar a l’acció. També es raona on cal compartir aquestes notícies, perquè, en conclusió, qualsevol moment és bo per a parlar sobre prevenció”, apuntava la periodista sobre aquesta reformulació.
“Anime als companys i companyes periodistes a trobar estratègies junts, a alfabetitzar al respecte, a formar-se i a consultar aquesta guia sempre que siga necessari, així com ajudar en la seua difusió”, reblava Martínez.
El treball proposa un conjunt de claus a l’hora d’abordar informativament el suïcidi:
No és notícia
• Els intents de suïcidi no són notícia.
• No s’ha de descriure el mètode ni el lloc, ni en el text ni en el material audiovisual.
• No s’han de difondre les cartes de comiat o notes de suïcidi.
• No s’han de simplificar les causes. La mort per suïcidi és multicausal i polièdrica.
• Cal comprovar que eixa informació no apareix en teletips o notes de premsa.
• En els casos en què la mort per suïcidi sigui d’una persona anònima, cal valorar, com a professionals de la comunicació amb empatia social, si eixa mort és notícia i si publicar-la pot comportar efecte contagi o dolor en familiars.
Sí que és notícia
• Alfabetització: derrocar mites, estigmes i biaixos. Difondre factors de protecció i risc, així com senyals.
• Context, efemèrides, enquestes, investigacions, campanyes institucionals, cultura.
• Quan el fet tingui interès públic: per tractar-se d’un personatge famós, estar relacionat amb una problemàtica social (sense simplificar) o comporti conseqüències públiques.
• Altaveu de testimonis i fonts científiques.
En qualsevol circumstància
• Cal incloure sempre recursos d’ajuda, en el primer paràgraf o com a destacat.
• S’ha d’aportar material audiovisual esperançador.
• El suïcidi pot aparèixer en el titular, sempre que el tractament informatiu sigui preventiu perquè ajuda a normalitzar este tipus de morts.
