Ricard Cobo del Prado (València, 1970) és el cap d’esports d’À Punt Mèdia. Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat CEU San Pablo de València, és un dels rostres per excel·lència de la televisió pública valenciana. Els seus inicis com a professional van ser a RNE València, i posteriorment va treballar a Canal 9 fins que va ser clausurada. Després va haver de reinventar-se, va doctorar-se en Comunicació Audiovisual i va exercir de docent en diverses universitats de la capital del Túria. A Comunicació 21, Cobo del Prado ens obre la porta de la redacció d’esports d’À Punt.
L’esport sempre ha estat un al·licient per a vostè. Fa uns anys es va doctorar amb la tesi El espectáculo futbolístico y la construcción de la realidad social. Què va explicar?
L’elaboració de la tesi va coincidir amb els anys d’èxits de la selecció espanyola de futbol. La tesi s’aborda amb l’anàlisi de la selecció espanyola com a referent social de tot un país; dels ‘clàssics’ Barça-Madrid i la seva repercussió; del model de la Lliga de Campions de futbol com a producte mediàtic; i del futbol com a espectacle de la societat.
Fa tres anys que dirigeix el departament d’esports de la televisió pública valenciana.
Sí, vaig rellevar Jordi Carrascosa, qui va haver de deixar el seu càrrec per motius personals. Tot i la seva marxa, des del primer dia hem mantingut viu el seu esperit a la redacció. Tinc la sort de comptar amb un equip –tant a la televisió com a la ràdio– que s’esforça moltíssim i que treballa amb absoluta llibertat. Som un equip que ens creiem la ràdio televisió pública valenciana. Malgrat els entrebancs, som conscients que un altaveu com aquest és imprescindible.
Què ha canviat a la redacció d’esports d’À Punt des que la dirigeixes?
[Somriu] No hauria de ser jo qui ho expliqui. El que puc dir és que he volgut canviar. He volgut donar més visibilitat a l’esport en valencià i democratitzar-lo, i oferir més continguts d’altres esports més enllà del futbol. No és fàcil, tenint en compte que À Punt només té un sol canal d’emissió. Però si d’una cosa em sento especialment satisfet és per l’aposta decidida per l’emissió d’esport femení.
En aquest cas, el Valencia Basket femení és l’equip de referència.
Fa cinc anys, À Punt va començar a emetre en línia els partits de l’equip femení de bàsquet del València amb els comentaris de l’exbasquetbolista Nacho Rodilla, qui té l’ADN de la televisió pública valenciana. Després del seguiment que estan tenint les transmissions del bàsquet femení, tenim el repte de fer el pas del servei en línia a l’emissió en televisió dels partits d’Eurolliga.
Ho teniu lligat?
No, encara. Estem en un procés de negociació, però que À Punt pugui oferir els partits d’Eurolliga fidelitzaria molt més l’audiència. Seria molt positiu arribar a un acord.
“No estic disposat a hipotecar aquesta cadena per oferir els partits de Champions. La nostra realitat és una altra”
Quins reptes us heu fixat per aquesta nova temporada?
Volem que À Punt sigui la finestra on l’esport valencià es vegi orgullosament reflectit. Apostem per la informació de proximitat explicada amb rigor, però sense renunciar a l’espectacle en el bon sentit. Volem que la nostra audiència tingui la certesa que en la radiotelevisió pública valenciana li explicarem allò que no trobarà en altres mitjans més enllà de la Comunitat Valenciana.
I la ràdio d’À Punt, quines novetats presenta?
En ràdio, Esports À Punt ha canviat de presentador, ara és Sergi Escrivà, i ha canviat d’horari (de 15 a 16 h), mentre que a la nit es manté Línia de fons (de 23 a 1 h) amb Gustavo Clemente. El cap de setmana, Des de la banda, dirigit per Jordi Sanchis, és l’essència esportiva de la ràdio. I tenim el repte de superar el miler d’hores de la temporada passada, gràcies a la incorporació de diferents col·laboradors que formen part de la borsa de treball de la casa.
Amb el futbol, les televisions associades a la FORTA van viure els millors anys amb l’emissió de la Champions League i d’un partit de lliga cada dissabte. Com se sobreviu sense aquests continguts tan llaminers?
Els drets televisius són una gran pedra a la sabata. Hem passat d’emetre la Champions League a haver de lluitar pels drets de partits de Primera Federació. Fa pocs dies hem aconseguit les imatges dels resums dels partits de lliga de Primera i Segona Divisió, i ara disposem d’un recull d’imatges imprescindibles per al nostre arxiu i a l’hora d’elaborar les informacions. Pot semblar una fita menor, però no ho és. Ens permetrà millorar molt més les informacions per a la nostra audiència.
Com a mitjà públic, la prioritat d’À Punt hauria de ser la cobertura de la informació esportiva del País Valencià i no pas d’altres esdeveniments d’abast estatal o internacional?
Sí, efectivament. Compro aquest discurs si després no m’exigeixen una audiència determinada. Els partits de Primera Federació no tenen la mateixa audiència, i això ho hem de tenir en compte. Però els hem d’oferir i els oferim, sí. M’encantaria que tant el Valencia CF com el Vila-real fossin equips de Champions League i emetre els seus partits a À Punt. Però no estic disposat a hipotecar aquesta cadena per oferir els partits de Champions. Hem de tocar de peus a terra, la nostra realitat és una altra.
“Els drets televisius són una gran pedra a la sabata per a les televisions autonòmiques”
À Punt cau en la temptació d’oferir una mirada més valencianocèntrica, i Castelló i Alacant queden una mica relegades en un segon lloc?
Segur que els telespectadors de Castelló i Alacant et diran que li prestem més atenció a València [somriu]. Puc assegurar que en tots els espais esportius intentem evitar-ho, amb la intenció d’abraçar tota la Comunitat Valenciana.
Com s’està adaptant la redacció d’esports d’À Punt a l’aparador digital?
Tenim com a objectiu continuar creixent en la finestra digital amb continguts en diferents formats per donar resposta a les necessitats del públic més jove. El pas cap al digital també ha provocat canvis en el model de treball de la redacció. Hem de posar tots els avenços en tecnologia al servei públic. Al periodista d’avui se li exigeix ser un tot terreny, és un dels canvis que s’han generat en els últims anys.
La mirada d’À Punt a les xarxes socials és la desitjada?
No, en aquest vessant ens queda molta feina a fer. Tot i incorporar tres professionals a la redacció d’esports que es dediquen exclusivament a incorporar continguts en diferents formats, ens falten molts més recursos. Però hem de continuar apostant-hi.
En l’aparador digital i tecnològic han aparegut streamers i tiktokers. Com veus la confluència que es viu entre aquestes noves veus i el periodisme?
El periodisme necessita periodistes, no streamers. Una cosa és el periodisme i l’altra l’espectacle. Fins i tot, podríem debatre per què hem arribat fins aquí i fer autocrítica. Però el periodisme necessita gent formada, que sàpiga quins són els límits i l’ètica periodística. Perquè, a més, l’audiència també vol informació, i no només espectacle.
La bunquerització del futbol també afecta els periodistes que cobriu la informació del Valencia CF o del Vila-real?
Sí, per descomptat, la patim. Fins al punt que en el cas del Valencia CF ha encadenat uns anys molt complexos, una actitud molt a la defensiva. Ara sembla que s’està destensant, perquè aquest mur amb els periodistes és molt perjudicial per a tots.
