Sergi García (València, 1972) és periodista i director de La Marina Plaça, una capçalera digital que abraça la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat CEU San Pablo de València, va treballar durant més d’una dècada al diari Levante-LMV. L’any 2013 va impulsar La Marina Plaça per convertir-lo en una veu propera dels ciutadans. A Comunicació 21 García aplaudeix l’aposta per l’ús i el foment del valencià dels mitjans de comunicació.
Com els està afectant la pandèmia?
El que està afectant més és en els ingressos publicitaris, tot i que l’Administració està fent un gran esforç, però la majoria dels nostres anunciants són petits comerciants, que pateixen de valent aquesta crisi generada per la Covid-19. La pandèmia va precipitar que impulséssim una campanya de captació de subscriptors, que ho són gairebé per militància i per l’estima a la capçalera. El nostre funcionament no ha variat, ja que el projecte ja es va crear des del teletreball i ho fem des de casa.
El portal La Marina Plaça s’edita en valencià i en castellà des del primer dia.
Així és. L’any 2013 al País Valencià no existia pràcticament premsa en valencià. Ni tan sols hi havia ajudes per potenciar l’ús de la llengua entre els mitjans de comunicació; ara, en canvi, sí. He de confessar que el nombre de visualitzacions d’una notícia en castellà es multiplica per deu respecte en valencià. Amb les xifres a la mà, l’edició en valencià no és rendible econòmicament, però és una aposta editorial totalment intencionada.
En els set anys de recorregut de La Marina Plaça ha detectat alguna tendència a l’alça del consum d’informació en valencià?
El consum de premsa en valencià és un procés que s’està coent a foc lent, però estem a anys llum del consum en castellà. Els joves ja han après a llegir i escriure en valencià, i és un motiu d’esperança que l’ús de la llengua creixi amb el pas del temps. Així i tot, els darrers anys s’ha experimentat un increment rellevant, sobretot arran de la pandèmia. Tot plegat fa que La Marina Plaça tingui més d’un milió de visites mensuals –entre les dues edicions–, unes xifres que no comptabilitzen molts diaris digitals de la ciutat de València.
Quin aparador hi ha en l’àmbit de la comunicació a la comarca de la Marina Alta?
Amb una població de 170.000 persones repartida en 33 municipis, l’àmbit de la comunicació és molt peculiar perquè hi ha una gran concentració de mitjans. I és fruit de l’arrelament que genera interès per consumir la informació de proximitat. A diferència de la Marina Baixa, amb Benidorm com a punt de referència, on l’escenari és més difuminat. Aquesta concentració de mitjans ha generat molta més competència, que sempre és bona i hi ha espai per a tothom.
Quin és el distintiu de La Marina Plaça?
Que tenim el privilegi d’explicar allò que passa a casa nostra. I que això no ho explicarà millor cap diari de València, ni de Barcelona, ni de Madrid. Que fem el periodisme de tota la vida, que procurem adaptar al digital aquell periodisme de paper que tants bons resultats ha tingut la premsa. Tot i que la tendència actual del periodisme digital destaca per notícies més aviat breus i d’una lectura d’entre 30 segons i un minut, a La Marina Plaça apostem per continguts i reportatges molt més llargs, especialment posant la mirada en la cultura i tot allò que afecta més a la gent. He de dir amb orgull que oferim l’agenda cultural més potent de la comarca. Aquesta estratègia ens està donant bons resultats.
Una iniciativa que els dona visibilitat és el projecte La Marina Plaça va a l’escola.
Així és. Els periodistes de La Marina Plaça fem sessions de periodisme a les escoles i instituts en una iniciativa que vam començar fa sis anys i que han gaudit centenars d’estudiants d’Ondara, Dènia, Gata de Gorgos, Pedreguer, Xàbia… i gairebé tota la comarca. Els alumnes acaben escrivint els seus primers textos periodístics que acaben publicant-se al nostre diari digital. És una experiència molt gratificant.
Ofereixen els continguts totalment gratuïts. Tenen previst un canvi d’estratègia?
No, la prioritat continua sent oferir els continguts de forma gratuïta i amb un periodisme de qualitat, com un servei més a la nostra comunitat. Els subscriptors no reben res a canvi, ho són majoritàriament per militància i l’estima a la capçalera. L’única contraprestació que oferim als subscriptors és la participació en una assemblea general anual perquè aporti allò que li agrada o no de la capçalera.
I des la direcció, com veuen el futur més immediat?
Ens trobem en un moment a l’expectativa, veient com avança aquesta crisi sabent que, pel que fa als mitjans de comunicació, l’arrosseguem des de fa anys i molt abans de la Covid-19. La prioritat és mantenir allò que tenim, que ja és molt.
